80.000 becaris catalans comencen a cotitzar a l’espera del seu Estatut

Durant aquest primer trimestre gairebé 80.000 estudiants catalans han tingut probablement el seu primer contacte amb la Seguretat Social. Deixant al marge aquells més precoços –i habitualment provinents de famílies amb menys ingressos– que ja abans de deixar la carrera o l’FP han tingut alguna feineta d’estiu o compaginen estudis amb un contracte a temps parcial, l’obligatorietat de cotització de les pràctiques curriculars dels estudis postsecundaris ha representat la seva primera aportació a la caixa comuna. En un futur, molt llunyà per a la immensa majoria d’ells, aquesta contribució pagarà les seves pensions. Aquest 2024 va entrar en vigor l’obligació que les empreses, les oenagés i les universitats portin a terme una aportació mínima per cada estudiant que tinguin fent pràctiques curriculars no remunerades, obligatòries perquè els alumnes puguin treure’s el grau. Tant universitàries com també de formació professional. Fins ara aquestes pràctiques estaven exemptes d’aportacions i només en el cas de les extracurriculars o de les remunerades hi havia obligació de pagar cotitzacions. "Les universitats tenen fins al (el passat) 31 de març per donar d’alta els estudiants en pràctiques i sí que ens consta que s’està accelerant molt el ritme de regularitzacions així que es compleix el termini fixat. Des del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat s’han portat a terme gestions per a la coordinació dels dubtes i qüestions de caràcter tècnic de les altes i baixes a la Seguretat Social dels alumnes en pràctiques i s’ha assumit des del primer moment el compromís de fer-se càrrec dels costos sobrevinguts a les universitats públiques per aquesta raó", expliquen des de la Generalitat. A tot Espanya el nombre d’estudiants donats d’alta a la Seguretat Social per pràctiques no remunerades era de 400.665, el 22 de març passat, segons dades facilitades a EL PERIÓDICO pel Ministeri d’Inclusió. La mesura ha entrat en vigor malgrat les reticències –quan no el rebuig– de les universitats, perjudicades per una doble via. D’una banda, han hagut d’assumir la gestió dels tràmits. De l’altra, milers d’alumnes cursen les seves pràctiques dins de les mateixes universitats i per això aquests centres han d’abonar una aportació, que si bé és mínima, abans no existia. Per estudiant, el centre o empresa ocupadora ha d’abonar 2,9 euros al mes, ja que el 95% de l’import ve bonificat per la Seguretat Social. La Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE) va acusar ja al gener les empreses i la resta d’administracions de desentendre’s dels tràmits per regularitzar els convenis segons els quals abonar les cotitzacions, així com de traslladar-li els costos. La CRUE va xifrar en 9 milions el desemborsament addicional que haurà de fer al llarg de l’any. Malgrat aquestes reticències, des de les empreses no s’informa d’incidències ressenyables. "En general tothom ha complert i els estudiants estan podent fer les pràctiques", explica el responsable de formació de Foment del Treball, Manuel Rosillo. "La burocràcia no ajuda perquè el problema no és el cost de pagar les cotitzacions, que és ínfim, sinó el temps invertit a gestionar-ho tot i el sobrecost que genera aquesta gestió. Sobretot per a les micro i petites empreses", afegeix Rosillo. Que els estudiants comencessin a cotitzar ja des de les pràctiques, l’avantsala del mercat laboral, era una històrica reivindicació de les organitzacions juvenils i els sindicats que l’actual Govern ha acabat donant compliment. No sense reiterats retards i períodes de gràcia no pactats en el si del diàleg social. El transport i el material No obstant, el cercle no està complet encara i és que, a l’obligatorietat de les cotitzacions, falta per afegir el promès Estatut del Becari. Entre altres coses, l’estatut obligarà les empreses o centres on els estudiants realitzin les seves pràctiques a costejar-los el transport o els materials i incrementarà les sancions a aquelles companyies que abusin d’aquesta figura per suplantar treballadors i estalviar-se així costos laborals, entre d’altres. Aquesta reforma legislativa que té l’objectiu d’incrementar els drets dels estudiants va ser pactada i firmada durant la legislatura passada entre la vicepresidenta Yolanda Díaz i CCOO i la UGT, concretament fa nou mesos i amb acte públic inclòs. La mesura va despertar el rebuig de la patronal i de les universitats, tant públiques com privades, cosa que al seu torn va arrossegar diversos grups parlamentaris i va deixar la coalició sense prou majoria per tirar-la endavant. Des d’aleshores espera en un calaix i ara el Ministeri de Treball mirarà de reactivar-ne la tramitació "ben aviat", "d’acord amb allò pactat amb les organitzacions sindicals i tal com s’estableix en l’acord de coalició de Govern i en el Pla Anual Normatiu 2024 que acaba d’aprovar el Consell de Ministres", segons assenyalen fonts del departament liderat per Díaz.

80.000 becaris catalans comencen a cotitzar a l’espera del seu Estatut

El Ministeri de Treball assegura que començarà a tramitar "ben aviat" l’Estatut del Becari i confia a aprovar-lo aquest 2024 després dels intents frustrats de la legislatura passada

El més llegit