Camil Ros: "Si Junts no vol ser Convergència ha de recolzar la reducció de la jornada"

Valorem positivament que s’hagi pogut formar govern. Ja tenim algú a qui reclamar-li i queixar-nos perquè reverteixi les retallades i millori els serveis públics. Però el que vam viure dijous ens ha de fer recordar als jutges que són jutges i han d’aplicar les lleis, els agradin o no. Fet que hagués permès que Puigdemont hagués participat del ple. El que sí que veiem és que, fruit principalment dels acords de reforma laboral i de l’estabilitat que hem portat al mercat de treball, aquest aguanta molt millor una crisi com la que hem patit amb la inflació. És el primer cop que en un inici de crisi no es destrueixen milers de llocs de treball. Aquesta estabilitat també afecta el consum, ja que està demostrat que, de dues persones amb el mateix salari, una amb contracte indefinit i una altra amb contracte temporal, consumeix més la primera. Ara, tant com un coet, no. A la gent li costa arribar a final de mes... Vivim una crisi de vivenda, tant de lloguer com de compra. Els salaris haurien de pujar molt més i haurien de ser molt més alts. Tenim molts problemes com per dir que estem en un moment boníssim per a l’economia o per a la gent. Ara bé, de crisis sectorials, tancaments d’empreses o deslocalitzacions no en tenim, més enllà d’un cas puntual. Una mica sí. Tenim un atur juvenil que va baixant, però és molt alt comparat amb Europa. Crec que un dels grans problemes de present i futur és l’ocupació de la gent jove. Jo entenc, i sobretot pel que hem viscut els últims anys, que hi havia uns discursos intencionats que la qüestió econòmica no anés bé, per interessos electorals i econòmics, per després justificar noves retallades. Per tant, jo no seré qui faci un discurs catastrofista. Crec que en aquests moments és realista dir que l’economia està resistint i que podem anar a més si millorem diverses coses. Hem de continuar impulsant grans acords en l’àmbit del mercat de treball. Aclarida la llei d’amnistia, que era imprescindible per a la investidura, hem de rematar l’altre gran tema, que és la reducció del temps de treball. Cada vegada em trobo més gent que em pregunta quan es concretarà això. Crec que la patronal ha de ser-hi. Si la gent treballa menys i cobra igual, consumeix més. Per tant, té un efecte dinamitzador. A més, la majoria de convenis col·lectius ja no són a les 40 hores estrictes. Pactem un descens gradual. Al final són 12 o 14 dies que has de distribuir d’una altra manera. Entre ponts i algun dia més de vacances, ja ho tens. Per tant, no és com passar de les 40 hores a les 35, o ja ni et dic a les 32, on volem arribar nosaltres. És un cost, pero es pot compensar amb les millores tecnològiques que van adquirint les empreses, no només de la indústria. No veig lògica en les seves reticències, veig més un element irracional. El Govern central haurà de decidir i anar treballant-se una majoria parlamentària. Nosaltres, si veiem que no hi ha acord o hi ha dilatació, farem mobilitzacions. Li hem de preguntar a Junts i al PNB, entre d’altres, què en pensen. Si el Govern central vol un acord amb nosaltres, ha de garantir que té també una majoria parlamentària. Si li pregunten a la societat catalana què pensa de la reducció de la jornada de treball, crec que majoritàriament diria que sí. I crec que Junts hauria de ser en aquest escenari. Els votants de Junts no tots són empresaris, perquè si no no traurien tants vots. Si Junts planteja ser, com diu, un moviment més ampli del que era Convergència, doncs no s’ha de comportar com els que van pactar la reforma laboral del PP. Reconeix que un acomiadament improcedent d’un empleat amb pocs mesos d’antiguitat surt gairebé gratis. Per tant, hi ha d’haver una indemnització mínima. I tampoc pot ser que es tardi tant a arribar a judici. Abans que el PP es carregués els salaris de tramitació, un judici a Girona per acomiadament trigava dos mesos a tenir sentència. Ara és normal trigar un any. Hem de recuperar aquests salaris de tramitació. Nosaltres volem com més indemnització millor, però no per cobrar-la, sinó perquè a l’empresa no li surti a compte acomiadar. Depèn, del Hard Rock s’han dit moltes coses, però encara ningú ho ha acabat d’explicar al detall. Posaré un exemple positiu. A la Rocavillage, tanquem el primer gran acord al sector turístic per treballar de manera voluntària els diumenges. Si es compara amb la resta del sector comerç i turisme, aquests treballadors són els que tenen unes millors condicions. Cal dimensionar-ho tot, veure l’impacte al territori i quin pes tindria el joc. Passa com amb el debat de l’aeroport. Jo vull saber quines serien les condicions laborals de qui ampliarà l’aeroport. Si els concursos públics continuen abocats a la precarietat i això provoca més vagues, o generarà estabilitat en l’ocupació.

Camil Ros: "Si Junts no vol ser Convergència ha de recolzar la reducció de la jornada"

¿Satisfet una vegada descartada la repetició electoral?

El més llegit