L’Estat perdonarà a Catalunya un terç del deute que va acumular durant la crisi financera

El Govern en funcions no ha donat a conèixer encara quina és la fórmula matemàtica per la qual s’ha xifrat en 15.000 milions el deute autonòmic que l’Estat perdonarà a Catalunya. Quan es doni a conèixer aquesta fórmula potser es podrà calcular quina és la quantitat del deute que, si tira endavant la investidura de Pedro Sánchez, l’Estat perdonaria a cada una de les autonomies de règim comú (no al País Basc ni a Navarra) ja que, segons ha explicat el Govern en funcions, l’acord entre PSOE i ERC per condonar deute a Catalunya serà extensiu a la resta de comunitats; també per a la Comunitat de Madrid, tot i que no té passius contrets amb l’Estat ja que ha optat per finançar-se de forma autònoma en els mercats sota pena de pagar tipus d’interès més alts. Només quan es conegui la fórmula matemàtica de la condonació de deute autonòmic es veurà si s’esvaeixen els arguments dels crítics (sobretot del PP), que denuncien que s’ha fet un vestit a mida de Catalunya –a canvi dels vots d’ERC per a la investidura de Pedro Sánchez– i que la seva extensió a la resta de comunitats és només una disfressa per justificar-ho. Fórmules matemàtiques De moment, hi ha la referència que els 15.000 milions d’euros que es perdonaran a Catalunya equivalen al 20% del deute de la Generalitat amb l’Estat, a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), tal com s’explica de forma expressa en l’acord entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. Si, com ha passat a Catalunya, l’Estat assumís el 20% del deute de les autonomies, la quitació total pujaria a 38.350 milions d’euros. Però fonts socialistes ja han dit que no serà així i que aquest percentatge del 20% de perdó del deute no serà, necessàriament, el que s’aplicarà a cada comunitat autònoma. Hi ha una altra manera de veure-ho: la quitació de 15.000 milions a Catalunya equival al 31% del deute addicional que va acumular en l’anterior crisi financera. Si l’Estat assumís gairebé un terç del deute acumulat per totes les autonomies en aquest període, la quitació total pujaria a 54.554 milions. Però això, com el que s’ha dit anteriorment, és només una hipòtesi de càlcul, en espera de conèixer la fórmula matemàtica que aplicarà Hisenda. Canvi de criteri d’última hora La veritat és que el text de l’acord entre el PSOE i ERC explica que l’extensió de l’acord a altres comunitats es farà sobre la base del principal deute que haguessin d’assumir les comunitats durant l’anterior crisi econòmica i financera i, en particular, al·ludeixi a l’explosió de passius que hi va haver entre el 2007 i el 2014, quan es van quadruplicar. En contra del que fins ara venia defensant l’actual ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, l’alleujament del deute no s’ha formulat sobre la base de l’infrafinançament suportat per algunes comunitats autònomes. Sota aquest principi, el deute de Catalunya amb prou feines hauria sigut objecte de condonació, ja que el finançament homogeni per població ajustada que proporciona a la Generalitat l’actual model de finançament autonòmic se situa en la mitjana estatal, per sobre de les deficients quantitats que el sistema assigna a València, Múrcia, Castella-la Manxa o Andalusia, a qui s’afegeixen les Canàries i les Balears en les dades de la liquidació definitiva corresponent al 2021 (els últims disponibles). El canvi de criteri, a favor de l’infrafinançament general que van patir totes les comunitats durant la crisi financera –amb uns ingressos que van caure pel cicle econòmic– per atendre la prestació de serveis com la sanitat o l’educació (amb unes exigències independents del cicle econòmic), és un canvi que obre la porta de la condonació de deute a Catalunya i a totes les comunitats. La clau: l’endeutament entre el 2007 i el 2014 La primera qüestió ara és determinar quina part del deute correspon a aquell període, que, segons es desprèn de l’acord entre el PSOE i ERC, sembla acotat entre el 2007 i el 2014. La segona qüestió serà fixar quin percentatge d’aquest deute podrà ser objecte de condonació per part d’un Estat que, en aquell període, seguint