La jornada de 37,5 hores setmanals ja és l’habitual a Euskadi i Navarra

Si una persona té un familiar ingressat en una residència de gent gran de la ciutat de Barcelona i entra un dia i pregunta a un empleat del centre quantes hores treballa, aquest li respondrà que 1.784 hores a l’any, o el que és el mateix, 39,2 hores a la setmana, segons estableix el conveni col·lectiu estatal de serveis d’atenció a les persones dependents. Si aquesta mateixa persona té un altre familiar ingressat en una residència de Bilbao i repeteix allà aquesta mateixa pregunta, l’homòleg basc, amb unes funcions gairebé idèntiques, li dirà que treballa 1.592 hores a l’any, o el que és el mateix, 35 hores a la setmana, segons recull el conveni d’aquesta província. Si una persona entra a un bar de Girona i demana un cafè, el cambrer que l’hi serveix, sempre que estigui a jornada completa i compleixi legalment el seu horari, li dirà que treballa 1.791 hores a l’any, o el que és el mateix, 39,4 hores setmanals, tal com marca el conveni de la indústria hotelera a Catalunya. Si en comptes d’entrar en un bar de Girona, entra en un que estigui a Guipúscoa, el cambrer li dirà que treballa 1.723 hores, o el que és el mateix, 37,8 hores a la setmana, segons fixa el plec d’aquesta província. "No és casualitat, són les vagues. El 1999 nosaltres ja en vam muntar una per reclamar les 35 hores", afirma el responsable de negociació col·lectiva del sindicat ELA, Pello Igeregi. En conversa amb EL PERIÓDICO, aquest dirigent de la central amb més nombre de delegats a tot el País Basc recorda com després de 68 dies de vaga van aconseguir desbloquejar l’any passat aquest conveni de residències a Biscaia, que regeix per a unes 5.000 treballadores (la majoria són dones) i que, entre d’altres, va consolidar una reducció de jornada a les 35 hores setmanals. I és que, mentre a escala estatal el Ministeri de Treball ha donat dues setmanes a la CEOE, CCOO i la UGT perquè diguin si donen suport o no a una norma que redueixi la jornada laboral màxima a les 37,5 hores setmanals, hi ha dos territoris on aquest ja és el temps de treball ordinari: Euskadi i Navarra. Segons les dades actualitzades mensualment pel mateix ministeri, la jornada mitjana dels convenis pactats a Euskadi és de 37,2 hores setmanals, mitja hora menys del que pretén el Govern que sigui norma per a tothom el 2025. Navarra, per la seva banda, està en les 37,7 hores, només uns minuts per sobre de l’objectiu de Yolanda Díaz. I és que Euskadi i Navarra no només tenen un model de finançament particular, sinó també un model de relacions laborals singular, amb una negociació col·lectiva amb diferents actors i un pes de la indústria substancialment més elevat que en altres latituds. "El conveni del metall de Guipúscoa és molt emblemàtic, amb una de les jornades més baixes i els salaris més alts... I l’any passat vam aconseguir renovar-lo sense conflictivitat", apunta la directora del departament jurídic i relacions laborals de la patronal basca Confebask, Virginia Múgica. I és que aquestes condicions singulars no s’entenen, tal com reconeixen tant els sindicats com la patronal, sense l’aposta pels sindicats bascos, amb ELA com a majoritari, pel conflicte abans que la concertació. Rècord en vagues Segons les dades recopilades pel Ministeri de Treball, 4 de cada 10 vagues convocades a tot Espanya tenen lloc a Euskadi. I no només són les vagues, sinó el volum de persones que hi participen. El 2023, el 5,8% dels treballadors bascos van participar en algun moment de l’any en una vaga. A Espanya aquest percentatge va ser de l’1,4% –quatre vegades inferior– i a Catalunya de l’1,1% –cinc vegades inferior. A Navarra la força sindical majoritària és la UGT, seguida per ELA. La secretària de política sindical ugetista, Marisol Vicente, destaca que ells han aconseguit reduccions de jornada superiors a la mitjana espanyola sense arribar als nivells de conflictivitat dels seus veïns. "Hi ha conflictivitat, però no tanta", afirma. Així ho constaten les dades del Ministeri de Treball: el 2% dels navarresos van participar en algun moment del 2023 en alguna vaga, gairebé tres vegades menys que els bascos, però el doble que els catalans. La dirigent sindical navarresa posa l’accent en aquestes millors condicions laborals en el fort pes de la indústria, punt en el qual coincideixen amb Euskadi. "Som un territori molt petit i industrialitzat, l’economia del qual pivota i s’ha anat desenvolupant al voltant de la fàbrica del grup Volkswagen [ubicada al polígon de Landaben, a l’oest de Pamplona]", explica. A Navarra la indústria aporta el 29,1% del PIB; a Euskadi, el 24,5%, i en el conjunt d’Espanya, el 15,5%, segons les últimes dades disponibles de l’INE. "Navarra és una comunitat molt industrial i això fa que molts convenis col·lectius ja incloguin una jornada laboral com la que s’està plantejant en l’àmbit estatal. Per exemple, el conveni col·lectiu del sector del metall, pactat fins al 2026, ja preveu un total anual de treball de 1.695 hores per a tota la vigència del conveni [37,2 hores setmanals]", afirmen fonts de la Confederació Empresarial Navarra (CEN). La indústria és un sector tractor de l’economia i de les millores laborals després en altres sectors. "Aquí hi ha una cultura molt instaurada d’una racionalització dels horaris, les empreses de tots els sectors, també de l’hostaleria, que ara està guanyant pes, han d’oferir bones condicions, perquè, si no, no són competitives per trobar gent per treballar", apunta la dirigent. També tindrà afectació La directora de relacions laborals de Confebask diu que, malgrat que el País Basc pugui tenir, de mitjana, una jornada laboral inferior a la mitjana de la resta d’Espanya, també hi haurà una part important de treballadors que es veuran afectats per la llei. Segons les dades que maneja el Consell de Relacions Laborals d’Euskadi, del milió de treballadors en actiu –comptant els empleats públics–, un terç treballen actualment més de 37,5 hores setmanals. Al territori on menys afectació tindrà la norma, els patrons carreguen igual de dur en contra seu que els seus representants estatals. "Els nostres associats estan que no s’ho creuen, no conceben que el que van pactar en els seus convenis col·lectius salti pels aires per una llei. Trenca tots els equilibris de la negociació col·lectiva", afirma Múgica. "Implantaran un cafè per a tothom d’avui per demà que generarà molts problemes", insisteix. "Entenem que no es pot adoptar una solució macro per a situacions micro. La casuística i la particularitat del teixit empresarial navarrès és molt variada i no es pot legislar per a tothom amb la mateixa mesura. No té res a veure un comerç amb un bar, amb una fàbrica, amb un despatx d’advocats, amb un servei de neteja, amb un gabinet d’enginyeria o amb una empresa de desenvolupament de software, per posar diferents exemples", es queixen de la patronal navarresa. "No entenc l’actitud patronal, no estem demanant res desorbitat. ¡Ni que reclaméssim baixar a les 32hores [la setmana laboral de quatre dies]!", replica la secretària de política sindical de la UGT.

La jornada de 37,5 hores setmanals ja és l’habitual a Euskadi i Navarra

Un pes més gran de la indústria i més conflictivitat laboral expliquen que la majoria de convenis en aquests territoris tinguin menys temps de treball

El més llegit