¿Com pot pujar l’atur al setembre si també puja l’ocupació?

El mercat laboral protagonitza al setembre el seu particular inici de curs, fent la liquidació unes empreses als últims reforços que van contractar per a la campanya estival i d’altres planificant nous ‘fitxatges’. Això deixa en les estadístiques d’ocupació una aparent paradoxa, ja que puja el nombre d’ocupats –una bona notícia– i alhora puja el nombre d’aturats –a priori, una mala notícia–. ¿Com és possible? ¿No són vasos comunicants? Lluny de ser un aparent contrasentit d’aquest mes de setembre, que pugi un indicador i un altre baixi és més aviat la tònica dominant. En els últims 10 anys, en més de la meitat ha coincidit que pugés l’atur i alhora la Seguretat Social tanqués el mes amb més ocupats. La tornada a l’escola d’aquest 2023 ha deixat un setembre fluix en la creació d’ocupació i no especialment intensiu en augment de l’atur. Aquí, les principals claus que expliquen aquest doble fenomen Més gent disponible per treballar Que pugin l’atur i l’ocupació és una «contradicció aparent», segons comenta el director de conjuntura econòmica de Funcas, Raymond Torres, però perfectament possible. Torres apunta com a principal explicació a un augment de la població treballadora disponible. «Entra més gent al mercat laboral de la que les empreses tenen capacitat de contractar en un mateix mes», afegeix. D’una banda, hi ha joves que compleixen 16 anys i ja estan en edat legal de treballar. Però més important, arriben persones nascudes a l’estranger i amb voluntat de treballar. Segons dades analitzades per Funcas, des de començament d’any tres de cada 10 nous ocupats van néixer fora d’Espanya. Qüestió d’expectatives «Que pugi l’atur amaga una bona notícia i és que el nostre mercat laboral funciona i la gent confia a trobar una feina», apunta el secretari de Treball de CCOO de Catalunya, Ricard Bellera. I és que les dades de l’atur que ofereix el Ministeri de Treball només computen a aquelles persones que activament i pel seu propi peu acudeixen a una oficina del SEPE per donar-se d’alta com a aturats i demandants d’ocupació. És a dir, hi ha una part de gent que no té feina però que no apareix a les estadístiques oficials. Per això les dades que ofereix l’INE a l’enquesta de població activa solen revelar més aturats que els registres oficials. Bellera assenyala que el bon comportament de l’ocupació des que va esclatar la covid i l’especialment bona primavera d’aquest any passat poden haver tingut un efecte motivacional en moltes persones sense ocupació. «Es produeix la paradoxa que com més baixa és la taxa d’atur, més probable veu la gent trobar una feina i es dona d’alta en l’atur», comenta. Sobre aquesta reflexió positiva, afegeix una negativa: «L’impacte de la inflació és innegable, el cost de la vida està pujant per a tothom i això obliga que hi hagi gent que hagi de moure’s i mirar de buscar una feina al més aviat possible». Requisit per accedir a cursos bonificats Un altre element que influeix en les estadístiques del SEPE és que estar-hi donat d’alta és, moltes vegades, requisit indispensable per accedir a ajudes o cursos bonificats de formació. L’efecte psicològic del final de l’estiu i l’inici de diversos cursos d’aprenentatge costejats des dels serveis d’ocupació poden explicar també l’increment d’aturats registrats. Estar donat d’alta també és requisit indispensable per accedir a plans d’ocupació subvencionats per les administracions públiques. Autònoms: Trenca una ratxa negativa i torna a créixer El col·lectiu d’autònoms ha tornat a registrar aquest mes de setembre números positius, després d’un juliol i agost de pèrdua d’efectius. No obstant i després de capejar amb una resistència extraordinària la pandèmia i endinsar-se en l’actual crisi de preus sense grans baixes, el col·lectiu d’autoempleats navega actualment per aigües amb poc corrent, pràcticament estancades. Des de desembre que a Espanya pràcticament ni guanyen ni es perden autònoms, ja que se’n donen d’alta gairebé el mateix nombre dels que causen baixa. Al setembre se n’ha registrat per segon mes consecutiu un saldo negatiu, concretament de 5.716 ocupats per compte propi, cosa que deixa la xifra total de 3,3 milions d’afiliats al RETA danats d’alta. L’estiu es nota especialment en matèria d’altes i baixes i és que pràcticament totes les activitats perden autònoms. Passat l’estiu, el col·lectiu d’autoempleats gairebé sempre sol tornar a números positius. El col·lectiu està adaptant-se a la crisi de preus i, alhora, al nou sistema de quotes, que passa a gravar els autònoms en funció dels seus rendiments nets. Caldrà veure durant la segona meitat de l’any com reacciona el col·lectiu i si part dels treballadors, al no poder adscriure’s a la quota mínima, prefereixen donar-se de baixa si la cosa no va bé. Madrid desperta i Catalunya aguanta el tipus Catalunya ha salvat els mobles aquest setembre quant a creació d’ocupació, ja que el més habitual en el mapa autonòmic espanyol han sigut els números vermells. Amb la significativa excepció de la Comunitat de Madrid, que fins ara arrossegava un mal 2023 i que ha liderat aquest setembre la creació d’ocupació, amb 47.764 nous afiliats a la Seguretat Social. No obstant, a la capital espanyola ha crescut l’atur (+3.358) i a Catalunya ha baixat (-3.440). En el duel entre locomotores econòmiques, des de començament d’any Catalunya ha crescut en 113.989 ocupats, davant els 41.399 de la capital espanyola; és a dir, Madrid ha aportat des de començament d’any quatre vegades menys treballadors en actiu al conjunt d’Espanya.

¿Com pot pujar l’atur al setembre si també puja l’ocupació?

Espanya recupera 18.000 ocupats al seu setembre més fluix des del 2019

Catalunya torna a superar els 3,7 milions d’ocupats malgrat una tornada a l’escola fluixa

El més llegit