Roger Torrent: "Després de Chery vindran a Catalunya més inversions xineses"

A la Zona Franca s’han estudiat una llarga llista d’opcions que o es van autodescartar o es van descartar per impossibles. ¿Chery ha salvat la reindustrialització? Chery ha vingut a consolidar el projecte de la reindustrialització de la planta de Nissan. És cert que el periple no ha sigut fàcil. Des del primer moment ens vam plantejar que havia de ser un projecte industrial, de l’automòbil i que mantingués els llocs de treball. Aquesta conjunció no era gens senzilla, però amb la joint venture entre Ebro i Chery ho hem aconseguit. Segurament hauríem pogut optar per opcions més ràpides i efectistes, que no efectives, com la logística. Però ens hem mantingut tossuts perquè crèiem que era el millor per al país. La reindustrialització ha anat donant voltes, perquè va passar d’esperar un gran fabricant, després una fàbrica multimarca i va acabar tornant a un gran fabricant com Chery. ¿Per què? No ha sigut fàcil, els processos de reindustrialització s’han de treballar i no hi ha un catàleg a disposició de les administracions per escollir quina és la millor opció. Un punt a favor per a l’aterratge de Chery és que ja hi havia una empresa catalana implantada. Són els primers fabricants xinesos que desembarquen a Europa, que ho facin de la mà d’un soci local els hi fa més fàcil. Ho sé perquè ho he vist de primera mà. Vostè destaca el paper d’Ebro, però aquest arriba, primer, amb un financer australià, que és Goodman, i un posterior soci xinès, Chery. ¿Per què era necessari Ebro en l’equació? En el pla de negoci de Chery estan els models d’Ebro, tant la pickup com la furgoneta. És una suma de tecnologia i capacitat productiva xinesa amb la capacitat d’implantació i coneixement de l’ecosistema local que posa Ebro. La unió de tots dos fa fort el projecte i li dona perspectiva de futur. L’administració ha de poder acompanyar, en sectors estratègics, projectes que comencen. I aquí és bo que apostem per empreses locals. ¿Si Chery finalment s’hagués decantat per instal·lar-se en una altra ubicació, com Itàlia, on també van mirar terrenys, la reindustrialització hauria sigut un fracàs? Competíem amb diverses ubicacions a Europa, a més d’Itàlia. Que ens hagin elegit a nosaltres significa que som competitius. S’està produint un procés d’aterratge de les empreses asiàtiques en el qual, segurament, en el sector de l’automoció faltava una espoleta que desencadenés la resta. N’estic convençut, en el futur aterraran altres projectes asiàtics al nostre país. Segur. ¿El cicle de certa estabilitat política que ha tingut la Generalitat durant la reindustrialització ha sigut clau perquè aquesta arribés a bon port? Són imprescindibles, a escala general, polítiques industrials constants i estables. El Pacte Nacional per a la Indústria n’és un exemple. Quan parlem amb potencials inversors els hi expliquem, com a prova que en aquest país apostem, des del consens, per la indústria. És el que volen sentir. ¿Amb la conjuntura política que hi havia en aquest país el 2017 s’hauria pogut tancar una inversió com Chery? Aquell any també es van concretar inversions estrangeres importants… Però no de la importància de Chery. És veritat que els projectes importants han vingut en aquest últim període i ho atribueixo a la política industrial feta. A mi cap inversor ni potencial inversor m’ha preguntat per la situació política a Catalunya. Però és que la situació política ara no és igual que el 2017. Jo puc parlar per la meva etapa com a conseller. ¿Qui va portar Chery a la taula de reindustrialització? Amb Chery teníem relació des de feia anys, com saben ja s’havia intentat altres vegades. Que s’hagi decidit és fruit de l’estratègia China Desk, una unitat dins d’Acció [agència d’inversions internacionals de la Generalitat] especialitzada en el mercat xinès. Aquest és el primer enllaç de moltes empreses i el Govern, en aquest cas també Chery. I d’allà els vam oferir contactar amb Ebro. ¿Tenen alguna gran inversió xinesa més identificada i que pugui aterrar ja? En tenim alguna el procés de la qual va molt bé, però som molt cauts i ja ho explicarem quan puguem. En el futur immediat aterraran a Catalunya altres empreses xineses. Ara mateix Acció està treballant amb 600 projectes de potencial inversió arreu del món. ¿I quants tenen prou maduresa per poder recalar a Catalunya? És complicat de dir, perquè al final depèn de les decisions que prenguin les matrius. Podem ser en moltes llistes de possibilitats, que al final això és l’important. Últimament sempre estem a les travesses. Ebro i Chery van anunciar que la seva inversió inicial seria de 400 milions d’euros, entre públics i privats. ¿Quants d’aquests són públics? La Generalitat ha aportat 4,5 milions d’euros per a la fabricació de vehicles en si i sis milions més per a la formació dels extreballadors de Nissan. De la resta no em toca parlar a mi, dependrà de les convocatòries del perte [Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica] i que el reglament europeu marca un límit de no més del 10% de la inversió. Crec que aquests límits ens els hauríem de replantejar, perquè estem competint amb els EUA i la Xina amb un braç lligat a l’esquena. ¿Tindran Chery i Ebro algun tipus d’exempció fiscal o tracte de favor? No.

Roger Torrent: "Després de Chery vindran a Catalunya més inversions xineses"

El conseller d’Empresa i Treball (Sarrià de Ter, 1979), segur que compta amb la confiança de Pere Aragonès per seguir la seva tasca al departament si ERC forma govern després del 12M, defensa la fórmula de reindustrialització adoptada per al desembarcament de Chery als terrenys de Nissan.

«La unió amb un soci local fa fort el projecte i li dona perspectiva de futur»

El més llegit