Pocs temes com el turisme susciten últimament tant interès en el meu entorn. Potser per la feina, l’esgotament vital i la falta de temps, que sens dubte estan relacionats amb el desig d’escapar, de viatjar molt lluny, d’oblidar-ho tot. Aquesta necessitat de distància física i temporal amb la nostra quotidianitat va unida a la urgència d’un desplaçament tan ràpid com sigui possible, i també a una mena de productivisme personal, que ens empeny a aprofitar tots els minuts disponibles en la nostra desconnexió vacacional. Ens sentim impel·lits a marcar tan com puguem les caselles dels must-see que les xarxes socials ens han inoculat, i intoxicar així els fonaments del descans i la percepció que tenim de la destinació.