Catalunya és on més IRPF paguen les rendes de 30.000 a 45.000 euros

Catalunya és la comunitat autònoma on més tributen la rendes mitjanes de 30.000 a 45.000 euros anuals, mentre que a la Comunitat de Madrid les de més de 160.000 euros són les que tenen menys càrrega, segons l’estudi Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2024, elaborat pel Consell General d’Economistes i el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF). En el tram de 30.000 euros, per a un contribuent solter amb rendes del treball, de menys de 65 anys i sense fills, a Catalunya la quota són 5.039,55 euros; i en el cas de 45.000 euros, 9.688,59 euros. A les comunitats forals basques, aquests mateixos supòsits paguen 4.547,52 euros i 8.731,18 euros, respectivament. Euskadi és el territori en què menys càrrega suporten les rendes d’entre 30.000 i 110.000 euros anuals. Per pal·liar part de la càrrega que suporten les rendes més baixes, la Generalitat preveu rebaixar en un punt el tipus més baix de la renda en el tram autonòmic, del 10,50% al 9,50% per a ingressos de fins a 33.000 euros. Aquesta mesura està pendent de ser aprovada pel Parlament en el projecte de pressupostos per al 2024 i, en cas que tirés endavant, ho notarien els contribuents al presentar la declaració de l’IRPF l’any que ve. Aquesta rebaixa, en cas d’aprovar-se si tiren endavant els comptes d’aquest any, podria fer que Catalunya perdés aquesta condició de ser la que més carrega les rendes mitjanes, segons apunta el REAF. Segons aquest estudi, a Madrid i la Comunitat Valenciana, amb 29 euros de quota en els dos casos, és on menys es tributa fins als 16.000 euros, i a les comunitats forals de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on més, amb 960 euros. Davant una Comunitat de Madrid que és el territori en el qual menys es tributa per l’IRPF dels 160.000 euros cap endavant, amb 56.681 euros, la Comunitat Valenciana és on més a partir dels 110.000 euros, 38.741 euros. En total, ja són 11 les comunitats que han rebaixat les seves tarifes de l’IRPF per pal·liar els efectes de la inflació. El 2024 s’han afegit a aquesta tendència les Balears, Cantàbria, la Rioja, Navarra i el País Basc. Moltes comunitats regulen deduccions, en general amb poc cost recaptatori perquè se solen circumscriure a contribuents amb circumstàncies molt concretes i, normalment, amb rendes baixes. Complicacions per a la gent El president del Consell General d’Economistes, Valentí Pich, va criticar la profusió legislativa i modificacions que "compliquen la vida de la gent" i provoca plets als tribunals, alhora que va reclamar la reforma del sistema de finançament autonòmic. El president del REAF, Agustín Fernández, va alertar que el model de finançament "es troba en una situació d’esgotament". També va explicar que l’impost a les grans fortunes ha provocat que diverses comunitats hagin ajustat les seves estratègies fiscals en l’impost del patrimoni per protegir la seva part de recaptació". Els economistes denuncien que "la qualitat normativa de les comunitats és deficient".

Catalunya és on més IRPF paguen les rendes de 30.000 a 45.000 euros

La Comunitat de Madrid és el territori on menys càrrega impositiva suporten els ingressos anuals de més de 160.000 euros

El més llegit