"La principal preocupació dels empresaris és la incertesa política"

Malgrat l’enduriment de la política monetària, sembla que el creixement de l’economia espanyola aguanta més bé que el de la zona euro. ¿A què es deu? La transmissió de la política monetària està sent forta. La política monetària, però, és només un dels aspectes que afecten l’economia. Hi ha altres factors i altres polítiques econòmiques, com la política fiscal, que també hi tenen un paper. ¿Per què l’economia espanyola està creixent llavors més que la de la zona de l’euro aquest últim període? Primer, havíem caigut més durant la pandèmia, de manera que l’efecte rebot també està sent més gran. A més, estem rebent fluxos migratoris molt significatius, de més d’un milió de persones des de l’inici de la pandèmia. El sector turístic està sent un generador de dinamisme econòmic també molt important. En conjunt, en termes de PIB real hem recuperat el nivell previ a la pandèmia de manera semblant a altres països europeus. Però en termes per càpita, precisament per la dinàmica tan pròspera de la immigració, hem divergit en relació amb la resta dels països europeus. Aquest aspecte il·lustra els problemes estructurals que té l’economia espanyola, tant en termes de més taxa d’atur com de baixa productivitat. Per això és tan important l’aplicació de les reformes estructurals que calen per eliminar aquests frens a una prosperitat més gran. ¿Quin paper hi està tenint la incertesa política? Quan en les enquestes del Banc d’Espanya preguntem als empresaris sobre quines són algunes de les preocupacions que estan tenint conseqüències negatives sobre la seva activitat, el principal factor que ens remarquen com a preocupant des de fa uns quants trimestres és la incertesa sobre les polítiques econòmiques. Aquesta setmana hi ha hagut l’avançament electoral a Catalunya i la posterior renúncia del Govern espanyol a aprovar uns Pressupostos per al 2024 ¿Quin impacte considera que pot tenir aquesta incertesa política sobre el creixement econòmic, sobre les perspectives d’inversió de les empreses? Crec que tot això és una il·lustració més de la incertesa política que estem vivint. Amb un Parlament molt fragmentat, s’està demostrant que costa molt d’aconseguir els consensos que permetin, per exemple, aprovar els Pressupostos. Els Pressupostos tenen en a qualsevol país un paper molt important a l’hora de dissenyar la política econòmica que després s’implementarà durant l’exercici. L’absència de Pressupostos confirma que aquesta incertesa que perceben els ciutadans, en particular els empresaris, i que mostren les enquestes, és real. Si és manté aquesta incertesa, efectivament podria acabar tenint efectes negatius sobre el creixement econòmic. D’aquí ve la importància que s’aconsegueixin els consensos polítics que permetin dur a terme les reformes i també dissenyar i aplicar el procés de consolidació fiscal que ha de menester la nostra economia. Les noves regles fiscals obliguen cada país a presentar un pla d’ajust a quatre o set anys abans del 20 de setembre que ve. ¿Amb l’actual escenari polític, ho veu possible? La necessitat d’un procés d’ajust, de consolidació fiscal que permeti una reducció gradual dels nostres desequilibris fiscals, és una prioritat absoluta. Hem de corregir la vulnerabilitat que suposa tenir un nivell d’endeutament i un dèficit públic estructural tan elevats. El procés de consolidació fiscal a Espanya requerirà més d’una legislatura. De nou, és fonamental un consens nacional sobre aquesta qüestió. ¿Quin grau d’ajust del dèficit ha d’assumir l’economia espanyola en cadascun dels anys vinents amb les noves regles fiscals? L’Autoritat Fiscal xifra l’ajust anual necessari a l’entorn dels 10.000 milions. ¿Han fet els seus propis càlculs? La magnitud de l’ajust anual depèn del període considerat, que pot variar, d’acord amb el nou Pacte d’Estabilitat, entre quatre i set anys. Els números que ha publicat l’Airef ens semblen correctes i es correspondrien amb un pla d’ajust a quatre anys. Pel que fa a un pla de set anys, que hauria de venir acompanyat d’inversions i de reformes, l’ajust mitjà anual se situaria a l’entorn de mitja dècima del PIB.

El més llegit