Les milaneses que marquen més gols que Luis Suárez

Un partit de rugbi, una xerrada entre amics de l’estil "molaria muntar un xiringuito de platja" que servís milaneses, molt talent i moltes ganes de fer realitat una idea: la de convertir aquest plat nacional argentí i uruguaià en una veta de mercat gastronòmica com poden ser les burgers o les pizzes. Així va néixer Chalito. Així de fàcil... aparentment. En tota història d’èxit sempre hi apareix la sort com a element indispensable. Es podria considerar fortuna que aparegués en escena Luis Suárez i que això accelerés el creixement exponencial de Chalito, però tothom coincideix que els seus quatre fundadors, Asier de Echarri, Juan Manuel Lema i els germans Leo i Mariano Bonaduce, haurien arribat al mateix lloc, és a dir, el cim, però més tard. Aquests quatre amics inseparables són un català (De Echarri), un uruguaià (Lema) i dos argentins (els germans Bonaduce). Jugaven al rugbi en l’equip de Castelldefels, la població on resideixen, i en una d’aquelles trobades postpartit prenent cerveses van idear el negoci que, al cap d’un temps, els faria obrir locals a Madrid després de conquerir Barcelona, forçar Glovo a obrir la secció Milaneses en la seva app, estrenar l’obrador de milaneses més gran d’Espanya (700 metres quadrats en un nau a Gavà) i fitxar Gonzalo Durruti, exdirector de desenvolupament de McDonald’s i que abans havia treballat a Inditex. En només vuit anys, han passat de ser quatre amics (més Suárez) a més de 200treballadors. Els Bonaduce treballaven a Chalo, el restaurant dels seus pares a Castelldefels. Lema i De Echarri havien obert a l’estiu un xiringuito de platja. I als quatre se’ls va acudir barrejar els dos conceptes. I van obrir el 2016 el primer Chalito, el Chiringuito Chalito. Van triomfar. Aleshores, l’exjugador del Barça, que era client de Chalo, ja s’havia afegit a l’aventura empresarial, però des del minut 1 es va voler quedar en segon pla, de suplent, confiant en el treball d’aquests joves empresaris i aportant múscul financer si se’l requeria. Cosa que ha anat passant atesa l’expansió que està vivint la marca. "La gent ve perquè gaudeix amb les nostres milaneses. La força del nostre projecte està en la preparació de les milaneses, en com les emplatem, que siguin més bones que les que puguis menjar a casa, en el desenvolupament de la marca, en la gestió, en la decoració del local", explica Lema, que remarca que "mai veuràs una samarreta de Luis Suárez als nostres locals". Després de l’èxit del primer Chalito i convençuts que la proposta estava predestinada a l’èxit, es van atrevir a saltar a Barcelona. I no a qualsevol lloc. A la Rambla, al costat de la plaça de Catalunya. A un local enorme. Era el juny del 2017 i van aconseguir un nou boom tot just obrir. Un boom que no va poder evitar ni la pandèmia, perquè van inaugurar un local a la Via Augusta només per servir menjar per portar o a domicili. Un altre encert, ja que el delivery es va convertir en una pota important del negoci. Fins al punt que el 75% de les milaneses que actualment es venen a Glovo porten la firma de Chalito. Per al següent partit van escollir el centre comercial La Maquinista tot i les reticències inicials de l’operador dels amfitrions davant un concepte que, en aquell temps, era poc conegut. Un altre golàs per l’escaire: avui dia és el segon local que més factura per metre quadrat. Per això els va resultar senzill vèncer a Madrid; gairebé ni van baixar de l’autobús, perquè els centres comercials de la capital, sabedors de la seva fórmula guanyadora, se’ls rifaven. Obrador enorme L’obrador gegant de Gavà, on també elaboren masses de pizzes, empanades i postres, els permet ser ambiciosos, perquè, a més d’una gran producció, poden estandarditzar la qualitat de les milaneses, que arriben als establiments ja preparades perquè es fregeixin, s’enfornin i se serveixin menys de 10 minuts després que el client les hagi demanat. I a tot això, ¿què passa amb Luis Suárez? Doncs continua en l’Inter Miami, marcant gols. Però bastants menys que les milaneses de Chalito.

El més llegit