El factor emocional ha sigut un llast històric per als treballadors i treballadores d’aquest país. Quan l’empatia no és bidireccional s’acaba convertint en un abús. És la lletra petita de qualsevol contractació laboral a Espanya. No es llegeix, però es dona per acceptada: al llarg de la nostra vida regalarem incomptables hores a la nostra empresa. Primer error: no és nostra. La perversió del llenguatge ha fabricat un sentiment de pertinença il·lusori que contribueix a una entrega, dedicació i esforç extracontractual perquè la nostra empresa ho necessita. És una pràctica tan cronificada al nostre país que hem interioritzat que l’estrany, l’egoista, és el col·lega que s’hi rebel·la en contra en lloc de qüestionar aquells que la secunden. Decidir no regalar temps a l’empresa per a la qual treballem no només és respectable sinó aconsellable i, en fred, una filosofia compartida pel comú dels treballadors, tot i que acabem fent el contrari. Disfressem de responsabilitat i empatia una realitat molt més asfixiant: la por de perdre la feina és la raó de la nostra entrega desmesurada.