La reindustrialització de Nissan entra en la fase decisiva, pendent del ‘sí’ de Chery

Mig any després de l’acte en el qual es va ungir oficialment el successor de Nissan a la Zona Franca, la reindustrialització dels terrenys entra en una fase decisiva. El D-Hub, la societat encarregada de fabricar nous automòbils en una part dels 500.000 metres quadrats que va deixar la firma japonesa, està pendent de tancar, amb més o menys immediatesa, dos acords de col·laboració clau per dotar d’activitat les seves futures línies d’acoblament, segons apunten fonts coneixedores de l’operació i confirmen des del D-Hub. De l’èxit o el fracàs d’aquestes operacions en depèn la continuïtat de bona part del projecte industrial. El puzle està traçat, ara falta acabar de col·locar les peces. I és que la maquinària ja està en marxa i el temps apressa. Aquest mes comencen a formar-se 300 exempleats de Nissan per adaptar-se a les vicissituds del vehicle elèctric, amb la perspectiva d’entrar en plantilla a principis d’any. Si no hi ha contratemps, entre els 100 treballadors del fabricant de motocicletes Silence –que ocupa des de fa mesos una porció de la Zona Franca–, els 125 treballadors que ja té en plantilla el D-Hub i els 300 que fitxarà d’aquí poc, al voltant de 500 treballadors de l’antiga Nissan estaran recol·locats. Fa falta concretar ara quanta feina tindran aquests empleats. Al tancar els japonesos, aquests donaven feina directament a unes 2.500 persones. Una part es van prejubilar i els responsables de la reindustrialització prometen contractar els altres en els pròxims anys, si bé els retards en el procés d’adjudicació dels terrenys públics han demorat, al seu torn, tota l’operativa i entre els sindicats persisteix certa inquietud pel ritme a què es van concretant les incorporacions. No falta gaire perquè faci dos anys del tancament oficial de Nissan i les prestacions d’atur s’acaben. El futur de les antigues fàbriques de Nissan depèn de la connexió Zona Franca, la Xina i Amèrica. D’una banda, hi ha el fabricant xinès Chery, que pretén fer de Barcelona la seva porta d’entrada al mercat europeu, tal com ja va avançar EL PERIÓDICO. Una delegació de tècnics va visitar les instal·lacions a finals de setembre per acabar d’encarrilar l’acord, que es podria firmar abans de Nadal, segons apunten fonts coneixedores de l’operació. No obstant, altres actors també implicats en el procés són més reticents a llançar les campanes al vol. «No tothom té clara la viabilitat financera del D-Hub», apunten aquestes fonts. Un altre potencial client per dotar d’activitat les línies de muntatge de l’antiga fàbrica de Nissan és Batlle Motors, una firma de camions nord-americana que veuria amb bons ulls acoblar els seus models elèctrics –pensats per a la recollida d’escombraries– a la capital catalana, segons va avançar ‘Expansión’ i ha pogut confirmar aquest mitjà. No obstant, les converses amb aquesta empresa no estan tan avançades com les de Chery i el seu potencial aterratge no té data de moment. Model ‘Ikea’ La polivalència a què es va agafar Nissan per allargar una dècada més la seva vida a Barcelona –el 2012 va estar a punt de tancar– pot ser la principal palanca gràcies a la qual part dels seus treballadors segueixin en la indústria de l’automòbil. Al seu dia a la Zona Franca es van arribar a acoblar models multimarca com les ‘pick up’ Alaskan de Renault o la Clase X de Mercedes i ara el D-Hub aspira a fabricar la seva pròpia gamma d’elèctrics, alhora que tres marques més. Les primeres produccions que estan assegurades són les de Zeroid, la marca pròpia del D-Hub. Una gamma de furgonetes elèctriques de baix cost que es començaran a acoblar al gener, segons afirmen des de l’empresa, seguint un model similar al d’Ikea amb els seus mobles. El D-Hub li comprarà les furgonetes a una firma xinesa, aquesta les enviarà amb barcos de càrrega a Barcelona i aquí els treballadors les desempaquetaran i les tornaran a muntar. Un dels primers clients, segons apunten fonts coneixedores, és