La pugna franco-alemanya en la reforma del mercat elèctric deixa fora de joc les aspiracions espanyoles

La reforma del mercat elèctric europeu encara la recta final. El Parlament Europeu va aprovar la setmana passada la seva posició final, mentre els 27 estats membres debaten la seva orientació general. L’equilibri entre les reclamacions d’Alemanya, per a la seva indústria, i França, per a les seves nuclears, deixa fora de joc les aspiracions d’Espanya d’impulsar un mercat de capacitat, que remuneri instal·lacions, com les centrals de gas per estar disponibles, segons fonts coneixedores. «Estem treballant per aconseguir al més aviat possible aquesta orientació general» i iniciar, així, els diàlegs a tres o negociacions tripartides per arribar a un consens abans de final d’any, va revelar dimecres la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, durant la seva intervenció en la inauguració del V Congrés Aelec, organitzat per la patronal de les grans elèctriques, que uneix en les seves files Iberdrola, Endesa i EDP. Els últims esborranys amb prou feines compten amb modificacions substancials, més enllà d’incorporacions per acontentar les dues potències centreeuropees, cosa que deixarà la decisió final a l’acord polític entre tots dos, segons altres fonts. Espanya va ser, a més del primer país a demanar a Europa una reforma, un dels més disruptius en el seu plantejament: obligar les tecnologies existents (nuclear i hidràulica) a tenir un preu regulat per la seva generació i fomentar la creació d’un mercat paral·lel al de l’energia –els mercats de capacitat– en què es retribueixi aquelles centrals elèctriques que tenen la possibilitat de decidir quan produeixen energia i quan no, com el bombatge hidroelèctric, les bateries i, sobretot, els cicles combinats, per estar sempre disponibles quan el sistema ho requereixi. Però cap d’aquestes sembla tenir cabuda al text que acordin els països. La primera de les reclamacions la va descartar la Comissió Europea en la seva proposta perquè enviaria un senyal «negatiu» als inversors, però després Espanya defensava, almenys, desenvolupar un veritable mercat de capacitat i emmagatzematge a escala europea. Segons van explicar fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica, els serveis de capacitat, tot i que existeixen en la regulació actual, ho fan com una eina d’últim recurs. És a dir, la seva posada en marxa és complicada i lenta. Per això, el Govern espanyol advocava per modificar la directiva de mercat interior per estandarditzar i generalitzar aquests serveis. I així també ho defensen les companyies, elèctriques i gasistes. «Ens preocupa aquest tema. Sabem que la presidència espanyola de la UE està treballant i el ministeri també perquè és una qüestió important, però volem que la versió final sigui positiva perquè els mecanismes de capacitat siguin part integral del mercat i no una solució temporal subjecta al procediment d’ajudes d’Estat. Molts països europeus tenen mercats de capacitat i crec que també els hauríem de tenir a Espanya», advertia la presidenta d’Aelec, Marina Serrano, en conversa amb els mitjans de comunicació durant el fòrum organitzat per aquesta patronal. El Govern central va iniciar els tràmits per crear uns mecanismes de capacitat el 2021, però en el dia d’avui encara no s’han aprovat ni tampoc posat en marxa. La seva creació ha de comptar amb el beneplàcit de Brussel·les per evitar que siguin considerades una ajuda d’Estat i l’Executiu central defensa que el sistema actual és «llarg, tediós i complicat», per això volia accelerar la seva posada en marxa en la legislació comunitària. No obstant, segons fonts coneixedores, el departament que lidera la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, assumeix que aquest mecanisme haurà de ser desenvolupat per cada país de forma individual sense possibilitat d’accelerar aquesta eina a escala comunitària. D’aquesta forma, la proposta es quedaria molt allunyada de les pretensions inicials espanyoles, mentre Alemanya i França aconsegueixen introduir les seves demandes. Ribera afirmava tot just iniciar Espanya la presidència del Consell de la Unió Europea, posició que la pressuposa com una mena d’àrbitre en la negociació, que Espanya seria un intermediari imparcial i l’objectiu seria arribar als consensos més grans entre els països. «Tots els governs han d’entendre que han de cedir posicions per facilitar un acord», va dir la vicepresidenta en una de les seves intervencions públiques durant el consell informal d’Energia que es va celebrar al juliol a Valladolid. I Espanya el primer.

La pugna franco-alemanya en la reforma del mercat elèctric deixa fora de joc les aspiracions espanyoles

El gruix de la reforma elèctrica que proposa Brussel·les és vigent a Espanya sense haver evitat una crisi de preus

Competència alerta de la seva «preocupació» per la concentració en el mercat elèctric

El més llegit