El Barça tapa la via d’aigua per continuar navegant

Com una llar asfixiada pels deutes, que deu més del que es té, el FC Barcelona ha hagut de recórrer en els últims dos anys a la venda d’actius i drets per tapar la via d’aigua que patia. Es tractava d’evitar la fallida tècnica, que és el que hauria passat si fos una empresa. Una altra de les opcions de què disposen algunes famílies, endeutar-se més si és que compleixen els requisits que fixa la banca, és inviable, ja que l’entitat carrega amb una llosa d’uns 1.200 milions (havia arribat a superar els 1.300 milions), malgrat que, a efectes de la Lliga de Futbol Professional (LFP), eren 552 milions el 30 de juny passat. El repte de la junta presidida per Joan Laporta, que va atribuir la situació a l’«herència rebuda» de l’anterior directiva presidida per Josep Maria Bartomeu, és ara generar prou recursos per créixer sense desfer-se de més actius, guanyar competitivitat per elevar els ingressos, contenir la despesa i rebaixar el deute al màxim. I això malgrat que amb la venda de parts del club aquest s’ha fet més petit. Fins que no estiguin finalitzades del tot les obres del nou Camp Nou, la temporada 26-27, el màxim d’espectadors a l’estadi Lluís Companys a Montjuïc són uns 45.000, davant els 100.000 que podrà acollir el colós culer d’aquí tres anys. El mateix vicepresident econòmic de l’entitat, Eduard Romeu, va admetre fa uns mesos que «si fos una empresa, o hauria de fer una ampliació de capital, una derrama dels socis o dissoldre’s». Així era la situació, amb un esvoranc patrimonial de 516 milions d’euros, tapat amb uns resultats abundants (304 milions d’euros en la temporada 2022-2023) per la venda de patrimoni. Però en declaracions a EL PERIÓDICO, Romeu es mostra actualment satisfet d’haver «frenat el desaigüe» que es manifestava en unes pèrdues estructurals d’uns 200 milions a l’any per l’activitat ordinària del club des de la temporada 2017-2018. Ja va aconseguir reduir el forat patrimonial a 353 milions i acabarà la temporada actual en -500.000, convençuts que en la següent s’haurà tapat del tot aquest esvoranc. El vicepresident econòmic recorda que el que havien previst fer en quatre anys ho han aconseguit en la meitat de temps. Les palanques Gràcies a uns ingressos per la venda d’actius –les denominades palanques– de més de 800 milions d’euros s’han salvat econòmicament les dues últimes temporades, però són recursos no recurrents, que només s’obtenen una vegada, adverteix l’auditoria dels comptes firmada per Grant Thornton. El document firmat per l’auditor Carlos Capellà destaca que «s’ha de considerar que el club ha generat en aquest exercici un resultat de 303 milions d’euros, que inclouen beneficis d’operacions no recurrents per import de 800 milions, aproximadament». Al seu torn remarca que la junta directiva ha formulat els comptes sota el principi comptable d’empresa en funcionament, és a dir que continuarà generant recursos per ‘sobreviure’. El club es basa en factors «mitigants» de la situació de desequilibri patrimonial com els 400 milions per la venda del 15% dels drets de TV i 250 milions d’ingressos addicionals a l’any que estimen que obtindran per patrocinis i llotges vip, entre d’altres, una vegada finalitzada la remodelació del nou Camp Noou. Els supervisors dels comptes, que solen ser defensors de tenir un ocell a la mà, no es mostren convençuts del tot. I és que, en definitiva es tapen forats amb uns ingressos extres que com a resultat deixen l’entitat amb menys patrimoni, és a dir, l’empetiteixen i, per tant, eleven la dificultat de generar més ingressos. Romeu assegura que això es resoldrà amb l’aposta per la reforma de l’estadi. Admet que la venda «més dolorosa» va ser la corresponent al 15% dels drets de TV, per uns 400 milions, ja que suposa menys ingressos per aquest concepte, no tant la del 49% de Barça Studios per 400 milions més, perquè aquest negoci més que aportar el que produïa eren nuls ingressos o fins i tot pèrdues, assegura. El repte per al club ara és omplir la caixa prou per evitar pèrdues i, després de tapar la via d’aigua, poder continuar creixent o navegant, per continuar amb la terminologia marinera. En els pressupostos per a la temporada actual, 2023-2024, ja es reflecteixen els efectes de la cura d’aprimament: ingressos de 859 milions, el 32% menys que els 1.259 milions de la campanya passada (que van superar en quatre milions la previsió especialment gràcies a les vendes d’actius i l’explotació de l’estadi) i despeses de 832 milions, el 28,5% menys dels 1.165 de la temporada passada, (100 milions més dels previstos per la massa salarial esportiva a causa de l’arribada de fitxatges i la indemnització per la marxa d’històrics com Alba i Piqué) ¿El resultat per a la temporada actual? 8 milions d’euros de benefici, el 97% menys, sense més vendes de patrimoni. Una de les variables que es redueix substancialment és la massa salarial esportiva, dels 676 milions a 492 milions, una retallada del 27%. La temporada passada el benefici va ser de 304 milions, tot i que podria haver ascendit a 352 milions si no hagués estat pels 48 milions que es van haver de restar pels costos d’obertura de préstecs i interessos financers no meritats per l’Espai Barça que inclou la remodelació de l’estadi. Després de l’acord amb una vintena d’entitats financeres liderats per les entitats financeres nord-americanes Goldman Sachs i JP Morgan. L’estructura de finançament acordada a través d’un fons específic té tres trams. El primer, de 583 milions, dels quals uns 375 seran mitjançant crèdit bancari, a tornar per complet en cinc anys. La resta serà mitjançant l’emissió de deute. El segon tram, de 477 milions, serà en terminis d’emissió de set i nou anys; i el tercer, de 390 milions, en terminis de 20 i 24 anys. Segons els termes de l’acord, els dos primers trams tenen oberta la porta al refinançament, amb l’esperança que al llarg d’aquests 10 anys es pugui reduir el cost financer. Tot això serà possible especialment una vegada superat el risc de construcció per part de la firma turca Limak. Y ¿com es pagarà?. Un fons de titulització (conversió de deute en bons) gestionat per Intermoney ha adquirit els drets de cobrament i el deute i pagarà només interessos. Aquest fons es nodreix en un 24% de l’àrea d’‘hospitality’; un altre 24%, de patrocini i drets per títols, un altre 15% per ingressos del museu i visites; el 22% per entrades i restauració i el 15% per esdeveniments i reunions. És partir de l’entrega de l’estadi, prevista per al 2026 (temporada 26-27), quan el club haurà de generar 247 milions addicionals a l’any, fins a 347 milions (actualment genera uns 180 milions a l’any), sense comptar el patrocini de Spotify, que no detallen. D’aquesta suma, uns 100 milions aniran a les arques del club i s’hi afegirà l’excés de 147 milions, és a dir, 153 milions més. La resta serà per al fons que paga el deute. Es pagarà amb els recursos addicionals obtinguts per aquest projecte, amb tipus d’interès fix sense riscos de tipus de canvi, amb estructura flexible, la cancel·lació del crèdit pont pendent amb Goldman Sachs, que ascendeix a 180 milions, i sense hipotecar les instal·lacions del club.

El Barça tapa la via d’aigua per continuar navegant

FC Barcelona: es busquen inversors i 200 milions anuals

El Barça salva els comptes de tres temporades amb els 867 milions de les palanques

El més llegit