El grup Planeta eleva les seves vendes fins als 1.950 milions, el 8% més

El grup Planeta, propietari de més d’una setantena de segells editorials, màxim accionista d’Atresmedia (Antena 3, La Sexta i Onda Cero) juntament amb la italiana De Agostini i del diari La Razón, així com titular de 22 institucions educatives de formació superior i universitària, va arribar l’any passat a una facturació de 1.950 milions d’euros, entorn del 8% més que en l’exercici anterior, segons va explicar ahir el president de la companyia, José Creuheras, després de la presentació del premi Planeta, que se celebra avui. El resultat d’explotació, 375 milions, millora entorn del 7%. El grup, en el qual després dels primers 75 anys el negoci dels mitjans de comunicació suposa entorn de la meitat dels ingressos i l’editorial i de formació al voltant del 25% del total cada un, assegura que el del 2023 ha sigut "el millor exercici de la història de l’empresa". Un dels motors del creixement ha sigut la venda de llibres, especialment entre els joves, que des de la pandèmia s’han bolcat en la lectura, segons fonts de l’empresa. Creuheras ha explicat que la companyia segueix reduint el seu deute, que ha passat dels 250 milions de l’any passat als 240 milions actuals. Aquesta xifra suposa tot just 0,7 vegades el resultat d’explotació. Tres branques Una de les branques del grup, la dels Lara García, fills de l’anterior president, José Manuel Lara Bosch, mort el 2015, va decidir posar a la venda el seu 34% del capital per discrepàncies amb l’estratègia del grup. Creuheras, no obstant, compta amb el suport de les dues altres branques accionistes, la dels Lara Hoces (descendents de Fernando Lara Bosch, mort en accident el 1995), amb el 34%, i els Falcó Lara (descendents d’Inés Lara Bosch), amb el 32%. La quarta accionista, María Isabel Lara Bosch, va morir l’any passat sense descendència i la seva participació es va repartir entre les altres tres branques. Segons la companyia, no s’han produït novetats des que els Lara García (José Manuel, Pablo, Marta i Ángela) van anunciar que volien vendre. De fet mantenen representació en el consell d’administració. Discrepàncies I ¿per què els Lara García es volen desvincular del grup? L’origen ve de la mort del seu pare, José Manuel Lara Bosch, president llavors de Planeta. Després de la seva desaparició, Creuheras va passar a ocupar aquesta plaça; Carlos Fernández, un altre dels homes de confiança, la de vicepresident, i José Manuel Lara García, el més gran dels quatre fills de José Manuel Lara Bosch, la de conseller delegat. Les discrepàncies sobre l’estratègia van portar Creuheras, amb el suport de les altres branques familiars, a rebaixar Lara García a només conseller tres anys després, fins que aquest va decidir abandonar el lloc, que va cobrir el seu germà Pablo. Carlos Fernández va passar a ser el conseller delegat. El capital de Planeta estava dividit en quatre: els Lara Bosch; els Lara Hoces –fills de Fernando Lara–; els Falcó Lara –fills d’Inés Lara– i María Isabel, l’única dels quatre fills del fundador que no va tenir descendència. Aquesta última va morir l’any passat i la seva participació del 24% es va repartir entre les altres tres branques familiars. Així, els Lara García, que tenien el 26%, van passar a controlar el 34%, igual com els dos fills de Fernando Lara, el que estava cridat a ser el gran capitost i que va morir en un accident el 1998; també van elevar la seva participació al 34%, mentre que els Falcó Lara, fills d’Inés Lara Bosch, van passar del 24% al 32%. L’actual imperi té el seu origen en José Manuel Lara Hernández (El Pedroso, Sevilla, 1914-Barcelona, 2003) que després d’estar en l’exèrcit es va passar a la vida civil, va treballar a la Pirelli, però la seva inquietud i olfacte comercial el van portar a buscar la manera de tenir el seu propi negoci. En aquest període va conèixer la que passaria a ser la seva dona, Maria Teresa Bosch, filla d’una família benestant originària de Maçanet de Cabrenys, a l’Alt Empordà. Després de provar, comprar l’editorial Tartessos i altres experiments, va constituir Planeta (diuen que assegurava que era el nom que se li va acudir que definia una cosa molt gran) el 1947. La gran empenta la va rebre després de decidir la publicació de Los cipreses creen en Dios, de José María Gironella, que ningú s’atrevia a assumir per la seva extensió, però pel qual va apostar per consell de la seva dona, que era la que solia llegir-se els originals. El 1952 va crear el premi que encara avui continua vigent.

El grup Planeta eleva les seves vendes fins als 1.950 milions, el 8% més

El resultat d’explotació va créixer entorn del 7%, fins als 375 milions, i el deute es va reduir fins als 240 milions

Creuheras assegura que el 2023 ha sigut "el millor exercici" de l’empresa

El negoci dels mitjans de comunicació suposa entorn de la meitat dels ingressos del grup

Un dels motors del creixement ha sigut la venda de llibres, especialment entre els joves

El més llegit