L’economia blava del Port Olímpic arriba al 50% de l’ocupació

El nou Port Olímpic va agafant forma. Les primeres empreses han començat a ocupar els locals on hi havia la conflictiva zona de pubs, en un espai que s’ha transformat amb la idea que es converteixi en una zona d’activitat econòmica vinculada al mar. Un total de 17 empreses estan adequant els espais per establir-hi la seva activitat, tres de les quals ja operen al lloc, mentre finalitzen els treballs per dotar de serveis les instal·lacions. L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona de Serveis Municipals (BSM), ha habilitat al moll de Mestral i al dic de Recer un total de 50 locals per a empreses entorn de la nàutica, la innovació i la sostenibilitat. Estratègia compartida L’objectiu que persegueix és posicionar aquest emplaçament com un espai neuràlgic per a la dinamització i la promoció de l’economia blava, un sector emergent a què vol donar cada vegada un paper més destacat en l’estructura econòmica de la capital catalana. Però la ciutat no està sola en aquest afany, ja que tant el Port de Barcelona com la Generalitat també compten amb una estratègia en aquesta mateixa direcció: de fet, fa únicament uns dies han tornat d’un viatge al Canadà per mirar d’explorar possibilitats de negoci. Les activitats que de moment s’instal·laran al Port Olímpic són variades: d’una banda, hi ha algunes d’enfocades a oferir experiències d’oci i pràctica d’esports nàutics i de divulgació i conscienciació ambiental. D’altres es dediquen a la venda d’embarcacions de vela o elèctriques, lloguer, reparació i serveis relacionats; i també hi ha empreses de robòtica i infraestructures marines. L’empenta de la Copa Amèrica El consistori afirma que la nova activitat en el total de 4.100 metres quadrats habilitats pot generar uns 200 llocs de treball. L’ocupació actual és del 50%, ja que diverses empreses han arrendat més d’un local. "A mesura que hi entrin les primeres, que confien en el nou rumb del Port Olímpic, se n’aniran sumant d’altres quan vegin aquest nou pol en funcionament", explica la directora del Port Olímpic, Olga Cerezo. "La Copa Amèrica de vela servirà d’empenta", considera, tenint en compte que el dic de Recer serà un lloc privilegiat per presenciar les regates i moltes persones que hi acudeixin descobriran llavors els nous espais. Pendents de decisió Els contractes es tanquen per un període de cinc anys, i hi ha empreses que estan fent les seves projeccions abans de decidir si s’hi instal·len. En aquest sentit, l’ajuntament afirma que té en aquests moments pendent de tancar possibles acords que arribarien a entre el 70% i el 80% de l’ocupació. Una cosa que no passarà fins que acabi la Copa Amèrica, a finals d’octubre, ja que alguns equips de dones i joves, que tindran la seva base al Port Olímpic, així com també alguns espònsors, han llogat temporalment alguns espais. L’economia blava del Port Olímpic comptarà també amb un altre pol d’atracció a la ciutat, que funciona ara al Tech Barcelona però que es traslladarà als tinglados de Sant Bertran al setembre. Es tracta del Blue Tech Port, capitanejat pel Port de Barcelona. "Estem en un bon moment i la ciutat ha detectat interès de les empreses tant nacional com internacional", explica la directora d’Innovació i Estratègia de Negoci de l’autoritat portuària, Emma Cobos. Optar a fons europeus Amb aquest ambiciós projecte sota el braç, Cobos va participar amb el president del Port, Lluís Salvadó, i una delegació de la Generalitat, a més d’investigadors experts en la matèria, en un viatge al Canadà. "Volíem veure com funcionava el seu ecosistema empresarial i la col·laboració publicoprivada", resumeix. Una altra de les persones que també es va desplaçar a Quebec va ser Pablo Bou, Business Developement Manager de la Xarxa BlueNetCat, que compta amb 817 membres, la xarxa investigadora més gran del Mediterrani capitanejada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) sobre economia blava. Bou explica que li va agradar especialment que els canadencs "tenen un sistema ordenat i una estratègia geogràficament ben repartida" en la qual conviuen grans corporacions i start-ups i on "sembla que hi ha bona relació". Tant Bou com Cobos creuen que l’aterratge d’empreses canadenques a Barcelona vinculades a l’economia blava tindria l’incentiu que podrien optar a fons europeus, una cosa que els atrau. Ho faran al BlueTech Port, de la mà de la xarxa investigadora de BlueNetCat o de l’ajuntament al Port Olímpic. Un espai freqüentat L’afluència del nou Port Olímpic es calcula que sigui de 3,6 a 3,8 milions de persones a l’any, segons un estudi que ha encarregat l’ajuntament, una vegada obert el pas que comunica el Port Olímpic amb la platja de la Nova Icària, que millorarà la seva permeabilitat; així com els restaurants del Balcó Gastronòmic, a finals d’agost. Abans, a finals de juliol, ja serà possible accedir al dic de Recer pel pont situat al costat del Centre Municipal de Vela, que es troba en la fase final de la reforma. La intenció és que el Port Olímpic, que compta a més a més amb una sala d’actes, aculli trobades relacionades amb l’economia blava, com ja ha passat amb les ponències i exposicions celebrades coincidint amb la Conferència de la Dècada dels Oceans a l’abril; i la fira d’embarcacions elèctriques Electric Boat Experience, que va tenir lloc per primera vegada al maig i que espera poder créixer en els pròxims anys. Dècada dels Oceans En aquesta mateixa línia, el Port Olímpic s’està estudiant a més com a seu del Centre Col·laborador de la Dècada dels Oceans de la UNESCO per a l’economia blava. Barcelona va presentar la seva candidatura a l’abril i està avaluant diverses possibles ubicacions.

L’economia blava del Port Olímpic arriba al 50% de l’ocupació

Un total de 17 empreses estan adequant els espais per establir la seva activitat, i tres ja operen al lloc

L’economia blava és un sector emergent a què es vol donar un paper més destacat en l’estructura econòmica de BCN

Les primeres empreses ja operen, tot i que la majoria obriran el juliol en aquest espai transformat per dedicar-se a l’activitat vinculada al mar, que preveu una afluència d’unes 3,6 milions de persones a l’any

El més llegit