L’amortització anticipada d’hipoteques comença a caure

La inusitada escalada dels tipus d’interès auspiciada pels bancs centrals per combatre la inflació ha provocat un fortíssim augment de les quotes hipotecàries des de principis del 2022, que va portar durant mesos les famílies que s’ho podien permetre a repagar de manera anticipada part dels seus crèdits per reduir el seu deute i frenar el cop. Les amortitzacions anticipades permeten disminuir la quota (amb la qual cosa es paga menys al mes) o escurçar el termini de venciment del crèdit (amb la qual cosa a la llarga s’abonen menys interessos). No obstant, aquesta tendència a incrementar el repagament dels crèdits "s’ha acabat", com va confirmar fa uns dies la subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado. Les llars espanyoles, així, van realitzar amortitzacions –entre ordinàries i extraordinàries– per valor de 65.839 milions d’euros l’any passat, un 32% per sobre dels 49.746 milions de mitjana anual entre el 2018 i el 2021, els quatre anys previs que el Banc Central Europeu (BCE) comencés a elevar els tipus d’interès per combatre l’escalada de la inflació. No obstant, la xifra de l’any passat tot just va ser un 0,4% superior a la del 2022. L’increment de les amortitzacions, de fet, es va produir principalment entre el segon trimestre del 2022 i el segon trimestre del 2023. L’estiu passat va començar a frenar-se i entre l’octubre i el desembre es va produir la primera caiguda respecte al mateix trimestre de l’exercici anterior des de la registrada en el quart trimestre del 2021, just abans que el BCE comencés a endurir la política monetària. El Banc d’Espanya ha constatat aquest canvi de tendència. "Durant el 2022 i gran part del 2023 es va produir un ritme molt dinàmic d’amortitzacions, a les quals es va arribar al març a un 34,8% més que a la mitjana observada entre el 2019 i el 2023. En un context de pujada de tipus d’interès, evidentment les famílies han destinat part dels seus estalvis a amortitzar parcialment els préstecs hipotecaris, esmorteint d’aquesta manera l’impacte de la pujada de tipus. No obstant, aquest ritme accelerat d’amortitzacions ja s’ha alentit, ja veiem que s’ha acabat aquest procés intens d’amortització dels préstecs, i els nivells actuals ja es troben pròxims a la mitjana d’aquests cinc anys", va confirmar la subgovernadora. Més que en la zona euro Hi ha, també, una altra manera de constatar aquest canvi de tendència. Segons el recent informe de la situació financera de les llars del Banc d’Espanya, les amortitzacions van equivaler a l’1% del saldo inicial d’hipoteques el gener del 2022, quan el BCE va començar a actuar contra la inflació. Era ja un percentatge superior a la mitjana prèvia a la pandèmia (0,8% entre el 2015 i el 2018), però es va accelerar fins a arribar a l’1,3% entre gener i març de l’any passat. Des d’aleshores, va començar suaument a desaccelerar-se fins a tornar a l’1% inicial en els passats mesos d’octubre i novembre. "L’amortització anticipada està baixant, però encara és més alta que abans que pugessin els tipus. De tota manera, això últim és una mica enganyós. Caldria comparar-les amb altres moments en què els tipus eren alts. Durant els sis anys de tipus zero previs al 2022, no tenia sentit econòmic amortitzar", confirma un alt directiu bancari. Les dades no semblen apuntar que les famílies s’estiguin quedant sense estalvis i que per això redueixin el ritme d’amortitzacions hipotecàries. Segons l’INE, la seva renda disponible bruta va créixer un 10,6% en el tercer trimestre de l’any passat, més que la seva despesa en consum (4,5%), amb la qual cosa l’estalvi que van generar (7.027 milions) es va situar en el 9,1% de la seva renda disponible en termes desestacionalitzats, més del doble que un any abans (4%). A més, la seva riquesa financera –diferència entre estalvis i deutes– va augmentar un 8,6% en un any. Segons el Banc d’Espanya, les famílies comptaven amb actius financers per valor de 2,79 bilions d’euros i passius de 746.689 milions al tancament del juny, amb un saldo positiu de 2,05 bilions. La majoria dels seus estalvis es concentraven en efectiu i dipòsits (1,046 bilions) i participacions en empreses i fons d’inversió (1,29 bilions). Baixada de l’euríbor L’alentiment de l’alça de les amortitzacions, segons diverses fonts financeres, té més a veure amb el fet que la majoria de les famílies que podien permetre’s prepagar part de les hipoteques per pal·liar el cop de l’euríbor ja ho han fet, mentre que altres llars no tenen prou recursos. A més, remarquen que l’estalvi total no és igual que l’estalvi excedent (aquell que no es dedica a invertir o a tenir un matalàs de seguretat per a imprevistos). Segons dades del Banc d’Espanya, precisament, les famílies amb més renda, i per tant més recursos disponibles, han prepagat anticipadament fins a 1,6 vegades més que els menys acabalats. També es remarca en el sector que les diferències interanuals de l’euríbor són cada vegada més contingudes i que les quotes començaran a baixar ben aviat, cosa que redueix l’incentiu a amortitzar de manera anticipada. La tendència a l’augment de les amortitzacions, d’altra banda, no ha sigut un fenomen generalitzat en la zona euro. Així, els pagaments de les hipoteques en la unió monetària van baixar de suposar l’1% del saldo el gener del 2022 al 0,7% el novembre passat, i estan per sota de la mitjana del període 2015-2019 (0,9%) des del setembre del 2022. Aquesta dispar evolució es deu al fet que a Espanya al voltant del 65% de les hipoteques són a tipus variable, les quotes de les quals són les que han pujat per efecte de l’alça dels tipus de referència. A Europa, en canvi, són més habituals les hipoteques a tipus fix, amb quotes que no varien, amb la qual cosa les llars han pogut utilitzar els seus estalvis per pal·liar la pujada inflacionista per altres vies, en lloc de destinar-los a amortitzar les hipoteques i reduir així els pagaments mensuals del crèdit.

L’amortització anticipada d’hipoteques comença a caure

Els repagaments dels crèdits van baixar entre l’octubre i el desembre per primer cop des que el BCE va endurir la política monetària

El més llegit