És la primera vegada que el grafè es col·loca al cervell d’un humà i la fita procedeix d’una empresa catalana. Inbrain Neuroelectronics, una companyia nascuda en el si de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), va portar a terme ahir el primer d’una desena de procediments dins d’un assaig clínic orientat a demostrar que aquest material és completament segur en humans.

Ho va fer a les instal·lacions de l’Hospital Salford Royal, a Manchester (Regne Unit), i tot va anar segons el que estava previst. El protagonista va ser un pacient sotmès a la resecció d’un tumor cerebral i l’eina, una tecnologia anomenada BCI-Tx capaç de diferenciar entre teixit cerebral sa i teixit cerebral cancerós amb una precisió fins ara impossible amb els materials que s’utilitzen habitualment en un quiròfan.

És a dir, el grafè (el material més prim conegut per la ciència, però que és més fort que l’acer) s’utilitza com a substitut del metall de platí o iridi, del qual estan fets ara els dispositius que s’utilitzen per a aquest tipus de procediments. I això dona al professional una precisió en el senyal i una resolució fins ara inaccessibles.

"Alta resolució i precisió"

"L’activitat neuronal d’un teixit infiltrat per un càncer o un teixit sa és diferent", explica la cofundadora i consellera delegada d’Inbrain, Carolina Aguilar. "Com que tenim aquesta alta resolució i tenim aquesta precisió en el senyal, podem detectar activitat neuronal, que amb els elèctrodes actuals de platí i iridi no es pot identificar bé –apunta la primera executiva d’aquesta empresa, parcialment finançada pel fons català Sabadell Asabys–. L’altra diferència és que [aquests últims] són molt grans, d’1 a 6 mil·límetres quadrats, i nosaltres tenim contactes que són micromètrics".