Entre Austràlia i Abu Dhabi

El setembre del2021, el fons d’inversió australià IFM va anunciar la seva intenció d’entrar en el capital de Naturgy per la porta del darrere. Va ser una decisió que va agafar per sorpresa l’equip executiu de la gasista i el seu principal accionista, Criteria, l’eina inversora de Fundació La Caixa. Tres anys i mig després, IFM s’ha consolidat com a quart accionista de Naturgy, amb el 15% del capital, després de fer una intensa campanya de seducció i màrqueting, que va incloure celebrar la seva convenció anual a Madrid. Avui, és per la porta de davant, amb el vistiplau de Criteria i del Govern espanyol, que el segon fons sobirà més important de l’emirat i catorzè del món, amb 180.000 milions d’euros en actius, Abu Dhabi Development (ADQ), entraria en el capital de l’energètica a través d’una de les seves participades, Taqa, que ha anunciat que estudia fer una opa pel 100% de Naturgy. ADQ es vol afegir a les presències en el sector energètic que ja tenen a Espanya dos fons del golf Pèrsic: Mubadala, que controla el 62% de la petrolera Cepsa (l’altre 38% està en mans del fons d’inversió Carlyle), i Qatar Investment, amb el 8,71% d’Iberdrola. El poder àrab entre les grans empreses espanyoles es va completar amb l’anunci de la saudita STC d’intentar tenir el 9,9% de Telefónica. L’èxit de l’opa de Taqa/ADQ passarà per l’interès que puguin tenir els accionistes actuals de Naturgy a vendre. A més del 26,7% de Criteria/Caixa i el 15% d’IFM, completen l’accionariat de l’empresa presidida per Francisco Reynés dues gestores de fons: Rioja, 20,7%, i GIP, amb el 20,6%. Amb un 4,1% hi ha un altre grup controlat per un Estat estranger: la petrolera algeriana Sonatrach. Restats aquests grups, queda un 12,9% del capital en mans d’altres fons i minoritaris. Rioja està participada majoritàriament pel fons CVC i en un 25% per Corporación Financiera Alba, participada per la família March. El pecat original del que està passant a Naturgy és fruit de la decisió de Repsol de vendre la seva participació en la gasista. Els que han seguit els diversos moviments accionarials de la companyia consideren que el febrer del 2018, quan la petrolera va vendre el 20% que li quedava a Naturgy a CVC i Alba, va obrir les portes a una nova etapa d’inestabilitat financera, amb la companyia en mans de fons que busquen només la rendibilitat a curt termini. GIP, l’altre gran fons accionista, va ser comprat per BlackRock –la gestora de fons més gran del món– aquest any. Van ser aquests fons els que van influir perquè Reynés presentés al consell d’administració de Naturgy el projecte Géminis, que havia de dividir la companyia en dos: negocis regulats i negocis lliures, més subjectes a les noves energies. El Govern espanyol es va mostrar sempre en desacord en aquesta divisió. La història de Naturgy ha estat sempre lligada a moviments corporatius potencials o realitzats. Des dels seus intents a inicis dels 90 del segle passat d’unir-se a Aigües de Barcelona fins al seu fallit intent de comprar Endesa. Finalment, va acabar comprant Unión Fenosa. A Naturgy se li planteja un còctel accionarial format per un fons sobirà d’un emirat àrab, un fons australià, l’Estat algerià, la principal fundació espanyola, més gestores de fons d’inversió anglosaxones, que només pot generar un complex sistema de governança amb interessos molt diferents. I, per dalt, un Govern espanyol amb la intenció d’influir molt més en els sectors estratègics del país. El ball continua.

Entre Austràlia i Abu Dhabi

L’èxit de l’opa de Taqa/ADQ passarà per l’interès que puguin tenir a vendre els accionistes actuals de Naturgy.

El més llegit