¿Quant costa acomiadar a Espanya? Dels 2.800 euros de Ciudad Real als 20.000 de Guipúscoa

Modificar les condicions de l’acomiadament promet ser una de les batalles magnes –amb permís de la reducció de jornada setmanal– d’aquesta legislatura. Després de lligar la coalició una majoria suficient i una vegada portada a terme la investidura de Pedro Sánchez, patronal i sindicats vetllen armes per a una nova pugna a les taules de diàleg social. L’acord de coalició contempla una referència ambigua sobre com el PSOE i Sumar pretenen modificar les condicions d’un cessament: «Establir garanties per a les persones treballadores davant l’acomiadament, donant compliment a la Carta Social Europea i reforçant la causalitat en els supòsits d’extinció de la relació laboral». D’una banda, la coalició vol modificar els supòsits en els quals les empreses poden invocar o no un acomiadament justificat. I, de l’altra, millorar les indemnitzacions més baixes. I és que existeix una disparitat molt elevada en el que cobra un treballador cessat depenent de si és en un territori o un altre. Fins al punt que entre la província d’Espanya que menys indemnització reconeix i la que més hi pot haver una diferència de set vegades. El gran absent de l’última reforma laboral L’acomiadament va ser el gran absent de l’última reforma laboral i l’influx de la de Mariano Rajoy, el 2012, encara conserva la seva empremta en les estadístiques. Segons les dades recopilades trimestralment pel Consell General del Poder Judicial, si avui un treballador és cessat i impugna davant els tribunals el seu acomiadament, rebrà una indemnització un 36% inferior, de mitjana, que la que es percebia fa una dècada. Són diversos els elements que condicionen aquesta estadística –com el perfil de treballadors acomiadats, l’antiguitat acumulada i la capacitat negociadora dels sindicats–, però l’element normativament rellevant és el preu de l’acomiadament. Abans de Rajoy un cessament improcedent es cobrava a 45 dies per any treballat, davant els 33 dies actuals. Uns imports que la recent reforma laboral no va tocar. Com tampoc va recuperar els salaris de tramitació, és a dir, obligar l’empresa a pagar al treballador el sou que hauria d’haver percebut entre el moment de l’acomiadament i el dia que un jutge li dona la raó. Diferències entre territoris La vicepresidenta segona i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, ha defensat en seu parlamentària introduir el concepte d’«acomiadament restauratiu». Consisteix a adaptar la quantia final de la indemnització a les circumstàncies personals del treballador. És a dir, si aquest té 60 anys i per això tindrà moltes dificultats per trobar una feina, l’empresa li hauria de pagar més que a un jove de 25 anys. O a una mare monoparental amb tres fills pagar-li més que a un solter sense fills. Hi ha tribunals que ja estan aplicant aquesta doctrina, invocant la jurisprudència de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i en casos puntuals. Per exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va quadruplicar fins als 4.435 euros la indemnització d’un comiat (amb un fill a càrrec), ja que la seva antiguitat era tan escassa que la xifra legalment taxada hagués sigut «insignificant», segons els magistrats. Un criteri, no obstant, que no comparteixen tots els territoris i és que, per exemple, el TSJ de Galícia va dictar aquest setembre passat una sentència en la qual considerava suficient el sistema d’indemnització contemplat en la normativa actual. Enfrontament en el diàleg social Les diferències entre territoris són inflades. On menys rep un treballador si impugna i li donen la raó són 2.863 euros, a Ciudad Real, davant l’altre extrem, amb els 20.677 euros de Guipúscoa. A Catalunya la indemnització més alta en cas de judici favorable és a Barcelona, amb 16.533 euros, de mitjana, seguit per Lleida (15.975 euros), Girona (13.434 euros) i Tarragona (8.818 euros). Un hipotètic reforç de les indemnitzacions mínimes afectaria especialment les províncies que actualment registren pagaments més baixos. Les prioritats i els objectius dels agents socials en aquesta matèria no podrien estar més allunyats. Mentre la CEOE va acabar recolzant la reforma laboral de Díaz perquè, entre d’altres, aquesta no tocava l’acomiadament, UGT i CCOO han portat davant la justícia europea l’actual sistema indemnitzatori, ja que entenen que no és prou garantista. «Ni als treballadors ni als empresaris en aquests moments els preocupa l’acomiadament», va insistir fa poc el vicepresident de CEOE Lorenzo Amor. «Hem de fer que sigui més difícil acomiadar la gent, no només més car», opinava el secretari general de l’UGT de Catalunya, Camil Ros, en una entrevista a EL PERIÓDICO publicada aquest estiu.

¿Quant costa acomiadar a Espanya? Dels 2.800 euros de Ciudad Real als 20.000 de Guipúscoa

La indemnització per acomiadament és un 36% més baixa que abans de la reforma laboral de Rajoy

¿Poden acomiadar-me per posar un tuit a favor o en contra de Palestina?

Un acomiadament impugnat triga un any i mig a arribar a judici a Catalunya

El més llegit