Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat, dos mons ferroviaris amb poc a veure

Una de les poques coses que tenen en comú és que els dos serveis ferroviaris van néixer el 1979. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) com a empresa pública adscrita al Departament de Territori (llavors de Política Territorial i Obres Públiques) i Cercanías, creada per Renfe. El 2010, amb el ‘traspàs’ de titularitat a la Generalitat, va canviar de nom pel de Rodalies. Ara s’ha pactat novament el traspàs perquè, 13 anys després, s’ha demostrat insuficient. La Generalitat té experiència en la gestió de FGC, però les dimensions de la xarxa, del volum d’estacions i trens o els passatgers que mouen són completament diferents. La infraestructura La longitud de les dues xarxes és segurament la dada que millor demostra la disparitat entre Rodalies i FGC. En el primer cas són 1.119 quilòmetres de vies mentre que, en el segon, arriben als 189 quilòmetres. Ferrocarrils té principalment dos traçats metropolitans (Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia) que sumen 16 línies, a més de la de Lleida-la Pobla; dues línies de cremallera o dos de mercaderies, entre altres unitats de negoci vinculades a l’esquí i la muntanya. En la infraestructura de Renfe hi ha sis línies (dos més si es considera l’R2 partida entre nord i sud), però la particularitat del ‘vuit’ que formen l’R4 (Sant Vicenç de Calders-Manresa) i l’R2 (Sant Vicenç de Calders-Granollers-Maçanet de la Selva) carrega de complexitat la gestió ja que compten amb 160 i 170 quilòmetres cada una, gairebé com tot FGC. Quant a les estacions, els ferrocarrils catalans sumen 81 estacions mentre que Rodalies en té 200, 94 de gestionades per Adif i la resta per Renfe. Els trens A la disparitat en l’extensió dels quilòmetres de línia s’hi suma igualment el volum de material rodador. Renfe posseeix 271 trens per oferir el servei de Rodalies mentre que FGC només en té 103. Aquesta divergència s’explica sobretot pel tipus de prestació que donen: molt més urbana i amb trajectes més curts en el segon cas mentre que la ferroviària espanyola opera viatges més llargs. Una altra variable a tenir en compte és que els trens de Renfe comparteixen la infraestructura amb altres serveis de llarga distància o de mercaderies. Ferrocarrils també es reparteix l’ús de les vies amb algun servei de càrrega, però és testimonial. Quant a l’edat de les màquines, FGC treballa amb unitats de 27 anys enrere (com els UT 112 que daten del 1996) però també amb els flamants UT 115 que es van estrenar l’any passat al Vallès. La mitjana d’antiguitat del material rodant de Rodalies és de 20,2 anys, i la de Ferrocarrils és de 18,7 anys. Els viatgers i la plantilla Amb aquestes vies i estacions, aquests trens i aquest tipus de servei... ¿quin poder de convocatòria té Rodalies i Ferrocarrils? Les últimes dades de volum de passatgers del 2022 donen al primer 108,5 milions de viatgers mentre que les persones que van utilitzar la xarxa ferroviària de la Generalitat l’any passat van ser 79,02 milions. Per prestar el servei, FGC té una plantilla de 2.125 persones tot i que cal tenir en compte que aquí hi ha també tot el personal vinculat a turisme i muntanya. Per la seva banda, Renfe té 2.500 empleats, entre directes i indirectes. Malgrat que el 2010 es va traspassar (en part) la gestió de Rodalies a la Generalitat, els recursos humans sempre han continuat depenent de l’empresa estatal, cosa que ara provoca intranquil·litat entre els treballadors, fins al punt que els sindicats han anunciat cinc dies de vaga a partir del dia 24. Les incidències Però si hi ha un aspecte en què l’imaginari col·lectiu sempre compara és en el volum d’incidències que es produeixen en un i altre servei ferroviari. Els problemes a Rodalies són un maldecap diari entre els passatgers recurrents i les obres que s’han portat a terme els últims mesos per actualitzar una infraestructura abandonada durant dècades tampoc hi han ajudat. A això s’hi suma l’habitual utilització de les dades d’avaries i prestació del servei que Renfe i el Govern es disparen a conveniència, en funció del moment polític. Les dades de la Generalitat parlen de 831 incidències greus a Rodalies el 2022 mentre que l’operadora ferroviària defensa que el 92,7% dels seus trens són puntuals, tenint en compte que es considera impuntual a partir de 3 minuts. A l’altra banda, Ferrocarrils (que sí que coincideix en els 3 minuts per valorar-los), explica la qualitat del servei a partir d’un índex de qualitat propi, que pondera l’afectació. Segons les seves dades, sumant les dues línies metropolitanes i la de Lleida-la Pobla, el 2022 hi va haver 87 incidències. El model de gestió I arribats a aquest punt, amb totes les dades i característiques d’una i altra empresa, el debat està en saber si Ferrocarrils de la Generalitat té prou múscul per assumir Rodalies, una resposta que depèn de l’interlocutor. Des del Govern fa temps que es defensa que sí, mentre que (abans del pacte assolit) la ministra de Transport Raquel Sánchez ho posava en dubte. Ferrocarrils firma un contracte programa pluriennal amb la Generalitat en què s’estableixen els plans en la infraestructura, els trens o el personal. L’actual és vigent fins al 2026. Aquesta claredat permet vetllar per les inversions, cosa molt més difícil amb Rodalies, on la multiplicitat d’interlocutors llasta la transparència. Per començar, no hi ha un contracte programa vigent entre Renfe i Territori, malgrat que els últims anys han estat a punt de firmar-lo diverses vegades. Això provoca que les injeccions pressupostàries que procedeixen del ministeri, d’Adif o de la mateixa empresa siguin difícils d’avaluar. A això, a més, s’hi suma la discussió sobre el pagament de l’ampliació de serveis que demana la Generalitat a Renfe, que no sempre s’han abonat.

Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat, dos mons ferroviaris amb poc a veure

¿Com serà el traspàs de Rodalies a Catalunya?

Els sindicats de Renfe i Adif convoquen 5 dies de vaga pel traspàs de Rodalies a Catalunya

El més llegit