Els límits del Govern al lloguer entraran en vigor el dia 13

L’índex publicat pel Ministeri de Vivenda per limitar les pujades del lloguer a les zones tensionades es basa en un rang amb un mínim i un màxim en funció de la zona i el tipus de residència. Aquest mètode xoca amb el de la Generalitat, que governa l’única comunitat disposada a aplicar límits al lloguer en 140 municipis, entre els quals Barcelona. La consellera de Territori, Ester Capella, afirma que aquest sistema impedirà que baixin els preus, en contra del que creu l’Executiu central, que preveu que així s’aconseguirà que les vivendes en venda o en lloguer baixin fins a entorn de la meitat en ciutats com Barcelona. Catalunya és l’única autonomia que ha anunciat que posarà ja en marxa el sistema. Està previst que entri en vigor el 13 de març. ¿A partir de quines dades s’elabora? El ministeri basa el seu índex en dades de l’Agència Tributària, el Cadastre, l’Institut Nacional d’Estadística, el Banc d’Espanya i els registradors de la propietat. La Generalitat utilitza dades recollides en les fiances per lloguers a l’Incasol o les cambres de la propietat. Els 140 municipis amb àrees tensionades reconegudes per la Generalitat aplicaran el sistema propi de l’Executiu central. ¿Com funciona? L’índex del ministeri estableix un rang màxim i un de mínim en una zona partint de les característiques de la vivenda. No és igual si té pàrquing, ascensor o si està reformada. Queden cobertes les viviendes en zones tensionades d’entre 30 i 150 metres quadrats i se n’exclouen els pisos nous o els que han sigut objecte de rehabilitació integral en els últims cinc anys. L’índex es revisarà anualment. El ministeri destaca que les seves referències estaran molt per sota dels preus que figuren als portals. Per exemple, una vivenda al carrer de València de Barcelona, en ple Eixample, anunciada en un portal a 1.600 euros al mes, és valorada pel ministeri en un màxim de 984 euros. ¿Què es considera zona tensionada? Segons la llei de vivenda, ha de complir almenys una d’aquesta dues condicions: que el cost mitjà de la hipoteca o el lloguer (més les despeses bàsiques) superi el 30% de la renda mitjana de les llars en aquesta zona; o que el preu hagi experimentat en els cinc anys anteriors un creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals per sobre de l’augment acumulat de l’IPC de la comunitat autònoma. La declaració de zona tensionada té validesa de tres anys, prorrogable anualment si es mantenen les circumstàncies. ¿Què proposava la Generalitat? La Conselleria de Territori va proposar superposar el seu model al del ministeri per evitar els embolics per la coexistència de dos índexs diferents. La idea era que si l’índex català, basat en un preu fix, se situava entre el rang inferior i el superior de l’índex estatal, fos l’autonòmic el que s’utilitzés. I si aquesta referència se situava fora del rang estatal «s’apliqués el rang superior o inferior estatal en funció de quin d’aquests estigués més pròxim a l’índex català», segons fonts de Territori. El Govern al·lega que el seu model ha funcionat. Ara s’aplicarà als 140 municipis elegits, però amb els criteris del Govern central. La Generalitat opina que el sistema del ministeri pot suposar per a dues vivendes d’un mateix lloc i característiques diferents diferències «superiors al 45%». ¿Quins efectes té l’índex? Per als petits propietaris, l’índex del ministeri és només informatiu. Si és un gran propietari (titular de cinc a 10 vivendes, en funció de la comunitat), l’índex és obligatori a les zones tensionades. També afecta els immobles que estiguin buits fora del mercat de lloguer o venda durant cinc anys.

Els límits del Govern al lloguer entraran en vigor el dia 13

La metodologia del Ministeri d’Habitatge per limitar les pujades de preu en zones tensionades xoca amb la de la Generalitat

El més llegit