Govern i sindicats pacten apujar el salari mínim un 5%, fins a 1.134 euros

El Ministeri de Treball va acordar ahir amb CCOO i la UGT apujar el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2024 un 5%, des dels 1.080 euros mensuals per 14 pagues fins als 1.134 euros. Aquest acord, del qual finalment no van participar les patronals CEOE i Cepyme, suposa un increment de 54 euros més en cada una de les 14 pagues que s’aplicarà amb efectes retroactius des de l’1 de gener del 2024. A més, les empleades de la llar que treballin per hores percebran, almenys, 8,87 euros per cada hora. El nou SMI s’aplicarà amb caràcter retroactiu quan culmini la seva tramitació, que començarà amb la publicació en tràmit d’audiència i informació pública i, posteriorment, el reial decret serà aprovat en el Consell de Ministres. En aquest sentit, el Govern calcula que aquesta pujada de l’SMI beneficiarà més de 2,5 milions de persones, de les quals un terç seran dones i joves. El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va anunciar l’acord poc després de les 10 hores d’ahir, després d’una reunió amb els agents socials que havia començat a les 8.30 del matí i en la qual no va ser possible incorporar les patronals CEOE i Cepyme a l’acord. Pérez Rey va explicar que l’Executiu estava disposat "a la flexibilitat" per incorporar els empresaris al pacte, però que no havia sigut possible. "No ha pogut ser. Ens hi hem deixat la pell, ho hem intentat fins a l’últim moment i no ho hem aconseguit, però hem assolit un acord amb els sindicats per apujar l’SMI un 5%", va destacar Pérez Rey. No és el mateix que opinen els representants de la CEOE i de la Cepyme que, en un comunicat, van lamentar "profundament" l’"escàs esforç del Govern" perquè les organitzacions empresarials poguessin entrar en l’acord per actualitzar l’SMI. "Les empreses espanyoles vam ser les primeres a posar sobre la taula una proposta de pujada de l’SMI, d’entre el 3% i el 4%, en línia amb els increments acordats amb els sindicats en el V Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), va recordar la CEOE en un comunicat. Cost per a empreses contractistes Les organitzacions empresarials al·leguen, no obstant, que no s’han atès les seves demandes d’indexar els contractes d’empreses amb el sector públic a l’augment de costos que impliquen les pujades anuals de l’SMI. De fet, aquesta és una demanda compartida pels sindicats UGT i CCOO. La CEOE també reclama establir bonificacions per al sector del camp. La CEOE explica que l’Administració ha incrementat el cost derivat de l’SMI per a les empreses contractistes amb el sector públic entorn d’un 50% des del 2018 sense que s’hagi revisat el preu dels contractes esmentats. "Això es tradueix en el fet que moltes d’aquestes empreses s’han vist atrapades en contractes plurianuals de prestació de serveis, dels quals no poden sortir fins que se’n compleixi la vigència, amb pocs marges de benefici o treballant a pèrdues", afegeixen. La ministra d’Hisenda i vicepresidenta primera, María Jesús Montero, va rebutjar l’actualització dels contractes públics amb empreses sobre la base de la pujada de l’SMI pel cost que això suposaria per als pressupostos de les administracions. En declaracions a TVE, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va considerar que no indexar els contractes públics a l’SMI suposa "un abús importantíssim de poder" per part de l’Executiu. "¿Què passa amb les empreses i moltíssimes empreses molt petites que tenen contractes públics amb ajuntaments, amb diputacions amb comunitats autònomes, amb el mateix Estat, on els diuen tu apuges el salari, però jo em quedo on soc? Això em sembla un abús importantíssim de poder", va criticar Garamendi. Per a la CEOE, la decisió final adoptada ahir pel Govern respon a un exercici d’"arbitrarietat".

Govern i sindicats pacten apujar el salari mínim un 5%, fins a 1.134 euros

Els empresaris es despengen de l’acord, que suposa un increment mensual de 54 euros, després que no hagin donat fruit les seves demandes d’indexar els contractes públics en l’SMI d’aquest any

El més llegit