Els bancs centrals analitzen com abaixar tipus contra la crisi sense oblidar la inflació

Tres anys després que la vida dels banquers centrals canviés de manera radical, la missió que tenen pendent continua sent excepcionalment complexa. Durant més d’una dècada, la seva principal preocupació havia sigut combatre una inflació que estava persistentment per sota del seu objectiu (2% a mitjà termini, el nivell considerat òptim per afavorir el creixement econòmic sa). L’estiu del 2021, no obstant, va esclatar sota els seus peus una crisi inflacionista que 36 mesos després sembla en via de solució, però no està del tot controlada. Paral·lelament, a més, la medicina administrada –pujades històriques de tipus d’interès– està començant a provocar un debilitament econòmic que corre el risc de transformar-se en una recessió. El dilema que afronten ara les autoritats monetàries és quant i a quin ritme abaixar els tipus per evitar aquest escenari de contracció de l’activitat sense deixar per això de dominar la pujada dels preus. Aquest serà de segur un dels principals temes de la 47a reunió anual de banquers centrals a Jackson Hole (Wyoming), que la Reserva Federal de Kansas City organitza des del 1978 i que se celebrarà fins dissabte sota el significatiu títol de Reavaluant l’eficàcia i transmissió de la política monetària. Christine Lagarde no hi acudeix El plat fort és la intervenció aquesta tarda (hora espanyola) del president de la Reserva Federal (FED) nord-americana, Jerome Powell. La seva homòloga del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, no acudirà en aquesta edició, sinó que ho farà demà l’economista en cap de la institució, Philip Lane. En els últims dos dies, la publicació de les actes de les reunions del juliol de les dues institucions han provat que sospesen abaixar tipus al setembre, però el mercat vol més concreció. "Ja no es tracta de quan, sinó de quant i en quina mesura", ha aconseguit resumir Karen Manna, gestora de Federated Hermes. El mes passat, la FED va mantenir els seus tipus en l’interval del 5,25%-5,5%, el nivell més alt des del 2001, assolit després d’apujar-los en 5,25 punts entre el març del 2022 i el juliol del 2023. No obstant, Powell va suavitzar una mica el to del seu discurs, a l’afirmar que l’"economia s’està acostant al punt en què serà apropiat" retallar-los i avançar que la baixada "podria estar sobre la taula tan aviat" com en la seva reunió del 18 de setembre. Les actes de la trobada han revelat ara que "alguns" dels seus consellers van declarar que haurien estat disposats a reduir-los ja llavors, mentre que la "gran majoria" dels assistents va ser partidaris de retallar al setembre si no hi ha sorpreses negatives en la inflació. Seria la seva primera rebaixa des de l’esclat de la pandèmia el 2020. Pressió per retallar Després de la reunió del juliol passat, es va conèixer la positiva dada d’inflació als Estats Units del mes passat (2,9%, una dècima menys que al juny i la més baixa des del març del 2021). Després d’estar un any estancades, les pujades dels preus es moderen des del 3,5% del març passat, cosa que dona arguments al banc central del dòlar per suavitzar la seva política monetària. Sobretot perquè, paral·lelament, el PIB ha passat de créixer l’1,2% intertrimestral en el tercer trimestre de l’any passat al 0,4% entre el gener i el març del present exercici. Si bé l’activitat es va accelerar lleugerament entre l’abril i el juny fins al 0,7%, el que preocupa els analistes és el mercat laboral. La taxa d’atur ha pujat del 3,7% del gener al 4,3% del juliol, mentre que les estadístiques de creació d’ocupació es van revisar dràsticament a la baixa aquest dimecres (el país va crear 2,1 milions de llocs de treball entre l’abril del 2023 i el març passat, en lloc dels 2,9 milions estimats inicialment). Precisament, una sèrie de dades decebedores als Estats Units (ocupació, activitat industrial i resultats empresarials) i la pujada de tipus al Japó (que si continua impedirà als inversors endeutar-se en iens per aconseguir beneficis en altres divises) van provocar una notable correcció dels mercats aquest mes. El vertigen es va imposar després de caure el 2022 als seus nivells més baixos en dos anys a conseqüència de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. 1. No és una cimera en la qual es prenguin decisions, però sí que serveix per donar pistes al mercat i la societat sobre el futur previsible. 2. Des del 1982 se celebra en un hotel situat a Jackson Hole, una vall envoltada per les muntanyes Rocoses (Wyoming). 3.Els principals protagonistes són els banquers centrals, que analitzen la política monetària en les seves respectives àrees.

Els bancs centrals analitzen com abaixar tipus contra la crisi sense oblidar la inflació

La gradual moderació de l’alça de preus i el debilitament econòmic fan que les autoritats monetàries se centrin en quant i a quin ritme reduir les taxes de referència

El més llegit