El lloguer puja el 53% des del 2015 a Catalunya, però la renda per càpita cau

Fa una dècada que l’edat mitjana a la qual un jove s’emancipa a la Unió Europea gira al voltant dels 26 anys. Guanyen els països nòrdics, on és més habitual fer-ho als 20 anys. Perden Croàcia, Eslovàquia, Grècia, Bulgària i Espanya, tots ells amb joves que se estan anant de casa dels pares passats els 30. En aquest últim cas, a més, fa vint anys que la xifra puja: el 2010, la mitjana eren 27 anys. "Aquest és ja un primer indicador clau per dir que estem malament", va sintetitzar el director de la Càtedra Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), Josep Maria Raya, responsable de presentar ahir un monogràfic sobre el tema. Aquest document, elaborat en col·laboració amb l’estudiant Júlia Cañete, es proposa analitzar quins elements determinen que, per exemple, a Catalunya, l’edat d’emancipació s’hagi retardat fins als 29,8 anys. Un dels factors més evidents és que el preu dels lloguers hagi pujat un 53% des del 2015 en la comunitat –emfatitza el document–, i que, en el mateix període, la renda per càpita hagi descendit més d’un 10% pel poc que han pujat els salaris i com s’ha encarit la vida. Traves per emancipar-se "Aquesta combinació planteja greus problemes per a l’emancipació dels joves", introdueixen els dos autors en aquest informe que desgrana, punt per punt, aquests determinants. Aquí es recull, per exemple, que els salaris de les persones menors de 25 anys amb prou feines s’han mogut dels 1.000 euros mensuals de mitjana en 15 anys (en aquest cas, amb dades fins al 2021), i el d’aquells amb fins i tot 35 anys segueix fluctuant entre el 1.500 i els 2.000, tot i que encara no s’hi arriba. També que la temporalitat continua sent un problema a Espanya: el 70% dels contractes que firma la població més jove continuen sent per a un període determinat de temps. La reforma laboral sembla estar reduint dràsticament aquest problema, però el que suggereix Raya és que es tracta d’un mer efecte estadístic perquè ha desaparegut el contracte temporal com a tal, però, a la pràctica, la durada mitjana continua sent la mateixa. A això se suma la pujada dels lloguers, però també el preu de la vivenda de compra, que està en nivells ja semblants als d’abans de la bombolla immobiliària. "Una xifra estàndard que se sol dir és que està bé dedicar entre 5 o 6 salaris bruts anuals a comprar una vivenda", exposa aquest catedràtic, per després assenyalar que, a Catalunya, per als més grans de 30 són ja 8 anys de salari de mitjana, i per als menors de 25, entre 10 i 14. Aquests últims anys, s’ha complicat encara més la situació perquè l’accés a crèdit està molt més restringit. Finalment, també influeixen elements com el gènere, l’estat civil o l’educació. "En qualsevol dels grups d’edat, el percentatge de parelles casades en relació amb el total s’ha reduït, i és més difícil emancipar-se sol que en parella", contextualitza Raya. "També ha augmentat el percentatge de persones amb formació acadèmica, cosa que dificulta o retarda l’edat d’emancipació, perquè creix el nombre d’anys en què no es cobra una renda", afegeix. Propostes de solucions "El que ens diu aquesta estadística és que, si no canviem res, els joves estaran pitjor d’aquí a 10 anys, aquesta és la tendència", va augurar el mateix expert, que, assegut amb el president de l’APCE, Xavier Vilajoana, es va atrevir a proposar solucions. "És un problema multifactorial, per tant les solucions han de ser multifactorials", va introduir Raya, que va suggerir fer més estudis duals perquè els joves es formin i treballin alhora, explorar formes per reduir la temporalitat de manera real i fer més polítiques públiques en relació amb la vivenda: per exemple, augmentar l’oferta ("Hi ha consens per fer-ho, però no s’acaba de fer", va criticar) o oferir més incentius d’accés a la propietat. Tots dos van descartar, no obstant, polítiques de regulació de preus o que s’imposi obligacions als propietaris de vivenda. "Les regulacions que s’estan produint en els últims anys no estan produint els efectes desitjats", van advertir. "Existeix un consens molt majoritari sobre que qualsevol regulació redueix l’oferta, i ho estem vivint", van rematar, referint-se explícitament que davant una situació així la persona afectada per la llei sol buscar una sortida, i que si desapareixen els inversors, es col·lapsarà una altra vegada l’oferta. "Es tapen forats en comptes d’anar al que realment soluciona –van ultimar, amb referència als intents de regulació dels lloguers de temporada o turístics. El que soluciona és incentivar que hi hagi oferta de tots els estils".

El lloguer puja el 53% des del 2015 a Catalunya, però la renda per càpita cau

Els salaris, la temporalitat, el cost de la vivenda i factors culturals retarden l’edat d’emancipació fins a gairebé els 30 anys

Ha desaparegut el contracte temporal, però a la pràctica la durada mitjana és la mateixa, explica Raya

El més llegit