2023: l’any de l’oli en un cistell de consum que està pels núvols

L’oli d’oliva, que ha acumulat en l’actualitat una alça de gairebé el 70% (en concret, el 66,7% al novembre, l’última dada detallada de l’índex de preus de consum), tot i que ha arribat a duplicar el seu preu, destaca el 2023 en un cistell de consum pels núvols. La inflació, que cap a final d’any s’ha anat moderant fins a situar-se en el 3,1% al desembre, va tocar sostre al febrer fins a arribar a una taxa general anual del 6%, però ha marcat el dia a dia de les llars i famílies durant tot l’exercici, amb el component d’alimentació i begudes en el 9% al novembre. A partir del punt en el qual el nivell general de preus va arribar al seu punt més àlgid el 2023, la taxa interanual general va arribar fins i tot a desplomar-se fins a l’1,9% per l’efecte de comparar-se amb un període en què la inflació estava totalment desbocada el 2022 després de l’esclat de la guerra a Ucraïna. De tota manera, si alguna cosa ha destacat en matèria de preus és el cistell de consum, cosa que més perceben les llars i famílies. Altres aliments I no només incumbeix l’oli: l’arròs acumula una alça anual del 17,1% fins al novembre, seguit pels llegums i hortalisses fresques o refrigerades, exceptuant-ne les verdures, patates i altres tubercles, amb el 16,8%, per posar només uns exemples de productes bàsics que es troben a la majoria de les cuines. Això s’ha notat en la inflació subjacent, que és la més estructural a l’excloure l’energia i els preus dels aliments no elaborats, que són els elements més volàtils. Aquest indicador va arribar al sostre en el 7,6% al febrer i després ha seguit al llarg de l’any la tendència general cap a la moderació, al descendir el 3,8% al desembre. Però omplir el carretó d’anar a comprar continua sent més car que l’any passat i bé ho saben els que acudeixen als comerços i els mercats. L’evolució del cistell de consum va forçar el Govern central a aprovar la supressió temporal de l’impost del valor afegit (IVA) de productes bàsics com el pa, els ous, el formatge o la llet i la rebaixa del 10% al 5% del tipus de gravamen sobre l’oli i les pastes. Són mesures que s’han prorrogat durant la primera meitat del 2024 a través del reial decret llei amb el qual l’Executiu central allarga i renova algunes de les iniciatives que es van posar en marxa com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus i, posteriorment, per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna. La producció i la sequera L’oli d’oliva, un producte essencial en la dieta mediterrània i les cuines de les llars espanyoles, és un dels que més reflecteix l’evolució que ha experimentat el cistell de consum, al veure’s afectat no només per l’augment dels costos de producció, una cosa que han notat altres aliments, sinó pels efectes de la sequera. Aquesta evolució ha forçat moltes famílies a buscar altres alternatives al mercat. I afecta també els productors. Un exemple és el poble de Cabacés (Priorat). Dels seus 300 habitants, un total de 230 són socis de la cooperativa agrària. És un poble que viu exclusivament de la producció d’oli. La sequera, que fa tres anys que castiga aquesta zona de la denominació d’origen verge extra Siurana, ha deixat moltes famílies sense cap ingrés. La collita d’aquesta campanya serà un 80% inferior al que és normal, cosa que ha obligat la cooperativa a apujar el preu de l’oli un 73%. En un any, la garrafa de cinc litres ha passat dels 29 als 50 euros. Obres del Barça Una investigació d’EL PERIÓDICO va destapar presumptes irregularitats laborals de les empreses subcontractades que realitzen les obres de reforma del Camp Nou. Els possibles abusos van des del pagament de salaris per sota de conveni a jornades laborals de més de 10 hores. Com a conseqüència de tot això, els partits polítics van demanar explicacions al Govern, cosa que va desembocar en una primera macroinspecció de Treball. Rècord d’ocupació A l’estiu, el mercat laboral va superar per primera vegada els 21 milions d’ocupats, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre. Mai abans s’havia arribat a aquesta cota de persones amb lloc de treball. En la segona part de l’any, l’ocupació segueix en nivells elevats. El tercer trimestre de l’any va deixar un augment del nombre d’aturats (92.700 més), fins a un total de 2.855.200. Tipus d’interès amunt Al llarg del 2023, el Banc Central Europeu (BCE) va elevar els tipus d’interès fins al 4,50%, el nivell més alt des del 2001. L’escalada del preu del diner, dirigida a combatre la inflació, ha tingut derivades com ara l’alça de l’euríbor, la principal referència de les hipoteques d’interès variable. De tota manera, cap al final d’any, aquest indicador s’ha anat moderant perquè els mercats preveuen l’estabilització dels tipus després que el BCE decidís mantenir el preu del diner en la seva última reunió de l’any, al desembre. Cessió de Celsa El gegant siderúrgic Celsa, propietat de la família Rubiralta, ha protagonitzat el primer cas d’aplicació de la reforma concursal, al decidir un jutge al setembre la cessió de la titularitat d’aquest conglomerat industrial als creditors. No va servir de res la pressió exercida per les patronals i els sindicats en defensa d’aquesta indústria, que dona feina a unes 10.000 persones.

2023: l’any de l’oli en un cistell de consum que està pels núvols

La inflació marca el dia a dia de les llars i famílies i porta el Govern central a prorrogar la suspensió de l’IVA en els productes bàsics i la seva rebaixa en altres

El més llegit