Un estudi avala la compatibilitat dels parcs solars i la biodiversitat

Quan es parla dels problemes de les renovables per a la conservació de les espècies, el més fàcil és pensar en els ocells que xoquen amb les aspes dels aerogeneradors. Però hi ha una altra variable: els parcs renovables ocupen diverses hectàrees. ¿Això vol dir que roben espai a la natura? En aquest cas, les centrals fotovoltaiques, que solen estendre’s per una gran superfície, poden ser una amenaça però també una oportunitat. ¿Quins són els espais ideals per produir gran quantitat d’energia solar? Bàsicament les zones planes i amb molt sol. A Espanya hi ha bastants llocs que compleixen aquestes condicions. El problema és que molts d’aquests terrenys són hàbitats esteparis que acullen una gran quantitat d’espècies amenaçades. És a dir, la veta de mercat dels parcs solars s’encavalca amb la veta de mercat ecològica de diverses espècies les poblacions de les quals estan en caiguda lliure. Per aquesta raó, diversos especialistes ja fa anys que treballen per buscar una fórmula que equilibri els usos d’aquestes zones poc productives, seques i assolellades. "Instal·lar un gran parc solar té riscos, ja que ocupes part dels terrenys", diu Gerard Bota Cabau, cap del programa de gestió i conservació de la biodiversitat del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Però també defensa que, mitjançant una correcta planificació, és viable aconseguir una bona convivència entre plaques fotovoltaiques i biodiversitat. Poc coneixement Bota, de fet, és el coordinador de la càtedra Steppe Forward, que es dedica a buscar el model de gestió ideal per fer-ho possible. "Amb l’eòlica es poden minimitzar els riscos, però no hi ha cap element de la biodiversitat que en surti beneficiat. En canvi, amb els parcs solars, malgrat que existeix un impacte, hi ha marge per afavorir certes espècies", afirma. El problema és que el nivell de coneixement encara és baix. "Com que no s’ha estudiat gaire i tampoc no hi ha gaires articles científics, és difícil prendre decisions amb una base sòlida al darrere", admet. Les fotovoltaiques ocupen l’espai i poden fragmentar hàbitats. També es poden convertir en un problema per a alguns grups de pol·linitzadors. "Per evitar aquests danys, és clau analitzar el lloc on es pretenen col·locar les plaques solars", assenyala Bota. Ho desenvolupa amb un exemple: "Si on tenies un camp de blat de moro cultivat de manera intensiva hi instal·les un parc solar i vas canviant la ubicació de les plaques, pots recuperar cobertes vegetals interessants i afavorir alguns pol·linitzadors en comparació amb les oportunitats que els oferia l’agricultura intensiva practicada abans en el mateix terreny". Tot depèn de què hi havia abans allà i de com es gestionarà el parc. En alguns casos, s’ha mirat de combinar la producció d’energia solar amb la ramaderia extensiva: "Un ramat d’ovelles pot ajudar a mantenir un espai obert interessant, si se’n fa una gestió correcta i no se sobreexplota l’espai". Algunes aus estepàries com els torlits, uns ocells ben curiosos de plomatge bru i ulls grocs brillants, han demostrat que poden conviure amb les plaques fotovoltaiques si se’n fa una gestió adequada. S’han detectat postes d’aquesta espècie sota la protecció de les plaques. "En canvi, no passa el mateix amb espècies com el sisó", constata l’expert. "No tot ha de ser blanc o negre; hi ha marge per trobar grisos si s’avaluen les possibilitats", defensa. En aquests moments, el CTFC elabora un estudi per saber si la depredació sobre els nius de certes espècies es redueix dins dels parcs solars. "Els riscos hi són, però si necessitem renovables s’ha de fer una bona planificació i analitzar bé els possibles impactes". Més rendiment En alguns casos, la presència de matolls ajuda a reduir la temperatura de terra. I això té beneficis, perquè el rendiment dels plafons empitjora quan la temperatura de la superfície és massa alta. És a dir, una gestió que promogui la biodiversitat pot contribuir a tenir més productivitat. Bota assenyala la importància d’aplicar mesures compensatòries com, per exemple, protegir i restaurar hàbitats esteparis pròxims a les zones on s’instal·len parcs fotovoltaics. "Socialment, els espais secs estan mal considerats", es lamenta Bota. Es refereix al fet que no hi ha gaire gent sàpiga la importància que tenen aquestes estepes ermes en què sembla que no hi ha vida possible: "Es tracta d’hàbitats únics i amenaçats que hem de conservar amb urgència".

Un estudi avala la compatibilitat dels parcs solars i la biodiversitat

La correcta planificació i l’anàlisi dels possibles impactes són clau per aconseguir una bona convivència entre plaques fotovoltaiques i natura

Algunes espècies d’ocells aprofiten la protecció de les instal·lacions per pondre els ous

Els experts reclamen conservar aquests espais secs que es converteixen en hàbitats únics

El més llegit