"Una política fiscal com la de Madrid facilitaria que tornessin les empreses"

¿Com veu l’economia catalana? No anem cap al precipici ni de bon tros, soc optimista, però totes les previsions ens indiquen que anem cap a una desacceleració. Hi ha una gran incertesa a causa de les guerres al Pròxim Orient i Ucraïna. Per això, són molt importants els plantejaments pressupostaris que facin tant el nou Govern central com la Generalitat. Els demanem rigor, que corregeixin el dèficit públic i rebaixin el deute. ¿Quines mesures demana al nou Govern central? Polítiques que promoguin l’activitat econòmica, com mesures fiscals que incentivin la inversió privada per així crear llocs de treball d’alta qualitat i indefinits. Així reforçaríem la cohesió social i disminuiríem les desigualtats socials. ¿Quines mesures fiscals són? Desactivar les pujades d’impostos a la banca o les empreses energètiques. En el seu moment podia ser comprensible que qui més guanyés, més contribuís, tot i que nosaltres des de Foment no ho compartíem, i ara no té sentit. També seria positiu que el Govern central s’avancés a la sentència del Tribunal Constitucional [on Foment ha impulsat un recurs] i suprimís l’impost de patrimoni, que és confiscatori. Seria una bona declaració d’intencions si Sánchez vol promoure en aquesta legislatura una política econòmica business friendly. En resum, reduir impostos. No només reduir impostos, sinó donar-hi un tracte diferent. La majoria d’empreses familiars, moltes petites, no reparteixen mai dividends ja que els reinverteixen. I els beneficis reinvertits haurien de cotitzar menys. També plantejar la llibertat d’amortitzacions Demana al Govern que redueixi el dèficit i el deute, i que abaixi els impostos, cosa que implica menys ingressos. ¿Com es poden compatibilitzar les dues coses? Racionalitzant les despeses. La CEOE té un informe que estableix en 60.000 milions d’euros d’estalvi si les administracions reduïssin duplicitats i milloressin l’eficiència en la despesa pública. I perseguint l’economia submergida. ¿Està demanant més inspectors d’Hisenda al Govern central? Més inspectors i sobretot voluntat política. Hisenda té una potència informàtica que no té cap empresa privada i pot saber perfectament què fa tothom amb els seus diners. Jo no he vist ni del PP ni del PSOE ni tan sols un reconeixement que hi ha una economia submergida. Tornant a les seves reivindicacions de rebaixes fiscals, ¿anem a una legislatura de competència a la baixa entre autonomies? Si el Govern central posés els llums llargs eliminaria l’impost de patrimoni per a tothom i així no hi hauria guerra fiscal entre autonomies. Foment ha plantejat una lluita sense treva contra aquest impost i no pararem fins que desaparegui de la legislació espanyola. Una altra opció per acabar amb la competència fiscal seria que el paguessin tots els ciutadans. No té lògica, no existeix a cap lloc més del món i a sobre recapta poc i sempre paguen els mateixos. Un dels acords d’investidura és que el Govern central promogui la tornada de les seus empresarials a Catalunya que se’n van anar després de l’1-O. ¿Com hauria de procedir? No hi ha d’haver ni mesures coercitives perquè tornin, ni tampoc incentius. Les empreses tornaran quan realment es donin les condicions polítiques i econòmiques idònies. Això passa per normalitzar plenament la relació entre el Govern i la Generalitat i que quedi descartada plenament una declaració unilateral d’independència. ¿No es donen ara aquestes condicions? La prova que no és així és que cap de les empreses que van canviar la seva seu ha tornat. El clima d’entesa des que jo vaig arribar el 2018 a la presidència de Foment ha millorat ostensiblement. I per al final d’aquesta legislatura entenc que es donaran totes les condicions perquè les empreses tornin. De normalitat econòmica n’hi ha. ¿I de normalitat política? En el seu moment vam aplaudir la taula de diàleg que va promoure ERC i ara tindrem dues taules de diàleg amb la de Junts. Això és positiu. No obstant, també és important que perquè tornin la Generalitat apliqui una política business friendly. I una manera seria bonificar l’impost més il·legal, confiscatori i injust que és l’impost de patrimoni. És a dir, ¿si Catalunya tingués una política fiscal més semblant a la de Madrid seria més fàcil que tornessin les seus? Sí, si tinguéssim una política fiscal com la de Madrid o com la de València això faria més atractiu que tornessin les empreses i els seus directius. Parla de la necessitat de normalitzar relacions, ¿l’amnistia hi ajuda? De l’amnistia no en faré cap declaració, ni positiva ni negativa. Foment és la casa gran dels empresaris catalans i no ens volem ficar en consideracions polítiques. ¿Tenen marge les empreses per aplicar la rebaixa de la jornada laboral? No hem de parlar de rebaixar la jornada, sinó de reordenar-la. Hem demostrat via negociació col·lectiva que en molts sectors ja es pot treballar menys de 37 hores i mitja a la setmana. És des del diàleg social on hem de determinar on es pot treballar menys, on no i on és millor organitzar-se d’una altra manera. Llavors, si s’acaba aprovant tampoc obligarà a tancar milers d’empreses? No es produirà. Des del principi vaig dir que això era pur programa electoral. El pes parlamentari del PNB i Junts en aquesta legislatura és un factor positiu, de pragmatisme, i que pot comportar un canvi d’actitud en el president del Govern central. Estic convençudíssim que entre els uns i els altres aconseguiran aquesta política econòmica equilibrada que perseguim els empresaris.

El més llegit