El PIB del 2025 cau per l’ocàs del ‘boom’ turístic i les rebaixes fiscals

"L’economia espanyola continua sorprenent en positiu", remarca el director d’Economia Espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs. La dada del creixement del tercer trimestre (0,8%) va resultar superior a la que s’esperava i els primers indicadors del quart trimestre també estan sent encoratjadors", afegeix Aspachs en l’article editorial corresponent a l’informe mensual del novembre d’aquest servei d’estudis. No obstant, tant les previsions de CaixaBank Research com les de la resta de servei d’estudis, les del Govern i les dels organismes internacionals anticipen una desacceleració del creixement econòmic espanyol el 2025 que, en tot cas, continuarà al capdavant de la Unió Europea. En particular, les actuals previsions de CaixaBank projecten que el PIB creixerà aquest any el 2,8% (una dècima més que el 2023) i que passarà a fer-ho el 2,3% el 2025 (mig punt menys), i acusarà l’esgotament del boom turístic i la definitiva retirada dels estímuls fiscals, entre altres llasts. No obstant, Aspachs no descarta que, en cas de confirmar-se l’impuls dels primers indicadors que es coneixen sobre el quart trimestre (ocupació i activitat d’indústria i serveis), el servei d’estudis acabi tornant a elevar les seves previsions, al 3,1% per a aquest any i al 2,5% per al pròxim. Desacceleració D’una manera i l’altra, la perspectiva per al 2025 és de desacceleració. Així, si es compara amb el que s’espera per al 2024, la normalització de les desbocades taxes del sector turístic (que haurien tocat sostre aquest any) restarà tres dècimes a la inèrcia del creixement del PIB el 2025, segons les estimacions dels economistes Oriol Carreras i Javier García-Arenas, del mateix servei d’estudis. Per la seva part, la definitiva retirada dels descomptes fiscals sobre energia, aliments i transport que han estat vigents els últims anys restarà una altra dècima. Només aquests dos factors frenaran en quatre dècimes el creixement del PIB (gairebé mig punt). També s’espera una contribució més modesta del sector exterior: no tant per una debilitat de les exportacions, sinó perquè s’espera un repunt de les importacions, vinculat a l’esperat impuls del consum de les famílies. I factors que sumen L’efecte llast de tots aquests elements neutralitzarà amb escreix els nous impulsos positius que s’esperen per a l’any 2025. CaixaBank Reseach espera que l’elevada taxa d’estalvi de les llars (al voltant del 13% de la renda disponible, el 2024) cedeixi lleugerament el 2025 (fins al 12%) com a conseqüència d’un previsible augment més pronunciat del consum de les famílies, que permetria afegir dues dècimes al creixement del PIB l’any vinent (si es compara amb el del 2024). L’impuls sobre el consum i la inversió que pot propiciar la retallada dels tipus d’interès podria afegir dues dècimes més al PIB del 2024. Per la seva banda, el desplegament dels fons europeus Next Generation EU podria afegir una altra dècima, respecte a l’efecte que se li assigna el 2024. En definitiva, si es pren com a punt de partida la taxa de creixement del PIB esperat per CaixaBank Research per al 2024 (el 2,8%), la reducció de la taxa d’estalvi de les famílies, la rebaixa dels tipus d’interès i els fons europeus podrien elevar en mig punt el creixement de l’economia el 2025 (fins al 3,3%). Però, com que s’espera que la normalització del sector turístic, el repunt de les importacions, la retirada de les mesures fiscals i altres factors restin un total de 9 dècimes, la previsió de creixement de PIB resultant per al 2025 (arrodonida en decimals) baixa al 2,3%. S’adverteix, en tot cas, que "la materialització de riscos geopolítics adversos, com una espiral aranzelària [després de la victòria de Trump als EUA] o una intensificació del conflicte al Pròxim Orient que elevés els preus de l’energia, tindria un impacte material negatiu sobre el creixement".

El PIB del 2025 cau per l’ocàs del ‘boom’ turístic i les rebaixes fiscals

CaixaBank preveu una caiguda de mig punt, una taxa d’estalvi de les famílies inferior i un repunt del consum privat

El més llegit