Draghi avisa que la UE necessita més deute conjunt per millorar la inversió

L’ex primer ministre italià Mario Draghi va advertir ahir que la Unió Europea necessitarà un augment "massiu" de les inversions per digitalitzar i descarbonitzar l’economia i augmentar la seva capacitat de defensa, cosa que suposarà un esforç addicional d’uns cinc punts percentuals del PIB a l’any, fins a arribar a nivells dels anys 60 i 70, si vol mantenir la seva competitivitat davant països com la Xina o els Estats Units. Per emprendre aquestes necessitats d’inversió –que la Comissió Europea ha xifrat en 800.000 milions d’euros a l’any– l’anomenat Informe Draghi planteja un total de 170 propostes de reforma, entre les quals s’inclou l’emissió de deute conjunt per part de la UE, seguint el model de l’actual programa Next Generation, ja que, segons va raonar, la inversió privada europea no seria capaç d’escometre un repte com aquest per si sola. A més de la inversió pública directa, seran necessaris "incentius fiscals per desbloquejar la inversió privada", abunda el document. "Concreció i urgència" Un any després d’haver rebut l’encàrrec de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’expresident del BCE, Mario Draghi, va presentar els dos volums amb un total de 397 pàgines de l’Informe sobre el futur de la competitivitat europea. I ho va fer en una roda de premsa, acompanyat de Von der Leyen, en la qual va resumir en dues paraules l’essència del seu document: "Concreció i urgència". Les 170 propostes que inclou el document s’articulen en un total de 15 blocs sectorials (gas natural, electricitat, energia, materials crítics, telecomunicacions, dades, semiconductors, indústria electrointensiva, tecnologies netes, automoció, defensa, espai, farmàcia i transport) i en cinc polítiques horitzontals (innovació, formació, inversió sostenible, competència i governança). Segons Draghi, el propòsit de creixement i de respecte al canvi climàtic que persegueix el seu informe connecta amb els valors "fonamentals i fundacionals" de la Unió Europea, entre els quals ha citat la prosperitat, l’equitat, la llibertat, la pau i la democràcia, en un món sostenible. "Si Europa no pot proporcionar aquests valors haurà perdut la seva raó de ser", va afirmar l’economista. "Per això, aquest debat és absolutament existencial" per a la UE. "L’única manera d’afrontar aquest desafiament és créixer i ser més productius, preservant els nostres valors d’equitat i inclusió social. I l’única manera de ser més productius és que Europa canviï radicalment", va dir Draghi. I per explicar "a la gent del carrer" la necessitat d’aquests canvis –tal com ho va requerir un periodista–, "els diria que té a veure amb el fet que vostès estan tornant-se més pobres cada any; amb poder defensar-nos, si ens ataquen, i amb el fet que estem perdent nivell educatiu. Així és com jo ho explicaria", va resoldre. Creixement del PIB del 6% Per exemplificar l’enorme repte d’inversió productiva que Europa té al davant, Draghi va recordar que les inversions suplementàries del Pla Marshall entre 1948 i 1951 van representar anualment entorn de l’1% i el 2% del PIB. Ara, l’Informe Draghi planteja un objectiu d’inversió anual addicional del 5% del PIB, fins a representar el 27% del PIB a la UE. I després de sol·licitar sengles informes a l’FMI i a la mateixa Comissió Europea, "els resultats suggereixen que una inversió d’aquesta magnitud augmentaria la producció aproximadament un 6% en 15 anys". L’informe articula una nova estratègia industrial. "Europa està bloquejada en una estructura industrial estàtica, poblada per empreses de tecnologia mitjana ja madura. Les empreses més punteres en investigació i desenvolupament són les mateixes que fa 20 anys. Són els vehicles. Als EUA eren el mateix, però ara són les digitals, les empreses punteres. I el problema no és que ens faltin bones idees, sinó que hi ha massa barreres per comercialitzar les innovacions". El Govern laborista de Keir Starmer fa passos cap endavant en la seva estratègia de reforçar els llaços amb la UE després del Brexit. El ministre britànic de Medi Ambient, Alimentació i Assumptes Rurals, Steve Reed, va mantenir una trobada ahir a Londres amb el seu homòleg espanyol, Luis Planas, amb l’objectiu de reforçar l’intercanvi comercial de productes agrícoles i d’acostar postures de cara a la possible eliminació de traves burocràtiques entre el Regne Unit i els països de la UE. LUCAS FONT

Draghi avisa que la UE necessita més deute conjunt per millorar la inversió

L’expresident del BCE planteja a Brussel·les 170 propostes per finançar projectes per 800.000 milions a l’any

"L’única manera de ser més productius és que Europa canviï radicalment", diu

El més llegit