Més del 90% dels interins es queden a la Generalitat

La Generalitat de Catalunya igual que la resta de les administracions públiques a Espanya, fa dos anys que està immersa en un macroprocés per estabilitzar gairebé 60.000 ocupacions públiques actualment ocupades per personal interí. Un camí que no ha estat exempt de polèmiques, com el fiasco de les oposicions multitudinàries que van tenir lloc l’abril passat i que van haver de ser repetides a causa de la mala organització i el risc d’impugnació. Divendres passat l’administració catalana va comunicar oficialment les notes definitives dels esmentats exàmens als opositors participants per a una plaça de personal laboral i la setmana que ve farà el mateix amb els funcionaris. Les avaluacions confirmen la tendència que les anteriors proves: 9 de cada 10 places tretes a estabilització se les acaben adjudicant treballadors interins, segons el balanç provisional que confirma la Conselleria de Presidència a EL PERIÓDICO. Segons aquestes mateixes dades, el personal estabilitzat rondarien els 38.000 empleats públics. Les persones que no han superat el procés d’estabilització o que havent-lo superat no han aconseguit plaça tindran dret a una indemnització equivalent a 20 dies per any treballat, amb límit de 12 mensualitats, tal com estableix la llei. Anys d’espera El sector públic ha viscut durant dècades abusant d’aquesta figura de l’interí per cobrir les seves vacants i tapar les llargues i tortuoses convocatòries d’ocupació pública, que entre que s’anuncien i s’adjudiquen passen anys. Així ho han acreditat diverses sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que van acabar forçant el Govern a legislar, activar la maquinària i trencar amb una inèrcia històrica i apressada després de les retallades de la dècada passada. No en va la temporalitat, aquella xacra que històricament s’associava amb el sector privat, viu avui disparada en l’Administració mentre la reforma laboral ha aconseguit domar-la a les empreses. Segons les últimes dades de l’INE, l’eventualitat és del 29,6% al sector públic i en el privat menys de la meitat, un 13,2%. L’objectiu del macroprocés d’estabilització en l’Administració és solucionar la situació d’aquelles persones que porten anys esperant una oportunitat per consolidar una plaça i no estar pendents de quan tornarà la persona que estan cobrint de la baixa o quan es concretarà aquest trasllat. Encara no està culminat, per això els seus efectes encara no es plasmen en estadístiques. El 2024 és l’últim any, segons estableix la llei, que tenen les diferents administracions per liquidar els seus diferents concursos de mèrits i oposicions. Després aquesta finestra d’oportunitat i més flexibilitat en les convocatòries que habilita la coneguda com a llei Iceta es tanca i tornen les normes més rígides de les convocatòries ordinàries d’ocupació pública. L’objectiu que tenen les diferents administracions és poder baixar d’aquest gairebé 30% de temporalitat a un 8%. A Catalunya, dels tres cossos funcionarials principals (tècnics dels departaments, docents i sanitaris), els dos primers ja tenen pràcticament tancats els seus processos d’estabilització. En el cas dels sanitaris, el gruix de les places hauran d’esperar cap a finals del primer trimestre, quan està previst que es resolgui el concurs de mèrits i se celebri el d’oposició. Segona onada d’oposicions El balanç preliminar de l’estabilització entre el personal tècnic i docent és el següent. Al primer cos el 95% de les persones que s’han adjudicat una plaça ja estaven treballant a la Generalitat. Pel que fa als docents, la ràtio és lleugerament més baixa però per sobre del 90%. Un 8,2% de les places adjudicades se les han portat persones que actualment no estaven impartint classes en el sistema públic de la Generalitat. És a dir, se les han adjudicat o bé professors de la concertada, que impartien classes en altres comunitats autònomes o que s’incorporen per primera vegada a la docència. Està previst que durant la primera meitat del 2024 els macroprocessos d’estabilització estiguin liquidats i això derivarà en una segona onada d’oposicions. Aquestes seran de tall ordinari, concretament d’aquells exàmens pendents que les proves extraordinàries van obligar a aparcar. Les ofertes públiques d’ocupació (OPE) del 2021, 2022 i 2023 haurà d’anar publicant-les la Generalitat, probablement a partir de juny, planificant un volum de places a concurs sense precedents. Valoració dels sindicats "L’ero massiu que alguns anunciaven ha quedat demostrat que era absolutament fals", es congratula el portaveu al sector públic de CCOO de Catalunya, Manel Pulido. Des de la UGT llegeixen, en part, els seus recents bons resultats en les eleccions sindicals per la negociació d’aquests processos d’estabilització. I és que la llei Iceta, que estableix aquestes bases per a les macroproves, la van firmar CCOO i UGT i va comptar amb el rebuig de la resta de forces sindicals, que van veure massa laxes les garanties perquè el personal interí retingués la seva actual plaça. "Malgrat que s’ha demostrat que a determinats cossos han faltat places, podem estar satisfets amb els resultats. No hi ha hagut ero encobert", reconeix la portaveu de l’IAC, Assumpta Barbens.

Més del 90% dels interins es queden a la Generalitat

Funció Pública confia a culminar totes les estabilitzacions extraordinàries durant aquest semestre i a convocar una segona onada d’oposicions

El més llegit