L’atur arriba al 12,3% fins al març, l’increment més gran des del 2020

El mercat laboral espanyol ha patit amb una mica més d’intensitat aquest any els tradicionals obstacles amb què se sol trobar eal principi de cada exercici. Fins al punt de registrar la pitjor sortida en quatre anys. El balanç del primer trimestre sol ser negatiu, ja que tradicionalment el final de la campanya de Nadal i l’inici de la temporada baixa de turisme es tradueixen en menys empleats i més aturats. Tant és així que cal remuntar-se al primer trimestre del 2007, just abans que esclatés la bombolla immobiliària i financera, per trobar un inici d’any en què el mercat laboral no perdés pistonada. Partint d’aquests elements, el 2024 ha registrat un saldo més negatiu de l’habitual, el pitjor des de l’esclat de la covid. Segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa d’atur va repuntar cinc dècimes respecte al trimestre passat, l’augment més fort en quatre anys, fins a situar-se en el 12,3%. En termes absoluts, a Espanya hi ha actualment 2,9 milions de persones que volen treballar però no poden fer-ho. La taxa d’atur juvenil es va mantenir més de dues vegades per sobre de la mitjana, fins a un 27,7% d’aturats entre els menors de 25 anys. I l’ocupació, per la seva banda, va baixar en 139.700 persones, la retallada més acusada des del 2020. Una retallada que va ser transversal en tots els sectors: serveis (-56.100), indústria (-38.500), agricultura (-27.600) i construcció (-17.500), i es va centrar bastant més en les dones (-86.800) que en els homes (-52.900). No obstant, treballen menys persones en total, però les que treballen fan més hores. La jornada laboral mitjana es va situar en 36,1 hores setmanals. Catalunya, per la seva banda, va perdre 17.000 treballadors durant el primer trimestre respecte a l’anterior, fins a un total de 3,78 milions. La taxa d’atur va augmentar tres dècimes, fins a un 9,5% d’atur. Malgrat la contracció estacional, des de la Generalitat van destacar la tendència dels últims mesos. "Som els que hem creat més ocupació l’últim any en tot l’Estat (+192.000), i un de cada tres nous ocupats s’han creat a Catalunya", va valorar el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ahir en roda de premsa. A Espanya, en els últims 12 mesos, el volum de treballadors en actiu ha crescut en 615.800 persones, fins a un total de 21,25 milions. Malgrat que l’inici d’any ha sigut fluix, Espanya va aconseguir retenir la simbòlica cota dels 21 milions d’ocupats, que dona fe, en conjunt, del bon moment que viu el mercat laboral des que va començar a recuperar-se de la covid. Mai en un primer trimestre hi havia hagut tanta gent treballant alhora al país. Malgrat el sot, la dinàmica del mercat laboral és bona, de les millors d’Europa. Fins al punt que durant el 2023 Espanya va crear més llocs de treball que Alemanya i França juntes. Però mantenir aquest ritme implica un desgast i, de la mateixa manera que el PIB ha iniciat una fase de desacceleració, amb la creació de llocs de treball passa el mateix. Les perspectives per a aquest 2024 són bones i cap casa d’estudis o organisme internacional anticipa un exercici tan intens en creació d’ocupació. Hores treballades L’EPA deixa dades que conviden a l’optimisme i que donen compte que les empreses segueixen amb una activitat creixent, com el total d’hores treballades en l’economia. S’entén que si hi ha feina és que el volum de negoci va a més. Durant el primer trimestre es van treballar un total de 664,7 milions d’hores a la setmana, un 1,2% més que en el trimestre anterior. No obstant, l’enquesta de població activa també deixa perspectives negatives: el nombre de llars amb tots els membres actius a l’atur va augmentar en 49.700 respecte al trimestre passat, fins a un total de 977.900 a tot Espanya. La pensió mitjana de jubilació en la Seguretat Social ha arribat a l’abril als 1.439,11 euros, un 4,8% més que fa un any i un 26% més que fa cinc anys, com a conseqüència de dos factors: per les revaloritzacions efectuades per evitar que les prestacions perdin poder adquisitiu, però també per l’anomenat factor de substitució (les noves pensions són més altes que les que es donen de baixa). El 2019, la pensió mitjana de jubilació era d’1.143,55 euros i el 2010, de 892,38 euros (la pujada acumulada és del 61,27%). Segons les dades del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, la pensió mitjana de jubilació de les noves altes es va situar en 1.490,45 euros al març i, per al règim general, la quantia de les noves altes es va elevar a 1.592,42 euros. ROSA MARÍA SÁNCHEZ

L’atur arriba al 12,3% fins al març, l’increment més gran des del 2020

Espanya va perdre 140.000 llocs de treball en el primer trimestre, si bé reté la cota dels 21 milions d’ocupats / L’atur juvenil arriba al 27,7%

El més llegit