Només 2 de cada 10 ‘start-ups’ catalanes són de dones

No ha de ser casualitat que en l’última edició del 4YFN (4 Years From Now), l’intracongrés dedicat als emprenedors i les start-ups dins del Mobile World Congress, hagin sigut dues dones les que han recollit dos dels guardons més importants que allà s’entreguen. El més emblemàtic, el mateix 4YFN Award, va recaure en l’empresa catalana Qilimanjaro Quantum Tech i el va recollir Marta P. Estarellas com a consellera delegada, l’única dona, per cert, entre els cinc directius o cofundadors de start-ups que van arribar a la final. També en aquest recinte es van resoldre els Premis EmprendeXXI, que, en aquest cas orquestrats per CaixaBank i ENISA, van distingir la tasca de Keybotic, una start-up també capitanejada per una dona, Irene Gómez. "Avui dia la dona té clar que pot i que la societat la necessita i la vol, però es continua sentint que a elles els és més complicat aconseguir finançament, per exemple", reflexiona la fundadora i presidenta del congrés per a emprenedors South Summit, María Benjumea. "El que hi ha és més visibilització de les dones que es dediquen a la tecnologia, però, en realitat, el percentatge no ha crescut gaire", opina la vicepresidenta del Cercle Tecnològic, Rosa Rodríguez, respecte a una estampa que, efectivament, no concorda amb les dades. L’última anàlisi de sector portada a terme per la Generalitat de Catalunya diu que només un 20,8% de les 2.100 start-ups que hi ha a Catalunya tenen una dona en el seu equip fundador, un percentatge que amb prou feines ha variat dècimes des de l’any passat i l’anterior. El Mapa de l’Emprenedoria que van presentar fa uns mesos els organitzadors del South Summit juntament amb IE University afina una mica més i mostra que només el 9% de les empreses emergents de base tecnològica fundades en aquesta comunitat estan impulsades per dones exclusivament. A Espanya en el seu conjunt, la taxa es queda en el 8%. D’acord amb aquesta radiografia, el més habitual és trobar-les en companyies que operen en el camp de la salut, cosa que explicaria que Catalunya estigui lleugerament més avançada: aquí, aquest és el sector que més start-ups concentra i, conseqüentment, el que més inversió va captar el 2023. A continuació figuren les empreses amb solucions educatives, després propostes relacionades amb la sostenibilitat, amb l’impacte social i les tecnologies agràries. "La meva impressió és que estem millor [del que indiquen aquestes dades], veig bastantes start-ups de dones, el problema és que les veig en els inicis, no veig que creixin i aconsegueixin grans rondes de finançament, i això és el que ens ha de preocupar: ¿per què no arriben a la següent fase?", es pregunta Helena Torras, emprenedora i inversora a Hans(wo)men Group, un fons austríac que només inverteix en equips amb mínim una dona fundadora. La informació que maneja, de fonts com Atomico o Boston Consultoria Group, però també de les dades internes que li comparteixen altres firmes del seu estil, és que les start-ups fundades per dones són més rendibles i tenen menys probabilitat de morir, però que poc més d’un 2% dels diners que s’inverteixen acaba en aquestes. Així, la seva sensació és que el problema està molt lligat al finançament. "És molt difícil aconseguir finançament, ho ha sigut especialment aquests dos últims anys, i sí que és veritat que la dona sol demanar menys diners, i se’n queda sense", reflexiona Torras. De fet, totes les fonts consultades per a aquest reportatge apunten, tard o d’hora, cap al finançament com un dels problemes. "No et sé dir si és per cultura, perquè fa segles que fem les coses així, per pudor o perquè continuem entenent malament l’ambició, però l’inversor el que cerca és un projecte que el convenci: per a això no fa falta un discurs d’home, fa falta un discurs extraordinari", afirma Benjumea. "Si creus en el projecte, no s’ha de tenir objecció en ser ambiciós", apunta. La regidora de promoció econòmica i treball de l’Ajuntament de Barcelona i, al seu torn, presidenta de Barcelona Activa, Raquel Gil, suma a això les conseqüències que la majoria d’inversors siguin homes: per exemple, que hi hagi necessitats que ells no tinguin detectades (i, conseqüentment, no vegin rellevants les solucions) o que no connectin tant amb la manera de vendre la proposta. Buits a l’escola De tota manera, segons el seu parer, aquest és només un dels elements que explica aquesta bretxa. També hi influeix que, comunament, el moment que una sent que té la capacitat i el coneixement de portar endavant un projecte d’aquest estil, coincideix amb edats en què la conciliació familiar comença a ser un factor a tenir en compte o que, en general, elles emprenen tant o més que els homes però no en iniciatives de base tecnològica. "Com, en molts casos, les dones ens continuem fent càrrec de les cures familiars, fem els nostres projectes compatibles amb la criança o amb la cura de la gent", raona Gil, que denuncia, contundent, que el món no està pensat perquè això sigui compatible amb dedicar 12 hores a construir una start-up. "La situació ha millorat molt a 10 anys vista, però això s’ha de consolidar i hem de poder anar una mica més ràpid", conclou la presidenta de Barcelona Activa.

Només 2 de cada 10 ‘start-ups’ catalanes són de dones

L’infrafinançament, la falta de referents i la baixa proporció femenina al món de la tecnologia impedeixen avenços més significatius en aquest terreny

El més llegit