Romero aspira que Catalunya recuperi el lideratge que va perdre davant Madrid

La consellera d’Economia, Alícia Romero, s’ha imposat com a repte que Catalunya recuperi el lideratge que va perdre el 2018 en favor de Madrid. Durant la seva primera intervenció al Parlament per explicar les línies estratègiques del seu departament després de ser nomenada el mes passat, va posar com a eixos del seu mandat el progrés econòmic, la justícia social i la transició ecològica. Romero va defensar l’acord de finançament autonòmic singular acordat amb ERC, que preveu la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos, que ha qualificat de repte "gegant", amb un període transitori pel qual ha dit que el Govern treballarà "tossudament". Segons el seu parer, aquest projecte forma part del pla perquè Catalunya no només recuperi el lideratge econòmic sinó el de les transformacions del país. I també va apostar per aprofitar al màxim els fons europeus Next Generation, dels quals Catalunya ha captat fins al maig 8.075 milions d’euros. Aquests recursos han beneficiat 14.320 empreses o més de 59.000 particulars. "Lluites d’impostos a la baixa" La titular d’Economia va assegurar que l’Executiu presidit per Illa no protagonitzarà "lluites d’impostos a la baixa" com a fórmula perquè la comunitat guanyi el pes perdut en el conjunt d’Espanya. I va afegir que la millor manera que Catalunya recuperi el lideratges és que ocupi "totes les cadires" en tots els fòrums i organismes, una cosa que es va deixar de fer en algunes èpoques. Un altre element que va considerar com a essencial és l’estabilitat i la seguretat jurídica mitjançant "pactes de país". I tot això mitjançant una Administració "més àgil i facilitadora", va explicar en la Comissió d’Economia. En aquest sentit, la consellera va defensar la proposta del ministre Carlos Cuerpo de reduir la burocràcia mitjançant la fórmula de "la comunitat autònoma número 18". La intervenció de Romero es va produir un dia abans que el Govern aprovi el sostre de despesa per al 2025, és a dir, el límit que s’inclourà en l’avantprojecte de pressupostos per al pròxim exercici, una vegada rebutjat elaborar comptes per al que queda del 2024. Amb aquest tràmit comença realment el procés que coordinarà Romero, que va considerar el pressupost com una de les principals eines de les quals disposa el Govern per aplicar les seves polítiques. La consellera va reclamar als grups parlamentaris que aprovin aquest límit de despesa per al 2025, que aportarà més de 2.500 milions addicions a Catalunya, va afirmar. Es va comprometre a dialogar prioritàriament amb ERC i els Comuns per tirar endavant els comptes, cosa que no vol dir que no es parli amb altres grups, va afegir. La consellera va prioritzar la fiscalitat "verda i progressiva", que serveixi per corregir desigualtats . Pel que fa al finançament autonòmic va assegurar que el model, tot i que estigui caducat, ha anat bé perquè l’economia ha funcionat, però va defensar un nou model, acordat amb ERC, que sigui "singular" i que millori la capacitat financera, normativa i de gestió. Romero va afirmar que les mesures que s’impulsen des de Catalunya "van bé a tot Espanya". La consellera va assegurar que l’acord amb ERC preveu millorar el sistema i que marca "un objectiu ambiciós". I va afegir: "El repte és gegant", però va dir que l’Executiu treballarà per aconseguir-ho. Romero no va donar a conèixer el límit de despesa que s’aprovarà avui. L’anterior Executiu, presidit per Pere Aragonès, va fixar aquest límit de despesa per al 2024 en 36.684 milions, el 9,6% més que en l’exercici actual, gràcies a l’impuls experimentat pels ingressos procedents de la liquidació del sistema de finançament autonòmic del 2022, un exercici en el qual l’economia va experimentar un gran dinamisme i va augmentar la recaptació. Els comptes del 2024 Aquesta previsió, en tot cas, no va tirar endavant al no aprovar els comptes per al 2024, acordats entre ERC i el PSC, però als quals es van oposar els Comuns, cosa que, al seu torn, va precipitar la convocatòria d’eleccions autonòmiques i la consegüent pròrroga dels comptes del 2023, el límit de despesa del qual es va situar en 33.113 milions d’euros. L’increment efectiu de despesa per al 2024 respecte al 2023 era del 5,5%, cosa que suposava 1.811 milions més, ja que estava previst constituir un fons extraordinari de 800 milions inicialment per normalitzar la despesa desplaçada sanitària, cosa que es trasllada d’un exercici a l’altre; i excloent també els interessos pel deute. De fet, un dels problemes del pressupost és que la despesa que la Generalitat trasllada d’un exercici a l’altre per falta de recursos per cobrir tots els compromisos adquirits cada vegada escala més. L’any passat va arribar als 4.731 milions, cosa que va suposar un 23% més respecte a l’exercici precedent. De la xifra total, 3.131 milions van correspondre a Salut i, en concret al Servei Català de Salut (SCS) i a l’Institut Català de Salut (ICS).

Romero aspira que Catalunya recuperi el lideratge que va perdre davant Madrid

La consellera defineix com a eixos del seu mandat el progrés econòmic, la justícia social i la transició ecològica

Defensa també el model de finançament singular pactat amb ERC

La nova responsable d’Economia advoca per una Administració «més àgil i facilitadora»

La dirigent no va donar a conèixer el límit de despesa, que Aragonès va fixar per al 2024 en 36.684 milions

El més llegit