Brussel·les eximeix el Govern d’haver d’aprovar una nova llei de funció pública

La Comissió Europea no només ha alliberat el Govern espanyol de complir el seu compromís inicial d’implantar un sistema de peatge a les autovies a partir del 2024 sense que això penalitzi Espanya en la recepció de fons europeus. La revisió del Pla de Recuperació espanyol que ha aprovat la Comissió Europea aquest dilluns també eximeix el Govern del seu compromís d’aprovar una nova llei de funció pública i deixa a Espanya el camí lliure per poder sol·licitar ja el desemborsament del quart tram de fons europeus (10.000 milions) malgrat no haver aconseguit complir aquest objectiu inicial. El pla revisat, a més, dona un any més al Govern, fins a finals del 2025, per augmentar almenys en 60.000 les places d’educació per a nens de zero a tres anys. En el Pla de Recuperació inicial, que Espanya va presentar a Brussel·les l’abril del 2021, el Govern va assumir el compromís d’una nova llei de funció pública, que havia d’entrar en vigor en el quart trimestre del 2022, dins de les condicions per poder sol·licitar el quart desemborsament de fons europeus. El Govern es va endarrerir i no va ser fins al març del 2023 quan va presentar un projecte de llei al Congrés dels Diputats, on va sol·licitar-ne la tramitació per via d’urgència. L’avanç de les eleccions generals al 23J i la dissolució de les Corts va fer decaure el projecte. Reforma per decret Ara, el text del nou Pla de Recuperació d’Espanya –que incorpora les modificacions sol·licitades pel Govern a l’addenda presentada el mes de juny– allibera el Govern d’aprovar una llei de funció pública com a condició prèvia per poder sol·licitar el desemborsament del quart pagament. Al nou pla, Brussel·les es conforma que les reformes compromeses es facin per via d’un reial decret llei i d’una ordre ministerial. Això pot permetre a un Govern en funcions, com l’actual, tirar endavant les reformes per decret, si justifica que són necessàries i urgents. A més, evita haver de sotmetre aquesta reforma a negociació amb la resta dels grups parlamentaris. En concret, Brussel·les assumeix ara el nou compromís del Govern espanyol de regular per decret la polèmica avaluació de l’acompliment dels empleats públics com a incentiu per a la seva carrera professional o per a l’obtenció d’un complement salarial. Mitjançant ordre ministerial es podrà regular l’accés de funcionaris sèniors a llocs de sotsdirecció general o similars en funció de criteris de mèrit i competència, segons figura al nou document. Només un desemborsament el 2023 Després que Brussel·les hagi acceptat aquest canvi respecte dels compromisos inicials del Pla de Recuperació, el Govern en funcions ha expressat la seva intenció de sol·licitar «pròximament» el desemborsament del quart tram de fons europeus, si bé s’ha de pensar que, amb caràcter previ, haurà d’aprovar els decrets i ordres ministerials compromesos en matèria de funció pública. Si s’avança en els procediments, encara seria possible que Espanya pogués ingressar el 2023 els 10.000 milions corresponents al quart desemborsament dels fons europeus Next Generation EU. Aquests s’afegirien als 37.000 milions que ja s’han rebut fins ara (sobre un total de 77.200 milions en subvencions europees previstes fins al 2026). El que no haurà aconseguit el Govern és complir el calendari inicial, que incloïa la sol·licitud de dos desemborsaments el 2023: el quart (10.000 milions) i el cinquè (7.000 milions). Aquest últim, amb les modificacions incorporades aquest dilluns, es retarda ara al 2024. Un total de 52 compromisos modificats A més d’alliberar el Govern dels seus compromisos per a la implantació de peatges a les autovies o per a l’aprovació d’una nova llei de funció pública, el nou Pla de Recuperació modificat altera continguts o dates d’aplicació d’un total de 52 compromisos previs de l’Executiu. Aquest procediment està regulat a l’article 21 del reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que permet modificar compromisos sobre la base de «circumstàncies objectives» tals com la guerra a Ucraïna, la interrupció de la cadena de subministraments, canvis en les condicions macroeconòmiques, caiguda en la demanda per l’elevada inflació, inesperades dificultats tècniques o legals o la presentació d’alternatives millors capaces d’aconseguir o millorar els objectius inicialment establerts. Aquest últim argument és el que ha servit al Govern per fer valer la seva marxa enrere en la implantació de peatges a les autovies. L’Executiu ha proposat mesures alternatives per avançar en la descarbonització del transport per la via d’incentius al transport de mercaderies per ferrocarril i la Comissió Europea ho ha donat per vàlid. Respecte a la marxa enrere en el compromís d’aprovar una llei de funció pública, s’ha de pensar que la dissolució de les Corts ha provocat una dificultat legal inesperada que ha portat la Comissió Europea a acceptar el compliment dels mateixos objectius inicials mitjançant l’aprovació d’un reial decret llei i d’una ordre ministerial. Entre els compromisos modificats també es troba el de l’objectiu d’augmentar les places d’educació pública per a nens i nenes de zero a tres anys en, almenys, 60.000 unitats. Ara es dona un any més per complir aquest objectiu, fins al quart trimestre del 2025.

Brussel·les eximeix el Govern d’haver d’aprovar una nova llei de funció pública

La Comissió Europea aprova la revisió del Pla de Recuperació d’Espanya. ¿Què implica?

Europa dona el seu vistiplau perquè Espanya renunciï a aplicar peatges a les autovies

El més llegit