Bimbo, que pretén reexpedir després part de les seves furgonetes a Mèxic. L’objectiu del D-Hub és arribar a produccions d’uns 1.500 vehicles acoblats el 2024. A partir d’aquí aspira a fer un salt quantitatiu molt important amb la seva associació amb Chery. Els xinesos, que ja van mostrar interès durant el Govern de José Montilla, tornen ara a la càrrega i les primeres estimacions apuntarien a una fabricació anual de 50.000 unitats. Altres fonts consultades rebaixen aquesta xifra a unes 30.000. Seguint també una mica aquest model ‘Ikea’. Chery enviaria les peces a Barcelona, els treballadors d’aquí muntarien els vehicles i després es distribuirien pel mercat europeu. Amb aquesta tàctica la firma xinesa evitaria part dels impostos que li costarien entrar al mercat europeu venent directament cotxes. Les negociacions entre el D-Hub i Chery estan avançades, es podrien tancar en les pròximes setmanes i això permetria que comencessin a acoblar-se els vehicles de cara a la primavera del 2024. No obstant i malgrat l’interès manifestat, encara no hi ha cap contracte tancat. «Tot el que hi ha sobre la taula està bé, però no deixa de ser teoria», apunta una font consultada. La proximitat dels antics terrenys de Nissan al port de Barcelona és un altre dels punts forts de l’estratègia d’expansió del D-Hub. Ja que permet rebre i enviar mercaderies per mar amb facilitat. Una de les bondats en què s’han fixat els nord-americans de Batlle Motors, que estan sondejant els successors de Nissan perquè acoblin els seus camions elèctrics. No obstant, totes aquestes converses estan més verdes que les de Chery. Un altre fabricant que també preveu acoblar els seus cotxes a la Zona Franca és Ebro, una firma històrica en l’automobilisme espanyol, que actualment fabrica cotxes d’alta gamma i que pretén renovar el seu catàleg per produir un model elèctric de la ‘pick up’ NV200 de Nissan. Actualment aquesta firma es troba centrada en l’homologació del vehicle i no seria fins a finals del 2024 quan estaria en disposició de començar a generar feina a la cadena de muntatge del D-Hub. Suport públic i privat El suport de les administracions està sent clau per a l’embranzida del D-Hub. D’una banda, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va reservar en les seves adjudicacions usos industrials per a una part dels terrenys, cosa que va donar possibilitats a la firma automobilística, ja que les empreses logístiques comptaven amb pressupostos més alts. De fet, el D-Hub es va aliar amb la inmologística Goodman, que va actuar com primer suport financer. La segona palanca l’acaba de concretar fent el salt a la borsa d’Amsterdam, de la mà del fons inversor SPEAR Investments. La capitalització li ha donat una valoració de 211 milions d’euros a QEV –la societat líder del D-Hub– i li ha permès recaptar 23,1 milions per invertir en el creixement del projecte, segons va informar aquesta mateixa setmana l’empresa. L’altra pota del D-Hub, B-Tech, també acaba de fer per la seva banda una ampliació de capital d’uns 16 milions d’euros. Passos endavant en el finançament del projecte, però que continuen generant dubtes entre part dels implicats. Diners privats d’una banda, però també públics. I és que una altra palanca amb què compta el D-Hub per ampliar la seva plantilla de treballadors l’han anat activant les administracions. Del Perte del vehicle elèctric li van ser adjudicats 53 milions d’euros. Després la Generalitat li va concedir al juliol una subvenció de 2,1 milions d’euros perquè impartís formació a 800 treballadors. I aquesta mateixa setmana l’Executiu va presentar una injecció de 33 milions d’euros per incentivar que les empreses contractessin estudiants d’FP dual, dels quals podria beneficiar-se en part el D-Hub.

La reindustrialització de Nissan entra en la fase decisiva, pendent del ‘sí’ de Chery

MULTIMÈDIA | Quan Nissan va rebentar el motor a Barcelona

L’era ‘post-Nissan’ a la Zona Franca arrenca amb la promesa de 1.000 llocs de treball el 2024

El més llegit