L’economia circular comença a guanyar terreny en la societat

El creixement no ha d’estar lligat més consum de recursos i a la generació de residus, segons algunes dades. S’observa un desacoblament: la generació de residus municipals, si bé encara se situa en els 477 quilos per persona a l’any a Catalunya, va caure un 1,3% el 2022 i un 1,6% el 2023, anys en els quals el producte interior brut (PIB) va créixer un 5,5% i un 2,26%, respectivament. Tot i que "la progressió és encara molt lenta, és important que ja ho vegem", ressalta la directora de l’Àrea d’Economia Circular de l’Agència de Residus de Catalunya, Pilar Chiva. Diversos factors influeixen en el canvi: la creixent conscienciació ambiental, l’interès de les empreses a recuperar matèries primeres cada vegada més cares i escasses, la identificació de noves oportunitats de negoci, i el desenvolupament de normativa per retallar les emissions responsables de la crisi climàtica. "El 80% de l’impacte ambiental es decideix en el moment preliminar del disseny d’un producte", indica Chiva. Aquest disseny ha de tenir en compte si el producte és realment necessari, quin tipus de materials requereix, la reducció de la quantitat i com recuperar-los per reaprofitar-los, reparar-los o reciclar-los. A Catalunya, el 32% dels residus van acabar enterrats en abocadors l’últim any. La legislació europea indica que el màxim permès serà del 10% el 2035. Emetre CO2 i enviar residus a l’abocador serà cada vegada més car. Els productors de begudes, en cas de no aconseguir recuperar el 70% dels envasos que han introduït, hauran d’implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn el 2025 en el qual es cobrarà uns cèntims de més per cada article. El consumidor recuperarà els diners al tornar l’envàs. Es torna a una pràctica que era habitual fa quatre dècades, i que ja està implantada en països com Alemanya, on els supermercats han habilitat un espai independent amb màquines de devolució. Però més enllà d’intentar millorar la recollida i el reciclatge dels residus, les administracions ofereixen formació i subvencions perquè el sector productiu s’aculli a l’economia circular. No només reciclar "Els dissenyadors hem de ser més ambiciosos. No conformar-nos a utilitzar materials reciclats, sinó observar tot el cicle del producte", explica el dissenyador industrial Curro Claret. "L’economia circular no és reciclar, ja que aquesta és l’última opció, perquè destrueix materials i requereix nova energia per crear-ne d’altres", alerta la consultora d’empreses i experta en gestió dels recursos Verónica Kuchinow. Com a alternativa existeix la reutilització, la reparació i la remanufactura, entorn dels quals estan apareixent nous models de negoci. Aquest últim concepte fa referència a la posada a punt dels vells equips per part dels fabricants, per tornar la màquina al mercat amb les mateixes garanties que si fos nova. "Amb el reaprofitament s’aconsegueixen costos de producció fins a un 25% menors", indica Kuchinow. Segons la Comissió Europea, l’economia circular podria augmentar el PIB un 0,5% addicional a la Unió Europea d’aquí al 2030 i crear uns 700.000 nous llocs de treball, 70.000 a Espanya. El canvi de model ja fa temps que està en marxa, mitjançant el pas de moltes empreses de la venda d’articles a la prestació de serveis. Les bugaderies col·lectives, el rènting d’impressores, la compartició de bicicletes o d’electricitat són exemples que indiquen que a "les empreses els interessa allargar al màxim la vida útil del producte, i es preocupen del manteniment i la reparació". Canvi d’hàbits Els hàbits del consumidor també es transformen. Proliferen les botigues de roba de segona mà i canals d’intercanvi. Les pròpies grans firmes s’obren a noves pràctiques: Ikea recompra el moble al client, mentre que Decathlon arregla articles per revendre’ls. També apareixen iniciatives com les Biblioteques de coses, en les quals els ciutadans poden acudir per agafar en préstec objectes com un trepant, que s’utilitza de manera ocasional, ocupa espai a casa i evita desfer-se’n després d’utilitzar-lo molt poc. Malgrat els avenços, Claret reconeix que "tota la indústria no pot canviar d’un dia per l’altre". Unes 350 iniciatives van optar al projecte estratègic d’economia circular per a la transformació de l’economia espanyola (Perte), que al març es va resoldre amb la concessió de 165,5 milions a 102 propostes, a fi d’"incrementar la competitivitat dels sectors industrials". Noves normes fomenten el canvi. Les grans empreses hauran d’informar sobre sostenibilitat el 2025, i les pimes cotitzades el 2026, incloent les emissions de tota la seva cadena de valor i la gestió de residus. La Comissió Europea exigeix que tots els productes al mercat incloguin requisits de durabilitat, reutilització, eficiència energètica i reciclabilitat, a més d’empremta ambiental. Cada producte tindrà un passaport digital amb la informació per combatre el rentat verd. La Comissió establirà uns terminis per als requisits d’ecodisseny en productes prioritaris com roba, mobles, pneumàtics, detergents, electrònica i acer. La nova reglamentació busca garantir el dret a reparar, ja que molts ciutadans no troben peces de recanvi. Els estats tenen fins al juliol del 2026 per adoptar aquesta directiva, que obligarà els fabricants a assegurar que els seus productes siguin reparables a un preu i termini raonables.

L’economia circular comença a guanyar terreny en la societat

La necessitat de gestionar millor els recursos transforma el consum i el disseny dels productes cap a la reutilització, la reparació i el pagament per ús / En els pròxims dos anys hi haurà noves normes sobre la devolució d’envasos

El més llegit