L’excés de paperassa també mobilitza pimes i autònoms

Una paperera de mida mitjana, LC Paper, compta amb dues persones per lidiar amb la paperassa obligatòria. Són un total de 1.741 documents a l’any que s’han de dirigir a totes les administracions, des de la local i autonòmica a la central. És un exemple que revela l’allau d’obligacions amb què han de bregar molts negocis, explica el titular d’aquesta indústria, Joan Vila, que forma part de la patronal Pimec. Normes mediambientals, de seguretat, que ningú discuteix, però que es podrien gestionar de manera més eficient i amb menys càrrega per al món dels negocis. "Cada nivell d’administració és molt gelós de les seves competències", afirma Moisès Bonal, de Pimec. La burocràcia, la paperassa, les càrregues administratives són un dels elements, tot i que no l’únic, que ha fet sortir al carrer als agricultors i ramaders, que representen un sector que rep moltes subvencions, però no és un problema que només afecti el camp sinó el conjunt de les empreses, tot i que en gran manera a les de menor dimensió. Les administracions reiteren els seus compromisos de simplificació de tràmits, però s’ha convertit en una promesa recurrent i que mai s’acaba de materialitzar del tot, es queixen les empreses. Joan Vila, en un recent article al Diari de Girona, de Prensa Ibérica, explicava que a Catalunya hi ha més de 1.000 grans empreses i 532.000 pimes que donen ocupació a 1,9 milions de persones, el 68% de l’ocupació. Són aquestes les més afectades. A la complexitat burocràtica corrent cal sumar-hi "la baixa velocitat de l’administració catalana i espanyola a resoldre permisos". Carme Poveda, que és la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç, recordava recentment un estudi d’aquesta entitat el 2007 que estimava que una reducció del 25% de la burocràcia tindria un impacte positiu en el PIB de, com a mínim, l’1,5%. I en l’actualitat el problema augmenta en detriment de la productivitat, ja que la producció de normes a Espanya va augmentar el 22% el 2022, l’últim exercici analitzat per la patronal CEOE. Complexitat burocràtica Ningú posa en dubte en públic que calgui controlar o justificar les activitats econòmiques, el que passa és que prioritza la complexitat, sense que la digitalització hagi fet gaire per reduir-la. I des de les empreses reclamen un model de finestreta única, però real, no un punt en què cal portar diferents papers diverses vegades. Difícilment una empresa, per petita que sigui, es pot deslliurar de dedicar temps a aquestes tasques que es veu forçada a subcontractar per un mínim de 1.000 euros a l’any, tot i que les quantitats depenen molt del tipus de feina, segons assenyala Josep Ribó, president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. Evidentment, "com més petita és l’empresa, més l’afecta haver de dedicar uns recursos a aquestes finalitats", afegeix aquest soci de Saumoy, Ribó i Baiges, a Barcelona. De fet, hi ha subvencions a què renuncien empreses de menor mida per la ingent quantitat de paperassa que requereixen, explica Salvador Sedó, director de desenvolupament sostenible de Foment del Treball. Tràmits demorats Aquesta patronal defensa la declaració responsable, per exemple per a l’obertura d’un comerç. Així és la manera com es funciona als països anglosaxons, on hi sol haver més fluïdesa en els tràmits. Moltes iniciatives han de passar per un llarg i complex procés. Per exemple, ara que Catalunya viu una pertinaç sequera, hi ha empreses que demanen un canvi d’usos a l’aigua regenerada, a la que es podrien donar "una infinitat d’usos industrials" i cal passar per diverses conselleries en un procés "farragós". O la finestreta única per a les energies renovables que en realitat s’ha convertit "en un lloc en què has de presentar diferents papers de diferents departaments i en diferents dies", afirmen afectats. I el problema no és només de tràmits sinó del període en què es triguen a conèixer les decisions vinculades, per exemple, a inversions verdes a Catalunya, malgrat