5 drets que poden reclamar els treballadors davant la crisi climàtica

Un total de 17 treballadors han mort a Espanya durant l’última dècada a causa de la calor o l’exposició a temperatures extremes. Una xifra que pràcticament duplica el nombre de morts per aquest mateix motiu en la dècada anterior, segons els registres del Ministeri de Treball. No és casualitat que la sinistralitat laboral vinculada al clima s’hagi duplicat a mesura que el planeta s’escalfa i any rere any el mercuri bat rècord rere rècord. Espanya és un dels ‘punts calents’ de la crisi climàtica, tal com han anat alertant els científics a través de múltiples estudis. És indubtable que empreses i treballadors s’hauran d’adaptar per continuar operant sota aquestes creixents temperatures. Davant això, i a fi de minimitzar els riscos per a la salut, tota companyia ha de comptar amb un pla de prevenció de riscos laborals actualitzats i adaptats a les particularitats de la seva activitat. Aquestes mesures consisteixen en un conjunt de protocols que han de regular quan és perillós treballar, quines proteccions han d’estar a disposició dels treballadors, quan ha d’aturar-se l’activitat i com actuar davant emergències, entre d’altres. ¿A partir de quina temperatura és perillós treballar? No existeix una temperatura concreta segons la qual una feina ha de cessar automàticament, ja que implica un risc segur i imminent per al treballador. El cos humà manté habitualment una temperatura interna de 37ºC. Quan els valors exteriors superen els 40ºC, entra en un «estat crític» que, al seu torn, pot derivar en un greu risc per a la salut, fins i tot la mort, segons un informe de la Universitat de Roehampton (Regne Unit). Així mateix, existeixen condicionants que fan més probable que es produeixi un accident vinculat o derivat de les temperatures. Per exemple, el volum de càrrega de treball, la intensitat, l’estat físic i malalties prèvies de la persona o la roba que està portant en aquell moment. L’empresa està obligada a tenir un pla d’avaluació de riscos laborals adaptat a cada entorn (exterior o interior), establint quines són les temperatures màximes a què s’ha de treballar. No és el mateix una oficina amb aire condicionat i un treballador assegut que un taller on se solda metall amb poca ventilació i dret. El grau d’humitat també és clau, ja que condiciona la sensació tèrmica dels empleats. La nova normativa aprovada el maig del 2023 introdueix una novetat referent a això. Ara les companyies han d’incloure específicament en els seus protocols reaccions a la cadena d’alertes que va llançant l’Aemet (o el Meteocat a Catalunya). És a dir, davant una alerta taronja, la plantilla haurà de fer més pauses, per exemple. O, davant una alerta vermella, queda vetada la feina en determinades franges horàries. Cada empresa ha de tenir el seu propi protocol. ¿Què fer en cas d’emergència? Si un treballador se sent fatigat, té mal de cap, es mareja o pateix rampes musculars durant l’acompliment de les seves funcions, ha de parar automàticament. Aquests són els principals símptomes associats a un cop de calor, que es produeix quan la temperatura del cos humà supera els 40ºC. Segons estableixen les recomanacions bàsiques del Departament de Treball de la Generalitat, el treballador ha de parar i avisar un company perquè sigui aquest el que truqui a emergències o al servei mèdic de l’empresa. Si la víctima del cop de calor pot, pel seu propi peu, anar a una zona d’ombra, ha d’esperar allà l’assistència. Si no, ha d’esperar que algun company l’ajudi a arribar fins allà. El treballador té el dret a parar l’activitat si això implica un risc directe sobre la seva salut i no pot ser amonestat ni sancionat per això. Si això passés, pot interposar denúncia davant Inspecció de Treball. ¿Quan es pot parar l’activitat? Si un treballador percep un «risc greu i imminent» per a la seva salut, té dret a aturar la seva activitat. El que és recomanable, segons detalla la responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez, és avisar el supervisor i/o el delegat de prevenció més pròxim. El més garantista és que el comitè d’empresa es reuneixi d’emergència per valorar la situació i, per consens, aturi l’activitat. Però si això no és possible, és lícit que sigui el mateix empleat que decideixi deixar de treballar i anar a un lloc segur. Si no existeix mala fe, l’empresa no pot sancionar l’empleat per això, si bé hi ha precedents de companyies que sí que han sancionat o acomiadat treballadors per aquesta raó. Actualment, amb l’última reforma legislativa que contempla com a nul l’acomiadament per motius de salut, els empleats estan més protegits referent a això: la nul·litat garanteix la readmissió. Pérez recomana avisar per escrit que s’aturarà l’activitat i descriure els símptomes, a fi d’acumular garanties davant un hipotètic judici. ¿Quina roba de treball és l’adequada? Els treballadors han d’exercir la seva jornada amb la roba de treball adequada. I aquesta ha d’estar homologada i ha de córrer a compte de l’empresa. Ulleres de sol protectores per a personal que treballi en forns o fargues, vestits que protegeixin degudament del sol per evitar cremades o gorros si existís risc d’estrès tèrmic. Cada sector i activitat requerirà indumentària i elements de protecció diferents, però sempre han d’estar garantits per l’empresa, que també s’ha d’assegurar que es troben en correctes condicions. Està altament desaconsellat pels experts en prevenció de riscos laborals treballar deixant al descobert grans parts del cos. Per molta calor que faci, treure’s la samarreta per a un obrer de la construcció, un jardiner o un temporer no està recomanat, ja que incrementa les possibilitats de cremades. De fet, la recomanació és roba ampla, fresca i que cobreixi les màximes parts del cos. ¿Cada quant s’han de fer pauses? Les pauses cada cert temps –depenent del tipus d’activitat– són un element indispensable per prevenir accidents de treball. Cada quant s’han de fer els descansos és una cosa que ha d’estar determinada i especificada en el pla d’avaluació de riscos laborals. I acoblat al sistema d’alertes de l’Aemet. Com més càrrega de treball, més recomanable és fer més freqüents les pauses. El coneixement i la divulgació de la normativa de prevenció de riscos laborals entre la plantilla és clau per al seu correcte compliment i els assalariats tenen dret a reclamar als seus supervisors el detall d’aquesta normativa. A més, les empreses tenen l’obligació de facilitar un lloc climatitzat o fresc (amb ombra) per realitzar les esmentades pauses, en cas de treballs a exterior. ¿I cada quant cal hidratar-se? La hidratació és un altre element indispensable per prevenir cops de calor o qualsevol risc derivat de l’estrès tèrmic. Beure freqüentment aigua o begudes isotòniques és una cosa que han de fer els treballadors i el cost de la qual té l’obligació d’assumir l’empresa. La Generalitat recomana ingesta de líquids frescos –no gaire freds ni gelats– cada 15 o 20 minuts, independentment de si el treballador té set o no en aquell moment. Altres recomanacions bàsiques són no ingerir menjars copiosos durant les pauses per esmorzar o dinar, ni tampoc consumir begudes alcohòliques.

5 drets que poden reclamar els treballadors davant la crisi climàtica

¿Quan estarà prohibit treballar a l’aire lliure davant una onada de calor?

Catalunya salva el seu estiu més càlid sense lamentar cap mort en el treball

El més llegit