La rebaixa de la jornada laboral es dilata i apunta a finals d’any

El món del treball a Espanya torna a viure un Primer de Maig carregat de caires electorals. A menys de dues setmanes dels comicis catalans, amb la ressaca de la no dimissió de Pedro Sánchez i a poc més d’un mes per a les eleccions europees, els sindicats es mobilitzen per commemorar un altre Dia Internacional dels Treballadors. I és que malgrat que tant Catalunya com el conjunt d’Espanya ostenten rècords d’ocupació, el mercat laboral continua tenint pendents multitud de reptes per corregir desigualtats i ampliar el nombre d’ocupats. Espanya va crear els mateixos llocs de treball el 2023 que Alemanya i França juntes. Però un dels lemes dels sindicats avui serà Per la plena ocupació, no en va, malgrat els avenços, queda camí per recórrer. Espanya ostenta la taxa d’atur (12,3%) més alta de la UE i Catalunya (9,5%) triplica la d’Alemanya. Tot i que el mercat laboral no només té pendent guanyar ocupats, sinó també millorar les condicions dels que ja treballen. Sobre algunes d’aquestes qüestions el Govern central té reformes anunciades, però pendents. Reduir la jornada laboral a 37,5 hores. És la reforma "més important segurament d’aquesta legislatura". Així defineix la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz la reducció de la jornada fins a l’equivalent de 37,5 hores setmanals. La coalició té compromès baixar ja aquest any fins a les 38,5 hores i el 2025 arribar a les 37,5 hores, cosa que afectaria nou de cada 10 assalariats coberts per un conveni col·lectiu en vigor. Sempre mantenint el mateix salari. La patronal, de moment, no té pretensions de consensuar la reforma i això promet dilatar-la. Fonts de Treball expliquen que, llevat que la CEOE hi doni el vistiplau, la tramitació de la rebaixa se n’aniria a finals d’any, cosa que de facto provocaria que l’entrada en vigor de les 38,5 hores es faria ja a partir del 2025. No és clar encara com es concretaria la reducció de jornada, si passaria per sortir uns minuts abans cada dia de la feina o tenir més dies lliures al llarg de l’any. La reducció de la jornada laboral beneficiaria més homes que dones, en tant que se centraria especialment en aquells sectors més industrials o de la construcció. En gremis com l’hostaleria o el comerç, amb més presència femenina, el principal problema horari és la distribució irregular de la jornada. Elevar el cost de l’acomiadament. Una altra de les reformes destacades esperades per a aquesta legislatura és la modificació del cost de l’acomiadament. El passat 31 de març el Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) va donar resposta a la denúncia interposada per la UGT i va dictaminar que l’actual legislació laboral no protegeix de manera suficient els treballadors espanyols en cas d’acomiadament. Les indemnitzacions, especialment en el cas d’aquells treballadors amb menys antiguitat, no són suficients a ulls d’Europa. Fins al punt que ja hi ha diversos tribunals que han concedit imports addicionals a empleats que han impugnat el seu acomiadament. Fins ara el PSOE havia sigut reticent a tocar aquesta qüestió i l’acomiadament es va excloure explícitament de l’última reforma laboral, que va mantenir les condicions heretades de Mariano Rajoy. Sobre aquesta qüestió, Díaz contempla el que es coneix com a "acomiadament restauratiu", és a dir, modular la quantia final de la indemnització en funció de les circumstàncies personals de l’afectat. No deixa igual de vulnerable un acomiadament a un jove de 25 anys sense càrregues familiars i tota la carrera professional per davant, que a una mare monomarental de 40 anys o a un veterà de 58 anys i que tindrà moltes dificultats per tornar a trobar una altra feina atesa la seva edat. La filosofia de la reforma és aquesta, si bé els detalls estan encara per perfilar i no s’han començat a debatre en el si del diàleg social. Reformar la jubilació anticipada. El mercat laboral cada dia està més envellit. El pes dels joves s’ha diluït i l’esperança de vida va pujant, cosa que ha empès tots els estats europeus a mirar d’allargar la vida laboral de la seva gent per apuntalar la sostenibilitat dels sistemes públics de pensions. A Espanya, l’actual Govern aposta més per la via d’incentivar la gent a treballar més anys. Per això està negociant amb patronal i sindicats, entre d’altres, com reformular la jubilació activa. En paral·lel, hi ha col·lectius que arriben molt perjudicats pel que fa a la salut a l’edat legal de jubilació, avui en 66 anys i mig. És per això que el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social està negociant amb la patronal i els sindicats una reforma per estendre la possibilitat de la jubilació parcial anticipada més enllà de la indústria manufacturera, als treballadors de la qual actualment se circumscriu, i vinculada a un contracte de relleu. L’Executiu també treballa per reformular els mecanismes que permeten als empleats d’un determinat gremi jubilar-se abans dels 66 anys i mig sense veure minvada la seva pensió. Aquí vol pactar amb els agents socials una sèrie d’indicadors, el més objectius possibles, per determinar quan un ofici és molt perillós o penós i els seus professionals han de poder retirar-se uns anys abans. Això passa per què les empreses d’aquest sector paguin més cotitzacions. Desencallar l’Estatut del Becari. Assignatura pendent de la passada legislatura, pretén crear una sèrie de mesures per millorar la protecció dels estudiants en pràctiques i eximir-los de part dels costos que implica fer-les, com el transport o els materials necessaris. Costos que assumirien les empreses, a les quals el Govern també vol exigir més garanties que realment estan formant estudiants i no ocupant peons de baix cost. La resistència tant de les empreses com de les universitats –grans ocupadores d’estudiants– va arrossegar teòrics aliats del Govern, com ERC, el PNB o EH Bildu, a rebutjar donar el seu suport a aquesta mesura. I és que els dos primers partits governen a les seves respectives autonomies i el seu sí els hauria pogut enfrontar amb els rectors. Si bé en el pla anual normatiu del Govern per al 2024 està prevista l’aprovació de l’Estatut, de moment no hi ha hagut moviments en aquesta matèria. Aprovar els protocols contra l’assetjament LGTBI. Totes les empreses ubicades a Espanya i amb una plantilla de 50 empleats o més tenen des de l’1 de març l’obligació de disposar d’un protocol contra l’assetjament laboral de les persones LGTBI. Així va quedar especificat en una llei aprovada l’any passat i que donava aquest marge a les companyies per adaptar-se. El Govern es va comprometre a elaborar un model per guiar les companyies, però de moment no ho ha fet i això ha deixat en repòs el compliment de la mesura. El Ministeri de Treball porta diverses reunions amb els agents socials per mirar de dissenyar consensuadament el model esmentat, però de moment no han aconseguit tancar un acord.

La rebaixa de la jornada laboral es dilata i apunta a finals d’any

La resistència de la patronal a la reducció retardarà fins al 2025 l’entrada en vigor de les 38,5 hores setmanals prevista per a aquest any / El Govern central afronta el Primer de Maig amb quatre reformes laborals pendents més

El més llegit