que el Govern actual ha assegurat que ha agilitzat els tràmits. Un exemple recent que assenyala l’especialista en renovables Jaume Morron, soci director de dialEc en el seu compte de Twitter n’és una bona mostra: "transcorreguts 273 dies de l’anunci d’informació pública, la ponència d’energies renovables de Catalunya declara incompatible amb la conservació de l’àguila perdiguera el 25% de la superfície de la planta solar fotovoltaica Aubals d’11,02 megawatts (MW), a Garcia i Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre". El model d’Estònia De fet, els emprenedors espanyols estalviarien 132 milions d’euros a l’any només en burocràcia notarial i mercantil, per a la qual cal fer uns 72 tràmits per empresa o negoci, si seguissin el model d’Estònia, un mercat altament digitalitzat i amb una proporció d’empreses emergents per càpita molt més gran a la catalana, afirma Louis Williams, de la consultora EntreTrámites. I posa un exemple que demostra que hi ha molt camí de millora per recórrer: "A Espanya hi ha que al voltant de 10 vegades més feina al Registre Mercantil que al Regne Unit, que té el triple d’empreses". Fer-se una idea del que passa en altres països és molt profitós. Fins al 2020, el Banc Mundial publicava l’informe Doing Business que recollia anualment una de comparativa dels costos en què incorren els negocis. Però a partir d’aquell any es va deixar de difondre després que es presentessin denúncies internes i es detectessin "irregularitats" en els estudis del 2018 i el 2020. L’organisme internacional va decidir parar la publicació i revisar i encarregar unes auditories sobre la metodologia de l’informe. Al cap i a la fi, la cúpula del Banc Mundial va decidir deixar de publicar aquest informe. El 2020, Espanya se situava al lloc 31 d’un total de 190 països, segons aquest rànquing que classificava els països segons la facilitat que ofereixen per fer negocis. En un any havia descendit un lloc. Principi de claredat Per a Bonal, de Pimec, s’hauria de practicar "el principi de claredat amb caràcter universal". I és que la qüestió és que en comptes de partir de la confiança mútua es presumeix, per part de les administracions, el contrari, afegeix. I una manera d’augmentar la simplicitat és la finestreta única, però la de veritat, és a dir, que tota la paperassa es pugui portar a un únic punt i sigui allà, a la rebotiga, on es faci la tasca de distribució entre les administracions. "Quan un tràmit depèn de diverses conselleries no hauria de ser seqüencial, sinó poder fer-se d’una sola vegada", amb la qual cosa es guanyaria temps i esforç així com plantejar-se si tots els tràmits són necessaris, afegeix tot seguit Bonal. Regulació europea La Comissió Europea va adoptar una proposta de directiva dirigida a facilitar a les empreses un ús més gran de les eines i processos digitals en el dret de societats de la Unió Europea. L’objectiu era facilitar les activitats transfrontereres de les empreses i augmentar la transparència i la confiança en matèria societària oferint al públic més informació sobre les empreses a escala de la UE. També pretenia reduir la burocràcia per a les empreses transfrontereres, amb la qual cosa s’estalviaran al voltant de 437 milions d’euros en càrrega administrativa a l’any, gràcies a un certificat de societat de la UE o a l’aplicació del principi de "només una vegada". La proposta, l’antítesi del "torni vostè demà", ha de contribuir a una digitalització més gran del mercat i ajudarà les empreses, i en particular les pimes, a fer negocis a la UE. L’aplicació del principi de "només una vegada" persegueix que les empreses no hagin de tornar a presentar informació al crear una sucursal o una empresa en un altre Estat membre.

L’excés de paperassa també mobilitza pimes i autònoms

Els negocis més reduïts han de dedicar hores als més de mil tràmits que han d’emplenar a l’any o subcontractar aquesta tasca, que augmenta amb les noves obligacions

La promesa de simplificar les gestions continua sense complir-se

El més llegit