La integració de negocis blinda les elèctriques davant la caiguda dels preus

El 2022, les grans elèctriques van batre tots els rècords impulsades per la guerra d’Ucraïna, que va disparar el preu del gas i de l’electricitat. Iberdrola, Endesa i Naturgy van acabar aquell any amb un benefici conjunt de 8.529 milions d’euros. Aquest 2024 la situació és molt diferent –marcada pel descens dels preus– però els tres grans noms del sector no han trepitjat el fre, amb una expectativa d’acabar l’any amb uns beneficis totals de 8.700 milions d’euros, segons les orientacions ofertes en les seves presentacions de resultats del primer semestre. En aquest període, les tres grans companyies van guanyar 5.976 milions d’euros, per davant dels 4.444 milions del mateix període del 2023 i dels 3.548 milions del 2022. Si bé la xifra afegida és més gran en comparació amb les de l’any de la crisi energètica, en l’anàlisi individual la situació canvia lleugerament i Endesa té un resultat inferior als aconseguits el 2022, quan la companyia que dirigeix José Bogas va obtenir un benefici "extraordinari" marcat pel descens del consum dels seus clients industrials, que li va deixar una enorme quantitat de gas encallada que va decidir revendre, aprofitant l’entorn de preus altíssims d’aquell moment. En qualsevol cas, es tracta de beneficis, no de pèrdues, en un context de preus diametralment oposats, ja que en la primera meitat del 2024 el preu de la llum va costar una mitjana de 39,09 euros per megawatt/hora (MWh), el 2023 va ser de 89 euros i el 2022 va ascendir fins al rècord de 206 euros, segons l’Operador del Mercat Ibèric (OMIE). I el del gas es va situar en 30 euros, mentre en anys anteriors havia sigut de 58 i 100 euros, respectivament, segons el mercat europeu de referència (TTF holandès). La clau –superant la qüestió purament financera relativa a situacions extraordinàries– està en el model verticalment integrat d’aquestes companyies, que va més enllà del refrany de no posar tots els ous al mateix cistell i se centra a tenir ous a tots els cistells. Així es podria resumir el que tècnicament significa que un mateix grup faci almenys una de les funcions de transport o distribució i, com a mínim, una de les funcions de generació o subministrament, segons la directiva de mercat interior. Aquest és el cas de les tres grans empreses elèctriques que tenen negocis de generació (producció d’energia), comercialització (venda del subministrament) i distribució (xarxes elèctriques). En les dues primeres àrees, al ser generadors i venedors d’electricitat poden treure avantatge dels preus alts, al poder vendre l’energia produïda més cara a altres empreses i més barata a les comercialitzadores del seu propi grup (contractes bilaterals), i dels preus baixos, perquè el marge de la comercialització s’amplia. I alhora, la distribució garanteix uns ingressos fixos durant un període, que seran més grans o menys en funció de les inversions prèvies i dels preus regulats que marquin els diferents governs. Aquesta última partida serà molt rellevant en els pròxims anys, amb el desplegament previst de xarxes elèctriques per integrar tota la generació renovable amb la demanda de grans indústries i per això fa mesos que les empreses pressionen el Govern i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perquè el primer elimini els límits a la inversió i el segon millori la rendibilitat d’aquestes infraestructures. Els avantatges de diversificar Com a exemple, en aquest primer semestre del 2024 Naturgy va guanyar 1.043 milions d’euros, pràcticament el mateix que l’any passat (1.045 milions) i el doble que fa dos, perquè malgrat que les activitats liberalitzades de gas i electricitat van experimentar una contracció "significativa" dels seus marges, les regulades van créixer per la revisió de la remuneració en algunes regions d’Amèrica Llatina i el creixement en distribució d’electricitat a Espanya. No és l’única. Un nouvingut al negoci elèctric, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, treia ferro als baixos preus de venda de la generació elèctrica (renovables i cicles combinats són les centrals que té la petrolera a Espanya) al suggerir que el que no es guanya d’una banda es guanya de l’altra: "Comencem a ser un negoci integrat i en aquest sentit veiem l’atractiu de la rebaixa de preus al mercat per l’impacte en la nostra àrea de comercialització", va dir Imaz, durant la presentació de resultats del semestre. I una cosa similar passa amb Endesa, les inferiors vendes d’electricitat i gas de la qual van compensar parcialment la disminució dels costos de compra d’energia i del consum de combustible com a conseqüència de la baixada de preus de gas i electricitat, mentre la distribució es va mantenir estable. En el cas d’Iberdrola ha sigut la generació, a causa d’una producció més gran amb bombatge hidroelèctric (centrals hidràuliques en les quals es pot emmagatzemar energia), la que ha compensat els inferiors preus, la inferior producció nuclear i un inferior marge de xarxes.

La integració de negocis blinda les elèctriques davant la caiguda dels preus

Els primers sis mesos d’aquest any, les tres grans companyies del sector van guanyar 5.976 milions d’euros, més que altres anys, malgrat afrontar un context més advers

El més llegit