Les renovables amplien la bretxa de les tarifes de l’electricitat

La volatilitat entre els preus de l’electricitat en un mateix dia serà cada vegada més habitual en un sistema elèctric cada vegada més renovable. La generació amb energia verda deprimeix els preus en les hores centrals del dia quan la demanda és baixa, com ha passat durant la Setmana Santa i el mateix dilluns de Pasqua, en què, per primera vegada en la història, el megawatt hora va anotar un preu negatiu en el mercat majorista. Però quan no hi ha recurs net suficient o hi ha un pic de consum es necessita generació amb cicles combinats, que juntament amb la hidràulica, venen la seva electricitat a preu d’or. Les diferències més grans s’han donat en els últims dos anys, quan l’escalada del gas va estirar els preus de manera estratosfèrica en les hores de més demanda. La dispersió màxima (281,45 euros) es va produir el 10 d’abril del 2022, a les sis de la tarda la llum costava un euro i a la una de la matinada, 282 euros, segons els registres de l’Operador del Mercatt Ibèric (OMIE). Aquell any, el 2022, la desviació entre els preus diaris –mesurada com a desviació típica– va ser de 43,85 euros, lluny de la mitjana d’11,85 del quinquenni 1998-2003 o dels 13,73 del 2013-2017, segons càlculs realitzats a partir de les dades històriques de l’OMIE. En aquests primers mesos del 2024, la desviació entre preus ascendeix a 35,18 euros. "L’entrada de renovables modifica la formació de preus del mercat. És una evidència que es pot constatar ja i que es mantindrà durant els pròxims anys", avançava a les portes de la crisi energètica, el 2021, la presidenta de l’OMIE, Carmen Becerril, i així continua fent-ho de forma habitual en gairebé tots els seus discursos. A l’OMIE es realitza cada dia una subhasta (coneguda com a pool) en la qual comercialitzadors i generadors acorden un intercanvi d’ofertes per a cada hora de l’endemà, en funció de les estimacions de la demanda d’energia i de les capacitats de generació. Les renovables són les tecnologies més barates perquè el seu recurs (sol, vent o aigua) és gratuït, de manera que el seu únic cost és el de manteniment dels aparells. Quan el vent bufa, fa sol o plou i la demanda elèctrica no és gaire alta els preus toquen terra. I això és el que ha passat en aquest inici de curs amb preus zero gairebé cada dia, però quan el consum pressiona i el sol no surt o el vent no bufa, el cost es dispara. Aquesta diferència afecta cada vegada menys els consumidors, per la nova fórmula de càlcul de la tarifa regulada, que va entrar en vigor el gener per reduir la volatilitat dels rebuts. I més els venedors i compradors d’aquesta electricitat. ¿Com és possible que un generador vengui el seu producte a zero euros? ¿Quin sentit té no guanyar diners? L’explicació que dona el director general d’APPA Renovables, José María González Moya, és que moltes renovables que ofereixen la seva energia a preu zero són "instal·lacions renovables antigues (solars, la majoria) que tenen una retribució garantida". És el que es coneix com a RECORE, que financen els consumidors dins dels costos regulats del rebut de la llum, i que garanteix a aquests productors una retribució fixa independentment del preu del mercat. Per rebre aquests diners necessiten funcionar un "nombre mínim d’hores a l’any" i, per tant, produir a zero no els fa perdre diners, sinó que els assegura un terra. "Probablement, quan deixin de cobrar aquesta ajuda deixin de cobrar a zero euros", augura González Moya. A això atribueix el que passa amb les centrals nuclears, que en els últims dies van baixar la seva càrrega. "No tenen la flexibilitat d’arrencar i parar, per la qual cosa han d’oferir a zero euros, però en el seu cas tenen uns costos i, per tant, es desconnecten perquè no els compensa", afegeix González Moya. L’analista del mercat elèctric Francisco Valverde opina que la baixada de producció té a veure amb l’estratègia comercial de les grans empreses, que prefereixen guanyar amb la comercialitzadora al comprar electricitat al mercat (a zero euros) en comptes de perdre amb la generadora (venent a zero), mentre que els preus zero creu que es produeixen perquè "costa més estar pendent de parar que continuar generant". "Però què més dona que un mes no facin gaire caixa si en tres mesos es posaran les botes", afegeix. Emmagatzemament En qualsevol cas, la volatilitat cada vegada serà més gran en un mercat elèctric que preveu duplicar la potència eòlica instal·lada actualment –passar de 31 gigawatts (GW) a 62 GW– i triplicar la solar fotovoltaica –de 25,6 GW aspira a assolir 76 GW–, però la demanda elèctrica del qual no aixeca cap (en nivells del 2003). La solució passa per l’emmagatzematge, sobretot a través de bateries, segons Antonio Delgado, conseller delegat de la consultora de previsions d’energia, Aleasoft. "Les bateries permetran emmagatzemar energia en les hores de més producció renovable i menor demanda", exposa Delgado. El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, creu que les bateries estan bé per a un període petit (entre 2 i 4 hores), però durant més temps la clau són les centrals de bombatge. La primera elèctrica espanyola és la companyia amb més capacitat reversible en el dia d’avui i preveu incrementar-la durant els pròxims dos anys. "Si es produeix el tancament de les centrals nuclears, augmentarà la volatilitat i aquest increment de la volatilitat fa que l’emmagatzematge per bombatge exerceixi un paper més important", va afirmar durant la presentació del pla estratègic de la companyia per als dos pròxims anys. Una altra de les fórmules és el desenvolupament dels mercats de capacitat. Les centrals de cicle combinat, creades per generar energia, s’han convertit en una mena d’estabilitzadors del mercat al posar-se en funcionament quan no hi ha vent i parar quan n’hi ha. Això suposa uns costos d’operació i manteniment majors, però rebre diners només quan s’utilitzen els fa inviables econòmicament, segons defensen els seus propietaris. Però és probable que el problema també hagi de recórrer a una nova reforma del mercat elèctric. La que va recordar l’any passat es va quedar a mig gas, però va deixar la porta oberta a una revisió el 2026. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, augura que "no és descartable" que cada vegada es produeixin "més subhastes amb sistemes de mercat (preus regulats) que protegeixin el productor", segons va exposar durant la presentació del llibre La superpotència renovable, escrit per Daniel Pérez, director de l’empresa pública de la Generalitat L’Energètica. L’última subhasta es va celebrar la tardor del 2022, quan els preus estaven disparats, i amb prou feines va tenir demanda, però ara passa el contrari.

Les renovables amplien la bretxa de les tarifes de l’electricitat

Iberdrola defensa que si es tanquen les centrals nuclears «augmentarà la volatilitat»

La generació amb energia verda deprimeix la cotització en les hores centrals del dia, quan baixa la demanda.

En els pics de consum, en canvi, la llum s’acaba pagant a preu d’or

El més llegit