La indústria insta a un pacte UE-Xina que eviti els aranzels al cotxe elèctric

"És normal i entenem que Europa vulgui protegir la seva indústria local, perquè necessita fer-ho", comentava el setembre passat a aquest diari Zhang Guibing, director general de Chery International. I afegia: "Nosaltres no canviarem la nostra manera de treballar. Chery és una marca que exporta des de fa molts anys i des que vam començar el 2001 ens hem enfrontat a moltes polítiques regulatòries". El dirigent xinès responia així a l’amenaça d’aranzels als cotxes xinesos, un avís que aquesta setmana la Unió Europea ha fet efectiu posant el 4 de juliol com a límit perquè entrin en vigor nous gravàmens als cotxes elèctrics que vinguin de la Xina. Aquest envit de la Comissió Europea és més un tret a l’aire que una idea fonamentada. La intenció política d’aquesta imposició d’aranzels de fins al 38,1% no és cap altra que buscar un acord bilateral comercial de Brussel·les amb la Xina per aconseguir condicions semblants entre els dos mercats, més enllà de l’argument de la protecció industrial. En aquests moments la balança està a favor dels xinesos per 15 a 10: els cotxes europeus que la Xina importa d’Europa paguen un 15%, mentre que en l’altre sentit ells només liquiden el 10%. La idea final és trobar un equilibri en el qual tots els fabricants (no els polítics) europeus estarien d’acord per "jugar amb les mateixes regles". L’objectiu real I és que el fons de la qüestió no és només el cotxe elèctric. L’avenç de l’electrificació a Europa és molt desigual (uns països en tenen el 82%, com Noruega, i d’altres, com Espanya, no arriben al 5%), i és per això que la preocupació dels xinesos és relativa, ja que estan començant a portar cotxes híbrids endollables (combustió més elèctric). És per això que la política aranzelària hauria de ser diferent, ja que a priori només afectaria els exclusivament elèctrics, segons apunta la nota de la Comissió Europea. Després de llançar el míssil dels aranzels i gairebé llegint entre línies, l’entitat europea apuntava el veritable objectiu final de l’amenaça: "La Comissió Europea ha demanat una solució compatible amb l’Organització Mundial de Comerç (OMC)", va assenyalar Margaritis Skhinàs, vicepresident del Col·legi de Comissaris de la Comissió Europea. Està ben clar. Per això els xinesos no s’han posat gaire nerviosos. De fet, com Guibing, veuen lògica la reacció europea i allarguen la mà no sense abans advertir que els europeus s’han passat de frenada en la seva investigació. La gran majoria dels constructors europeus no veuen amb bons ulls la imposició d’aranzels als xinesos, perquè la seva mentalitat és més moderna i la seva perspectiva és més àmplia i global que la dels dirigents de la UE. Seat (que engloba Seat i Cupra) ja ha manifestat la seva opinió en aquest sentit. Entre altres coses, com va avançar aquest diari, perquè el seu model Cupra Tavascan estaria afectat per la mesura, si entra en vigor, perquè es fabrica a la Xina. "El comerç lliure i just i els mercats oberts són la base de la prosperitat, l’ocupació i el creixement sostenible arreu del món. En general, els drets compensatoris no són adequats per reforçar la competitivitat de la indústria automobilística europea a llarg termini: els rebutgem", apuntaven des de Seat. I no són els únics. El Grup Stellantis, el més gran d’Europa, també mostra la seva opinió en aquesta línia. "Com a empresa global, Stellantis creu en la competència lliure i justa en un entorn comercial mundial i no recolza mesures que contribueixin a la fragmentació mundial. Stellantis estudiarà l’anunci d’avui (per dijous), que es materialitzarà a tot estirar el 4 de juliol del 2024, quan la Comissió publicarà en el Diari Oficial un reglament que expliqui en detall les conclusions provisionals que van conduir a prendre aquesta decisió". El consorci que presideix Carlos Tavares ha arribat recentment a un acord amb l’empresa xinesa Leapmotor (amb una relació 51/49) per als drets de producció d’aquesta marca fora de la Xina, però això no impediria l’arribada dels seus models. Tavares adverteix que "no dissuadirà" la seva estratègia general respecte a Leapmotor a Europa, ja que han "tingut en compte aquest desenvolupament potencial". Barrera per al mercat També BMW critica la mesura. Ja fa temps que Oliver Zipse, conseller delegat de BMW, es manifesta en contra dels aranzels als xinesos (un mercat molt atractiu per a la marca). El directiu va assenyalar que aquestes càrregues "són el camí equivocat. La Comissió Europea està perjudicant les empreses europees i els interessos europeus. Des del punt de vista de BMW, les mesures proteccionistes, com la introducció d’aranzels a les importacions, no ens ajuden a competir en els mercats internacionals". Des de la marca xinesa MG (que pertany a SAIC Motors), una de les que estarien més afectades, mostren la seva "oposició a la mesura comercial proteccionista". Segons el seu parer, suposarà una barrera significativa per al mercat. "Estem preocupats per l’impacte que els aranzels tindran inevitablement en els clients. L’elevada taxa d’aranzels també tindrà un impacte negatiu substancial en la cadena de subministrament, en la innovació i en la cooperació en el mercat", afegeixen. Aquest impacte podria repercutir en el consumidor, tot i que diverses fonts de les companyies xineses assenyalen que disposen d’un matalàs diferencial en el preu que els permetria fer front als aranzels sense que es notés en el preu final. La Cambra de Comerç de la Xina davant la UE ja ha manifestat que "la Xina té moltes contramesures corresponents, però que el país està més disposat a negociar amb la UE per evitar, en la mesura possible, iniciar una guerra comercial". Així ho apunta Sun Xiaohong, secretari general de la divisió d’automoció de la Cambra de Comerç de la Xina per a la Importació i Exportació de Maquinària i Productes Electrònics.

La indústria insta a un pacte UE-Xina que eviti els aranzels al cotxe elèctric

La majoria dels fabricants europeus avisen que els gravàmens anunciats per Brussel·les restaran competitivitat a Europa / El país asiàtic allarga la mà per a una negociació equilibrada

El més llegit