Dos anys després que la vida dels banquers centrals canviés de manera radical, la missió que tenen continua sent endimoniada. Durant més d’una dècada, la seva principal preocupació havia sigut combatre una inflació que estava persistentment per sota del seu objectiu (2% a mitjà termini, el nivell considerat òptim per afavorir el creixement econòmic sa). A l’estiu del 2021, no obstant, va esclatar sota els seus peus un xoc inflacionista que 24 mesos després continua sense estar solucionat. El creixement dels preus s’ha moderat, però es manté molt lluny del seu objectiu. I el dilema que afronten ara les autoritats monetàries és quant temps mantenir els tipus d’interès alts –més enllà de si apujar-los una mica més o no– davant el risc que les seves decisions provoquin una recessió més o menys greu.