Els agricultors francesos inicien el «setge» de la regió de París

La ràbia del camp francès es concentra a París. Els sindicats agrícoles van iniciar ahir talls de circulació a les vuit principals autopistes i carreteres de la regió parisenca. Com havien anunciat el cap de setmana, l’FNSEA i els Joves Agricultors han instal·lat barricades amb tractors i blocs de palla al voltant de l’Illa de França des de les dues del migdia i amb «una durada indeterminada». Han començat el «setge» –segons la fórmula tremendista utilitzada pels camperols– de la capital francesa amb l’objecte d’obtenir una resposta més ambiciosa per part del Govern d’Emmanuel Macron a la crisi del sector primari. «Confiem que aconseguirem els nostres objectius sense haver d’entrar a París», va explicar a EL PERIÓDICO Pascal Petitpas, de 58 anys, un productor de cereals present al tall de l’A-4 a prop de la localitat de Jossigny, situada a uns 30 quilòmetres a l’est de la capital francesa. «El que volem és que els polítics entenguin d’una vegada les nostres reivindicacions», va assegurar Guillaume Deneufbourg, de 53 anys, un agricultor de blat i fruites ecològiques i membre de l’FNSEA, el principal sindicat agrícola a França. «Volem que els parisencs passin gana», va afirmar Benoît Durand, un altre camperol més llenguallarg, en declaracions a la cadena BFM TV. Quan faltaven uns quants minuts per a les dues del migdia, els camperols van obrir una barrera en un lateral i van ocupar l’autopista A-4 amb tractors, màquines agrícoles i blocs de palla. També van instal·lar una carpa blanca i banys mòbils per passar els pròxims dies al mig de la carretera. I en el pont que hi passa per sobre van penjar un ninot que simbolitzava un camperol sacrificat, a més d’una gran pancarta amb el missatge: «Orgullosos d’alimentar-vos». Com a la resta de les carreteres bloquejades, la policia va interrompre la circulació en aquest tram per evitar accidents com el de la setmana passada al sud del país, on va morir una camperola i la seva filla, de 12 anys. Donant lloc a imatges peculiars, els talls d’autopistes es realitzen de manera coordinada amb les forces de seguretat. Més de 15.000 policies –una xifra poc espectacular en comparació amb altres mobilitzacions a França– han sigut desplegats per evitar que les tractorades entrin a les grans ciutats i que afectin el funcionament de grans infraestructures, com els aeroports o el mercat de Rungis. Talls a Marsella i Lió La Coordinació Rural, tercer sindicat agrícola, va iniciar ahir una tractorada des d’Agen (sud-oest) amb l’objectiu d’alterar el funcionament a mitjans de setmana del mercat de majoristes més gran d’Europa, situat al sud de la regió parisenca. Rungis funcionava amb normalitat ahir. A més de la zona de París, centenars de camperols van participar en bloquejos de carreteres a la resta del territori gal. Les autopistes que porten a Lió i Marsella es van veure especialment afectades. Malgrat una mobilització inferior a la de divendres passat, ahir hi va haver més de 80 talls de circulació, segons un recompte del diari conservador Le Figaro. Cosa que reflecteix que els anuncis de divendres del primer ministre, Gabriel Attal, no han calmat la contestació del camp francès, recolzada per tots els sindicats agrícoles, tant aquells que defensen l’agricultura industrial com els que aposten per cultius ecològics. «La renúncia a l’impost sobre el GNR (dièsel rural) és una broma», defensa Deneufbourg, que considera insuficient el principal anunci d’Attal. Tampoc va agradar als dirigents sindicals que el jove primer ministre pronunciés aquest discurs al costat dels camperols, no afiliats, que van començar el 18 de gener els primers talls de carretera a prop de Tolosa. Ho van fer imitant protestes semblants a Alemanya, els Països Baixos, Polònia o Romania. Els motius de la ràbia camperola resulten complexos i estan ben arrelats. Des de la baixa remuneració de molts productors agrícoles i ramaders fins als tractats de lliure comerç, passant per l’excés de paperassa, les noves normes mediambientals o polítiques de la Unió Europea, com el Green Deal (Pacte Verd), els beneficis comercials per als productes ucraïnesos o la desigual i tardana (en el cas de França) distribució de les ajudes de la PAC. «Simplement, volem poder viure de la nostra feina. El 2020, el preu d’una tona de blat ecològic era de 400 euros, ara el venc per només 210 euros», lamenta Deneufbourg sobre el problema de remuneració en un sector tan desigual com precaritzat. L’ingrés net mitjà dels camperols resulta inferior al salari mínim. Molts d’ells també temen que els quedi una mísera pensió de jubilació, inferior a 1.000 euros. Els camperols indignats tenen en el punt de mira la major exigència de les normes mediambientals a França i denuncien els productes de països com Espanya o Itàlia, amb reglamentacions menys estrictes. L’agricultura ecològica, de fet, pot ser la gran sacrificada d’aquesta mobilització alimentada per una crisi profunda del sector. El primer ministre Attal es va reunir de nou a la tarda amb els dirigents dels principals sindicats. L’Executiu centrista ha promès nous anuncis avui per calmar les protestes. I Macron es reunirà dijous amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Els agricultors francesos inicien el «setge» de la regió de París

El Govern de Macron s’enfronta al malestar del camp

El més llegit