Les eòliques perdran fins a un 1,5% de producció per protegir les aus

Resoldre en positiu la relació (de vegades, tensa) entre la reducció d’emissions i la conservació de la biodiversitat és un dels reptes de la cimera de biodiversitat que se celebra aquests dies a Cali (Colòmbia) dins de la COP16. La recerca d’aquest equilibri es resumeix en preguntes concretes com la següent: ¿és compatible el desenvolupament de les energies renovables i la protecció de les espècies? Diversos científics responen que sí. "Les renovables són necessàries, però, com la resta d’indústries, porten certs costos ambientals que s’han de regular", afirma Xavier Puig, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i responsable de R+D del grup Biobio, que assessora el Govern de la Generalitat en matèria d’energies netes i biodiversitat. Puig reconeix que una part del moviment conservacionista és reticent a la instal·lació de nous parcs eòlics, mentre que al sector empresarial també hi ha els que dubten de les exigències ambientals. Però està convençut que existeix un camí del mig: "Avui hi ha mecanismes per mitigar l’impacte dels aerogeneradors en ocells i ratpenats". La mesura ja es posarà en marxa al parc Galatea, a l’Alt Empordà, i s’estudia posar-la com a requisit per autoritzar altres parcs eòlics. "Els molins són cada vegada més grans, cosa que complica l’escenari, però hi ha solucions factibles", afirma Puig. Explica que realitzar parades de producció quan s’acosten ocells redueix de forma considerable el nombre de morts. Els avenços tecnològics faciliten la instal·lació de càmeres o radars que, davant la presència d’un ocell a un quilòmetre de distància, ordenen la parada de les aspes, que poden arribar a velocitats de 250 quilòmetres per hora. Aquest moviment provoca una espècie de rebuf que afecta el vol dels ocells i ratpenats i en molts casos acaba amb l’impacte de l’aspa sobre l’animal. Un informe de la Fundació per a la Conservació del Trencalòs (FCQ) calcula que entre 2020 i 2023, han mort 8.960 ocells per aquesta raó. Un informe de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) afirma que cada any moren 600 exemplars cada any a Espanya per aquesta causa. Sovint es tracta d’espècies protegides i amenaçades, com l’àguila imperial o el milà reial. Alejandro Onrubia, de la Fundació Migres, va viure en primera persona l’eficàcia de les parades. A la província de Cadis, des del 2008, es va posar en marxa una vigilància constant realitzada per persones. "En funció de l’espècie i la distància, es decideix si paralitzar un aerogenerador concret o si és més recomanable aturar tot el parc", compte. La mortalitat es va reduir entre un 60% i un 90%, segons dades oficials. "Ara, es comença a provar amb aquests radars, que identifiquen l’ocell en qüestió", explica Onrubia. En alguns llocs s’emeten senyals acústics per foragitar l’individu. Si no, s’atura l’aerogenerador. "S’està deslliurant una autèntica cursa tecnològica per comercialitzar tota mena de sistemes", assegura. La patronal eòlica està disposada a assumir certs costos, però adverteix que hi ha un límit. Aquestes mesures, que ja s’ha aplicat a dos parcs eòlics de Navarra, segons els càlculs dels investigadors poden acabar provocant una pèrdua de l’1,5% de la productivitat per als promotors. A Catalunya se li exigeix aquesta condició al parc Galatea que Endesa pretén instal·lar a l’Alt Empordà, a l’espai natural de l’Albera, un lloc de pas per a moltes aus. Però ja s’estudia la possibilitat de demanar la implantació d’aquests sistemes a futurs parcs eòlics que s’aprovin. Energia neta Puig reclama predisposició als polítics i a la indústria. Heikki Willstedt, director de polítiques energètiques i canvi climàtic de l’Associació Empresarial Eòlica, diu que hi ha disposició per posar en pràctica aquests mètodes, però amb matisos: "Hem de saber-ho abans de començar a instal·lar els aerogeneradors i només té sentit on el vol d’ocells sigui habitual". I hi afegeix: "El percentatge d’energia neta que es deixa de produir es tradueix en gas que importem d’Algèria, Rússia o els Estats Units". Des de l’associació empresarial recorden: "El 10% dels aerogeneradors planificats ja s’eliminen abans de construir-los, durant les declaracions d’impacte ambiental". Insisteixen que poden assumir certs costos, però adverteixen: "Si cada vegada hi ha exigències més estrictes, hi ha el risc que els promotors deixin d’invertir. Ens dol que després es criminalitzi el sector", en al·lusió a les morts d’aus atropellades a la carretera o després d’impactar amb vidres que "ningú comptabilitza". Amb tot, associacions ambientals com SEO/BirdLife avisen que les dades oficials són només la punta de l’iceberg. En alguns casos, segons detallen a EL PERIÓDICO fonts coneixedores d’aquests recomptes, es fan censos setmanals i mensuals per localitzar animals morts als parcs eòlics. El problema, afirmen, és que els resultats obtinguts s’haurien de multiplicar per diverses xifres, perquè no són diaris. Puig insta l’Administració a prioritzar la conservació de la natura a l’hora d’escollir els llocs on instal·lar parcs d’energies renovables. "Més enllà de l’impacte dels aerogeneradors, es modifica l’hàbitat perquè els parcs ocupen una extensió de terreny important", constata. Els plans de la Generalitat per culminar la transició ecològica passen per cobrir el 2,5% del territori amb plantes de producció d’energia verda. "En alguna zona cal posar-n’hi, però s’han d’analitzar els efectes i no tenir dubtes a l’hora d’aplicar mesures que facin viable la biodiversitat", conclou el científic.

Les eòliques perdran fins a un 1,5% de producció per protegir les aus

Sistemes de càmeres i radars poden detectar la presència d’ocells i ordenar la parada del molí

La patronal avisa que les exigències mediambientals poden frenar les inversions verdes

Els científics que assessoren la Generalitat proposen estendre als futurs parcs el sistema de parades dels aerogeneradors quan s’acosten els ocells

El més llegit