les regles del sistema de finançament autonòmic, va tancar l’aixeta dels ingressos a unes comunitats autònomes que no podien deixar de finançar la sanitat i l’educació. En aquell període hi va haver exercicis en què les comunitats autònomes van haver d’encaixar caigudes dels seus ingressos de més del 10% (el 2010 i el 2013). A tall d’aproximació, el perdó de 15.000 milions a Catalunya equival al 31% del principal endeutament de la Generalitat entre el 2007 i el 2014 que, segons s’esmenta en el mateix acord entre el PSOE i ERC, va sumar 48.700 milions en aquests set anys. És a dir, la quitació de 15.000 milions a Catalunya equival a perdonar gairebé un terç del deute contret per la Generalitat entre el 2007 i el 2014 (un de cada tres euros del principal endeutament). Entre el 2007 i el 2014 el total del deute autonòmic es va multiplicar per 3,8 vegades, fins als 237.941 milions. En aquell període, el deute autonòmic va augmentar de 175.981 milions. Si, com ha passat a Catalunya, l’Estat assumís el 31% d’aquesta quantitat, la quitació total pujaria a 54.554 milions d’euros. La hipòtesi del 31%: Catalunya i València, les que més guanyen Sota aquesta hipòtesi –perdó d’un terç del deute contret entre el 2007 i el 2014– Catalunya seria la comunitat amb una quitació més gran (15.000 milions), seguida de València (7.910), Andalusia (6.880) i Madrid en quart lloc (4.478). Seguirien després Castella-la Manxa (3.419 milions), Castella i Lleó (2.314), Galícia (1.937), Múrcia (1.918), les Balears (1.860), Aragó (1.501), les Canàries (1.386), Astúries (847), Extremadura (715), Cantàbria (618) i, en últim lloc, la Rioja (316). Castella-la Manxa, les Canàries i les Balears aconsegueixen el principal alleujament proporcional. Si les xifres anteriors, resultants de la ‘hipòtesi del 31%’, es posen en relació amb el deute total que cadascuna d’aquestes comunitats tenia a finals del 2022, s’arriba a la conclusió que Castella-la Manxa seria la que obtindria la principal quitació proporcional: la hipotètica condonació de 3.419 milions representa el 22% del deute que tenia aquesta comunitat a finals del 2022. A l’altra punta se situaria Madrid (l’hipotètic perdó de 4.478 milions només representa el 13% del deute total de la comunitat a finals del 2022). Entre una i l’altra: les Canàries (21,4%), les Balears(21%), Astúries (20%), la Rioja (19,6%), Cantàbria (18,3%), Andalusia (18,2%), Catalunya (17,8%), Castella i Lleó (17,37%), Múrcia (16,84%), Aragó (16,77%), Galícia (16,17%), València (14,37%) i Extremadura (13,92%). Estudis de preus de Zabalza El criteri d’adoptar una quitació del deute autonòmic sobre la base del principal endeutament en què van incórrer les comunitats autònomes després del 2007 ha sigut teoritzat pel doctor en Ciències Econòmiques Antoni Zabalza, que va ser secretari d’estat d’Hisenda entre 1991 i 1993, amb un govern de Felipe González. En les seves investigacions, Zabalza troba que, des del 2007, no totes les comunitats autònomes han patit l’escassetat de recursos amb la mateixa intensitat (el forat més gran correspon a València), ni totes van reaccionar de la mateixa manera davant la caiguda dels ingressos. L’economista refereix que algunes comunitats, com Madrid, van acudir a una retallada més gran de les prestacions en sanitat i educació que altres, que van optar per la via d’endeutar-se més, com València i Catalunya. En total, Zabalza xifra en una mica més de 150.000 milions d’euros el deute que l’Estat hauria de condonar a les autonomies (el 56,5% del total) pel fet que els recursos del sistema de finançament no han sigut capaços de cobrir les necessitats de despesa de les autonomies des del 2007. Aquesta quantitat és molt superior als 54.554 milions que resultarien d’estendre a totes les comunitats el perdó del 31% del principal endeutament per al període 2007-2014 que resulta per a Catalunya.

L’Estat perdonarà a Catalunya un terç del deute que va acumular durant la crisi financera

El Govern perdonarà deute a totes les autonomies, menys al País Basc i Navarra

El PP no descarta que les seves autonomies sol·licitin el perdó del deute, però demana un debat «multilateral»

El més llegit