La baixada dels tipus reobre la porta a les fusions bancàries

El nombre de bancs amb una mida significativa a Espanya ha baixat de 45 a 10 des de l’esclat de la gran crisi financera del 2008. Majoritàriament es va deure a la unió d’entitats amb problemes –en molts casos nacionalitzades– que van ser absorbides per altres de més sòlides: va passar entre el 2009 (intervenció de Caja Castilla-La Mancha i adjudicació a Cajastur) i el 2017 (el mateix amb el Popular i el Santander). El 2020, hi va haver una altra petita ronda de fusions (absorció de Bankia per CaixaBank i Liberbank per Unicaja). Però llavors eren unes entitats més sòlides que afrontaven, a causa de la pandèmia, un escenari ombrívol de baixos ingressos i morositat a l’alça que finalment no es va materialitzar. L’opa hostil llançada pel BBVA sobre el Sabadell, en canvi, respon a altres factors: la imminent baixada dels tipus d’interès i el creixent augment dels costos tecnològics de la banca. Moment dolç El sector financer viu un moment dolç, amb els beneficis en màxims històrics gràcies a l’enduriment de la política monetària per combatre la inflació. Després d’anys de travessia del desert en els resultats per l’era dels tipus ultrabaixos (2014-2021), la forta pujada d’aquests ha disparat els ingressos de la banca a l’encarir el crèdit. Per maximitzar l’efecte positiu, a més, les entitats s’han preocupat d’apujar la remuneració dels dipòsits menys que a Europa i del que hagués sigut esperable segons episodis passats d’alça de tipus. El resultat és que els bancs travessen una situació de fortalesa: el BBVA va tancar el març amb una rendibilitat del 17,7% i un capital del 12,82% i el Sabadell, amb el 12,2% i el 13,3%. Sense ser preocupant, el futur no és tan esperançador. D’una banda hi ha una causa conjuntural: el Banc Central Europeu (BCE) té previst iniciar el cicle de baixades de tipus al juny. Paral·lelament n’hi ha una altra de més estructural: els costos fixos dels bancs no paren de créixer des de fa anys, principalment per la necessitat d’invertir en tecnologia per adaptar-se a la revolució digital. Així ho va reconèixer el BBVA en la carta que va enviar al Sabadell per proposar-li la fusió: la seva unió permetria "abordar de manera eficient les inversions en transformació digital", així com augmentar el benefici "malgrat un context macroeconòmic amb perspectives de baixades de tipus d’interès i un previsible menor creixement de la inversió creditícia a Europa". De fet, fa temps que el Banc d’Espanya adverteix la banca que una part de l’increment recent de la seva rendibilitat no és sostenible. Morositat previsible El governador, Pablo Hernández de Cos, va insistir en això la setmana passada al Congrés: "No ens hem de deixar portar per la complaença. La millora del marge d’interessos associada a la pujada de tipus probablement ha arribat ja al seu punt més elevat i aquesta partida podria estabilitzar-se o reduir-se en el futur. A més, el gruix dels efectes adversos de l’increment dels tipus sobre les llars i les empreses es produeix amb un cert retard, i per tant és previsible que es produeixi un increment de les pèrdues per deteriorament d’actius (morositat)". Per la seva banda, el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, va utilitzar dijous la necessitat de guanyar mida per afrontar la digitalització com una de les principals raons per justificar l’opa hostil: "L’escala s’està tornant cada vegada més important en la banca minorista i comercial per un fet molt simple: els costos fixos, dins de la nostra base de costos general, continuen augmentant cada dia. Els costos en tecnologia eren el 19% dels nostres costos totals fa cinc anys i ara són el 26%. La major part d’això és desenvolupament de software. Tinguem 100 o 1.000 clients, realitzem els mateixos desenvolupaments per a la nostra aplicació mòbil, amb el mateix cost". Per descomptat, hi ha factors intrínsecs addicionals. "La baixada de tipus és un factor a favor, però crec que el motiu fonamental de l’opa és que el BBVA vol augmentar el seu balanç en euros creixent a Espanya, diversificar en un país on no té presència amb TSB (filial britànica del Sabadell), i aconseguir una mida més gran per augmentar el seu pes com a actor global i tenir més recursos per invertir en tecnologia. Empreses com Google i Amazon s’estan fent més grans per aquesta raó. I passarà en banca, perquè el sector utilitza també les tecnologies de la informació i la comunicació", apunta Santiago Carbó, catedràtic d’Economia de la Universitat de València i director d’estudis financers de Funcas. ¿Encara llavors la banca una imminent ronda de fusions? No és descartable que hi hagi algun moviment, però el marge és estret.

La baixada dels tipus reobre la porta a les fusions bancàries

El BBVA justifica l’opa hostil al Sabadell en la necessitat de guanyar mida davant la previsible caiguda d’ingressos i l’alça de la despesa en digitalització

El més llegit