Jordi Pons ocuparà la "quota catalana" en el consell del Banc d’Espanya

El Govern i ERC han pactat que Jordi Pons Novell, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, ocupi el lloc en el consell de govern del Banc d’Espanya que tradicionalment correspon a la coneguda com a "quota catalana", segons van confirmar ahir a EL PERIÓDICO fonts coneixedores de la negociació. El president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, i l’encara llavors president del Govern, Pere Aragonès, així ho van acordar en la reunió que van mantenir a finals de juliol al Palau de la Generalitat per escenificar el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital (IMV) a l’Administració catalana, gest amb què el Govern va mirar d’aplanar el suport d’ERC a la investidura de Salvador Illa com a nou president. Sánchez i Aragonès es van comprometre llavors a "culminar" altres acords pendents entre el PSOE i ERC, tot i que no en van precisar quins. La confirmació que José Luis Escrivá, ministre per a la Transició Digital i abans de la Seguretat Social, serà nomenat nou governador del Banc d’Espanya, permetrà que l’elecció de Pons com a conseller de l’organisme es faci efectiva ben aviat. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va apuntar dimecres al Congrés que té previst renovar "en les pròximes setmanes" els llocs que queden vacants en l’organisme, tant "en el si del consell de govern" com el de la nova subgovernadora. Segons fonts governamentals, l’objectiu és fer-ho en el Consell de Ministres del 17 de setembre, tot i que no està tancat. Pons Novell, economista de l’entorn d’ERC, va ser proposat pels republicans i el Govern va acceptar la seva candidatura. Catedràtic del Departament d’Econometria, Estadística i Economia i especialista en economia regional, es va llicenciar el 1992 en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on també va cursar un postgrau en Mètodes Quantitatius (1993) i es va doctorar amb una tesi sobre indicadors cíclics de l’economia catalana (1995). El 2005 va publicar el llibre L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada amb Ramón Tremosa, exdiputat i exconseller de Junts. Entre 2007 i 2022 va ser membre de la Sindicatura de Comptes a proposta d’ERC, període en què va ser ponent de l’informe del 2020 de l’organisme sobre la Institució de les Lletres Catalanes que acabaria provocant la condemna a la seva expresidenta, la política de Junts Laura Borràs, a 4 anys i mig de presó i a 13 anys d’inhabilitació per manipular contractes el 2023. Tradició no escrita La quota catalana en el consell de govern del Banc d’Espanya està vacant des que el març de l’any passat va vèncer el mandat de Núria Mas, nomenada en època del Govern de Rajoy a proposta del ministre d’Economia, Luis de Guindos. Malgrat que la professora de l’IESE podria haver seguit amb un segon i últim mandat de sis anys, la llavors vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va decidir no prorrogar-lo. L’avui presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI) ha assegurat llavors al Congrés que per substituir-la nomenaria una persona d’"alta qualificació" i "reconegut prestigi". No obstant, les negociacions del Govern amb ERC han trigat un any i mig a fructificar. Fonts coneixedores apunten que en el procés s’han proposat i estudiat diversos noms que no van obtenir prou consens. L’anomenada quota catalana al Banc d’Espanya no està plasmada en cap llei, sinó que és una tradició que es manté pràcticament des de l’arribada de la democràcia en reconeixement a la influència política de la comunitat i la importància de la seva economia. En el passat l’han ocupat Joan Sardà Dexeus (1980-1984), Josep Lluís Sureda (1985-1994), Alfredo Pastor (1990-1993), Eugeni Domingo (1994-1998), Joaquim Muns (1994-2004) i Guillem López Casasnovas (2005-2017), a més de Núria Mas (2017-2023). El consell de govern del Banc d’Espanya, per tant, en les últimes dècades l’han format tres consellers elegits pel partit de Govern, dos del principal partit de l’oposició i un designat pel Govern. Aquests tres últims, això sí, han de ser acceptats per l’Executiu, que és el que té la potestat legal de nomenar-los. Oficialment, la llei d’autonomia del Banc d’Espanya de 1994 estableix que els sis consellers són designats pel Govern, a proposta del ministre d’Economia, i han de ser "espanyols amb reconeguda competència en el camp de l’economia o del dret". Dos òrgans de govern A més de per Pons, el consell del Banc d’Espanya passarà a estar format per Escrivá, la nova subgovernadora encara per revelar, els consellers Judith Arnal, Carles Manera, Soledad Núñez, Fernando Fernández i Luis Servén, i –com a membres nats– la secretària general del Tresor, Paula Conthe, i la vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Montserrat Martínez Parera. Aquest òrgan de govern marca les línies generals de la institució, però la seva execució correspon a l’encara més rellevant comissió executiva, que ña formaran el governador, la subgovernadora i els consellers Núñez (PSOE) i Fernández (PP).

Jordi Pons ocuparà la "quota catalana" en el consell del Banc d’Espanya

Sánchez i Aragonès van acordar l’elecció del catedràtic d’Economia en la reunió de juliol en què van aplanar la investidura d’Illa

Entre 2007 i 2022, el catedràtic de la UB va ser membre de la Sindicatura de Comptes

En les últimes dècades, l’òrgan integra també un conseller designat per la Generalitat

El més llegit