Sense Pressupostos i amb ajustos

La decisió del Govern de renunciar a aprovar un projecte de llei de Pressupostos de l’Estat per al 2024 aboca l’Executiu a centrar-se, a partir d’ara, en el disseny del pla d’ajust per al període 2025-2028 (ampliable al 2031) que exigeixen les noves regles fiscals de la Unió Europea. L’anunci d’eleccions anticipades a Catalunya ha desarborat, almenys per als pròxims mesos, la bastida dels complexos suports parlamentaris que subjecten el Govern i Pedro Sánchez ha decidit guardar per sempre al calaix els comptes que el Consell de Ministres estava a punt d’aprovar aquest mes. A partir d’ara, tota la maquinària pressupostària del Govern s’ha de posar al servei del projecte dels Pressupostos del 2025, el primer que estarà sota el paraigua de les noves regles europees d’estabilitat. El pla fiscal 2025-2028 haurà de ser presentat a la Comissió Europea abans del 20 de setembre i, d’acord amb els càlculs de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), exigirà, si més no, un ajust anual de la despesa (o dels ingressos) equivalent al 0,36% del PIB el 2025 i en els exercicis següents. Això equival a una retallada de la despesa estructural d’uns 5.500 milions, o a un augment similar en impostos, o a una barreja de totes dues coses. I és igual si el Govern es veu el 20 de setembre amb forces per presentar un projecte de Pressupostos per al 2025. En tot cas, haurà de presentar a Brussel·les un pla amb els ajustos per als pròxims anys. Per posar-ho en perspectiva, 5.500 milions equivalen a la quarta part de la despesa en prestacions d’atur i a tot el que l’Estat gasta en sanitat (que és una competència autonòmica). De moment, la pròrroga dels comptes del 2023 amb què s’havia iniciat l’any s’estendrà a tot el 2024. La quantia de les pensions ja va quedar actualitzada l’1 de gener, i s’havia introduït la pujada salarial del 2% per a funcionaris i empleats públics. Les noves regles fiscals que el Parlament Europeu aprovarà a l’abril implicaran ajustos, que l’Airef ha calculat del 0,64% del PIB (uns 9.800 milions del 2024) en cada un dels quatre anys del pla fiscal 2025-2028 (2,56 punts de PIB, equivalents a gairebé 40.000 milions d’avui), per convèncer les autoritats europees que el voluminós deute públic espanyol (107,7% del PIB el 2023) s’introdueix en un decidit camí de correcció cap a l’objectiu del 60% del PIB. Compromisos Però el marc europeu permet repartir l’ajust total necessari (40.000 milions) en set anys, a canvi de compromisos d’inversió. Això és el que es disposa a fer Espanya, que té per davant l’execució de les inversions previstes en el Pla de Recuperació. D’aquesta manera, l’ajust necessari cada any se situaria en l’entorn de 5.500 milions (amb números del 2024). El Banc d’Espanya, per la seva banda, estima que l’ajust anual necessari (en un pla a set anys) no seria inferior al 0,5% del PIB en cada exercici (uns 7.600 milions cada any), tal com va explicar el governador, Pablo Hernández de Cos, ahir diumenge en una entrevista amb EL PERIÓDICO. I tot això, donant per fet que Espanya complirà l’objectiu de finalitzar el 2024 amb un dèficit del 3% del PIB. Si no, quedaria afectada per la disciplina del Procediment de Dèficit Excessiu de les regles fiscals europeus, i l’exigència d’ajustos seria encara més important. El cert és que l’absència d’uns nous pressupostos pel 2024 –que havien d’incloure un sostre de despesa més elevat– i la consegüent pròrroga dels del 2023 ha d’afavorir el compliment de l’objectiu de dèficit del 3% del PIB d’aquest exercici.

Sense Pressupostos i amb ajustos

La renúncia de Sánchez a negociar els comptes públics del 2024 per començar a tramitar els de l’any vinent obligarà a tenir en compte les noves regles fiscals de la Unió Europea, que preveuen una retallada estimada en 5.500 milions d’euros anuals d’aquí al 2028

El més llegit