Hugo Pibernat: "Quan BCN no tregui ni un joc que cridi l’atenció, es podrà dir que no va bé"

¿Què ha passat amb Monopoly Go? ¿És un boom desproporcionat o n’hi ha hagut altres que no han transcendit? És desproporcionat. L’èxit és asimètric en aquesta indústria. Hi ha una petita fracció de productes que generen la majoria dels ingressos i una llarga cua que es reparteix el 10% restant. Monopoly Go s’ha col·locat a dalt de tot. ¿Com ho ha fet? No hi ha recepta secreta. Nosaltres podem treballar tant com puguem per entendre els jugadors, per donar-los l’experiència que volen, i, tot i així, aquesta continuarà sent una indústria creativa en la qual de vegades l’encertes i altres vegades, no tant. ¿Un èxit així es nota en la facturació de la companyia? Hi ha de tot. Hi ha jocs de molta repercussió mediàtica però amb negocis poc rendibles. Monopoly Go ha tingut un impacte molt gran pel que fa a l’audiència, i molt significatiu quant a performance de l’empresa. Suposa una part important dels ingressos de la companyia. És el joc que més ràpid ha generat 1.000 milions de dòlars (en 6 mesos), al cap de 9 mesos ja estava en els 2.000 milions i ara ja hem creuat els 3.000 milions. I el joc va sortir al mercat fa 15 mesos. ¿En què es basa el model de negoci quan el joc és gratis? Tots els jocs de Scopely són free-to-play, però després el joc permet diferents nivells de profunditat en l’experiència. En cada gènere, els pagaments s’efectuen per motius diferents, però, en general, normalment els jugadors que tenen una experiència duradora acaben transaccionant. Fa 15 anys, una transacció dins d’un joc mòbil era una cosa estranya, mentre que avui dia és molt habitual. ¿En què treballen ara? No podem explicar-ho, però estem en un moment en què el nostre pipeline –els jocs que vindran– és el més impressionant que hem tingut mai. Són els projectes més grans, amb més ambició i de marques molt grans. ¿No temen necessitar molta més gent en un moment en què tant es lamenta la falta de professionals en el sector? Des de fora, la indústria dels videojocs es veu molt específica, però aquí es poden incloure tota mena de perfils. Cal dissenyar, escriure un guió, compondre música, produir, distribuir... Després hi ha tasques relacionades amb la premsa, el màrqueting, les finances, l’àrea legal... Hi ha absolutament de tot. ¿Em fa por créixer a Barcelona? Por, no. Mentre intentem produir coses noves i trobem gent a qui els entusiasmi i que vulguin participar-hi, continuarem creixent aquí. El problema més greu en qualsevol localització no és que falti talent, sinó no aconseguir gent que s’emocioni amb el que està fent. I Barcelona té capacitat per atraure ments creatives. Sí, clarament Barcelona ha crescut moltíssim en aquest sentit. Barcelona s’ha convertit en un referent mundial a nivell de videojocs, i això és fascinant. Quan vaig començar en aquesta indústria, fa 14 o 15 anys, no hi havia pràcticament res. Actualment no hi ha cap empresa desenvolupadora de videojocs per a mòbils que es plantegi construir un estudi en una nova ciutat i que no pensi en Barcelona, perquè és una localització que cal considerar. De tota manera, últimament es parla d’un creixement menor del que es preveia. Després de la covid hi va haver un creixement una mica més fort del que hauria d’haver sigut en el sector tecnològic en general, i després hem viscut certa correcció, però com a sector és molt saludable. No només per les empreses, sinó perquè la gent cada dia juga més. Òbviament, hi ha empreses a les quals no els va bé, o que no han sigut capaces de superar aquest moment de correcció del mercat. Malgrat això, l’any que no vegem cap videojoc que cridi l’atenció és quan podrem dir que la cosa no va tan bé. Però estem molt lluny que passi això. ¿Hi ha coses que puguem aprendre d’altres mercats? ¿O ells de nosaltres? Àsia continua tenint més capacitat de crear jocs de molta qualitat i de manera molt més regular que cap altra regió del món, però Europa i els Estats Units li queden bastant a prop. Els Estats Units tenen una mica més de talent en la part de disseny de producte en si, i Europa, en la part de construcció del joc.

Hugo Pibernat: "Quan BCN no tregui ni un joc que cridi l’atenció, es podrà dir que no va bé"

«Fa 15 anys, una transacció dins d’un joc al mòbil era estrany; avui és molt habitual»

El més llegit