¿Qui paga (realment) els impostos?

Els impostos no només els suporten els obligats a tributar: per exemple, les empreses l’impost de societats. Els seus efectes van més enllà i es traslladen a preus i costos. És per això que es considera necessari impulsar les anàlisis d’incidència dels tributs mitjançant microdades, una pràctica molt més estesa en altres països que a Espanya, segons explica David López Rodríguez, responsable de la Unitat d’Anàlisi Macrofinancera i Política Monetària del Banc d’Espanya en el blog de l’institut monetari. La pregunta essencial és: «¿Qui paga els impostos?». I la resposta sembla òbvia: els que estan obligat legalment a fer-ho. Per exemple, els treballadors quan es graven els seus salaris (IRPF), les empreses quan han de declarar els seus beneficis (impost de societats) i els consumidors quan realitzen les seves compres (IVA). Però la qüestió no és tan simple, perquè les pujades o baixades d’impostos tenen una espècie d’efecte d’ona expansiva mitjançant la qual, «en ocasions, els obligats a tributar poden traslladar una part de la càrrega tributària a altres agents». Només analitzar la incidència impositiva permet determinar qui realment paga els impostos, apunta l’autor. I exposa alguns exemples. Una empresa pot decidir que per reduir l’impacte sobre els seus accionistes d’una pujada de l’impost sobre els seus beneficis, «pot intentar repercutir-la als consumidors (augmentant-ne preus), als proveïdors (reduint els pagaments de les seves compres) i, fins i tot, als treballadors (reduint els seus salaris)». En resum, l’impost de societats es trasllada a través dels canvis en els preus als consumidors, els costos als proveïdors i els salaris als treballadors i en diferents graus i intensitats. I com que l’economia no és tan simple, sinó que depèn de molts elements i variables, la capacitat de l’empresa afectada per traslladar una part de l’impost depèn de diversos factors, com el nivell de competència als mercats, el poder de negociació salarial dels treballadors i el grau de mobilitat internacional de les bases impositives. Estudis L’autor defensa les anàlisis d’incidència impositiva per conèixer qui acaba pagant realment els impostos. D’algun temps ençà, proliferen els estudis d’aquest tipus gràcies a l’accés dels investigadors a dades administratives individuals dels contribuents. A Espanya són poc freqüents, però no així en altres països, com els EUA i estats de la UE. En el cas de l’impost sobre els beneficis empresarials, l’evidència per als Estats Units és que la meitat de la càrrega tributària associada a aquest gravamen es trasllada als consumidors a través de més preus, un 30% recau sobre els treballadors –via menors salaris–, i només un 20% sobre els accionistes –que reben menys dividends. A Alemanya, en canvi, els treballadors suportarien la meitat de la càrrega d’aquests gravàmens. Aquesta translació seria especialment intensa per als treballadors menys qualificats, que tenen una menor capacitat de negociació dels seus salaris. Pel que fa a l’IVA, destaquen les anàlisis dels diferents països de la Unió Europea (UE) entre 1996 i 2015. Els resultats apunten que el repartiment de la càrrega tributària entre consumidors i empreses va ser diferent quan els tipus impositius van pujar de quan van baixar. En particular, la translació d’increments de l’IVA a preus (més elevats) va ser del 55%, mentre que la translació de rebaixes en aquest tribut a (menors) preus només va arribar al 13%. A Espanya, segons l’autor, les anàlisis d’incidència impositiva «són escasses i estan condicionades per les restriccions d’accés a microdades tributàries a què s’enfronten els investigadors». Entre els estudis disponibles hi ha una avaluació de la rebaixa de l’IVA cultural el 2017. Després de l’estudi es va detectar una modesta reducció dels preus finals com a conseqüència de l’esmentada mesura. En sentit oposat, la rebaixa de l’IVA de determinats aliments (exempció temporal per als ous, el pa i la llet, entre altres aliments bàsics i baixada del 10% al 5% en olis i pastes) a principis del 2023 s’hauria traslladat en un percentatge elevat a uns menors preus finals dels productes afectats per la mesura. Un altre dels estudis analitza l’impacte de la modificació de l’impost sobre actes jurídics documentats (AJD) el 2018, que és un tribut cedit a les comunitats autònomes. Aquesta reforma va suposar que els bancs –i no el titular de la hipoteca– passessin a ser els agents gravats pel tribut. Els resultats d’aquest treball suggereixen que el 80% del gravamen es va traslladar als hipotecats en forma de més tipus d’interès i que els individus amb menors ingressos van suportar una translació més elevada. Un dels futurs objectius de la política econòmica a Espanya ha de ser una reforma fiscal amb el repte de reforçar la sostenibilitat de les finances públiques. L’autor reitera la necessitat d’aprofundir en l’anàlisi de la incidència impositiva en aquest context per conèixer millor com afecten les pujades i baixades d’impostos i qui se’n veu beneficiat o perjudicat realment. És per això desitjable, afegeix, «impulsar de manera decidida l’accés dels investigadors a les microdades tributàries». Aquesta seria la manera d’entendre millor qui paga realment els impostos a Espanya. «Aquest aspecte resulta indispensable de cara tant a la configuració actual del sistema tributari, com a una eventual revisió», conclou.

¿Qui paga (realment) els impostos?

L’impost mínim del 15% en societats aconsegueix reportar a Hisenda 538 milions el 2023

Hisenda recapta 623 milions amb l’impost a grans fortunes, menys de la meitat del previst

El més llegit